Coneix les festes d'estiu de la província de Castelló

Amb l'estiu arriben els dies s'allarguen al Mediterrani i la província de Castelló s'ompli de vida fins a l'ocàs.

Un període en el qual tot un cúmul de festes copa el calendari de juny a setembre, uns mesos en què les urbs de buiden i les platges i pobles de l'interior s'omplin de vitalitat.

Els festejos aconsegueixen fins a l'últim racó de cada comarca amb celebracions religioses, musicals, marítimes, taurines o culturals, alguns d'ells reconeguts a nivell internacional.

A més, són innombrables les 'festes d'agost' que desenvolupa cada poble de la província durant les vacances d'estiu i que són lloc de trobada per a veïns i forasters.

Sant Joan és l'encarregat de donar el tret de l'estiu amb les seues famoses fogueres, però les festes d'estiu molt són més a Castelló.

Coneix amb elperiodic.com les millors celebracions de la província d'interés turístic i les dates clau per a gaudir-les.

La mar com a protagonista

Amb Sant Joan la província torna a mirar a la mar i dona la benvinguda a l'estiu en la nit més curta de l'any, davant un oceà de fogueres com cada 23 de juny.

Una setmana més tard, al voltant del 29 de juny, la mar torna a ser el protagonista amb els festejos en honor a Sant Pere, com els del Grau de Castelló.

Durant diversos dies s'omplin els seus carrers amb la seua Cavalcada de la Mar, la seua processó marítima, múltiples espectacles pirotècnics, jornades de ‘bous al carrer’ o la tradicional Torrà de la Sardina.

Sant Joan i Sant Pere també són els protagonistes de la ‘Fira i Festes’ de Vinaròs, una altra ciutat que sempre viu cap al Mediterrani, en aquest cas amb desfilades i cercaviles o actes tan típics com el ‘córrer de la traca’ de cada dia o la Trobada de Nanos i Gegants.

Però sens dubte una de les festes estiuenques més originals és el Desembarcament de Santa María Magdalena a Moncofa, en el qual la imatge protagonitza una espectacular eixida de l'aigua a lloms dels mossos cada 23 de juliol, excepte enguany, que es retardarà un dia per les eleccions generals.

És, a més, la processó marinera més antiga del territori valencià, amb un origen que es remunta a l'any 1423, quan l'armada d'Alfons V, que portava una talla de la verge, es va veure embolicada en un gran temporal que el va obligar a desembarcar en aquesta platja.

Tradicions úniques en el planeta

La província compta amb una de les seues celebracions més conegudes i que, de fet, ha sigut declarada d'Interés Turístic Internacional.

Es tracta de l'Entrada de Bous i Cavalls que té lloc durant les Festes Patronals de Segorbe, tota una tradició que es repeteix des del segle XIV.

L'última setmana d'agost arranquen les festes i en la primera de setembre té lloc la trepidant entrada de bous i cavalls entre una multitud carregada d'adrenalina.

Una altra festa amb gran història té lloc cada sis anys en l'altra punta de la província, en la vila històrica de Morella. Es tracta del Sexenni, tota una festa de color que plena de confeti, ninots satíticos i cridaners tapissos tots els carrers d'aquest poble medieval.

Les pròximes tindran lloc en 2024, però enguany ja es pot gaudir d'un aperitiu, ja que se celebra l'Anunci del Sexenni, del 25 al 27 d'agost, quan les històriques danses acrobàtiques i el confeti tornaran a ser els protagonistes després de diversos anys de preparació i espera.

‘Bous al carrer’ en cada racó

Les festes a la província de Castelló no s'entenen sense el ‘bou al carrer’, que omplirà els carrers de tots els barris i municipis de nord a sud durant els mesos d'estiu.

Algunes festes taurines, a més, són úniques. És el cas de la ‘Entrá de Bous a l'Estil Calijó’ de Càlig, que té lloc a principis d'agost durant les festes de Sant Lorenzo en un veloç recorregut recte.

També a Orpesa tenen lloc uns tancaments molt característics al ‘estil oropesino’ durant les festes de Sant Jaume el mes de juliol, en el qual els propis aficionats tallen el passe als astados amb una lona.

Altres festes d'interés turístic són les de la Setmana taurina de Soneja, que durant la primera setmana d'agost és una successió d'espectacles taurins, des de bous al carrer a bous embolados, vaquillas i entrades de bous tots els dies de la setmana.

Cap a l'Alcalatén trobem les festes de l'Asunción i el Crist del Calvari de Costur, que també arrosseguen a nombroses persones, sobretot amb la prova del bou “serril” i fins a La Vilavella (La Plana Baixa) nombrosos visitants s'acosten per a gaudir dels ‘bous al carrer’ per Sant Roc (sobre el 16 d'agost) o la festa dels Sants de la Pedra (el 30 de juliol).

Però en matèria de ‘bous al carrer’ no s'ha d'oblidar tampoc les festes dels barris de La Vall d'Uixó, que pràcticament totes les setmanes organitzen algun festeig.

Cada comarca recorda les seues tradicions

El cicle de les estacions marca els temps en el camp i nombrosos municipis continuen realitzant cada any les seues fires lligades a l'agricultura i la ramaderia.

És el cas de la Fira Agrícola i Ramadera de Nules, que se celebra tots els anys entre la segona i la tercera setmana del mes de setembre després de Sant Xotxim i és una de les més antigues de tota la Comunitat Valenciana i en la qual es pot gaudir d'exhibicions d'oficis artesanals, de tir i arrossegament, de gossos de rabera o d'un concurs d'herradores.

EN aquesta línia, en l'extrem nord de la província, a Sant Jordi, se celebra el primer cap de setmana d'agost la Mostra d’Oficis, considerada la major mostra d'oficis tradicionals de tota Espanya.

Romeries centenàries i festes religioses

La majoria de les festes de la província tenen el seu origen en el calendari religiós o en les aparicions marianes i altres esdeveniments que han tingut lloc al llarg de la història.

El 15 d'agost, dia de la Mare de Déu d’Agost, és en aquest sentit un dia clau en tota la província, ja que pràcticament tots els municipis celebren algun festeig.

Una de les quals estan catalogades com d'interés turístic és la dels Festes Patronals d'Atzeneta del Maestrat del Maestrat, en la segona quinzena d'agost, quan se celebra la processó en honor a les Sagrades Relíquies, els cants de la Despertà i El Rosari de l’Aurora o la cavalcada del Pregó.

El xicotet municipi de Torás també celebra a la fi d'agost i inicis de setembre les festes pel Santíssim Crist de la Misericòrdia i Cova Santa, quan les processons i la romeria submergeixen a aquest poble en un ambient de Setmana Santa però en ple estiu.

Un altre exemple de festes originals és el del municipi de Gaibiel, que organitza a l'estiu la festes dels Desemparats, la primera setmana d'agost, en la qual destaca que la verge és portada a coll per les dones.

Els pobles ixen al carrer

A l'estiu, amb la calor en l'ambient, els pobles ixen al carrer en caure el sol per a gaudir de ‘la fresca’ i de les festes i revetles en desenes de municipis i pedanies.

A Jérica, per exemple, destaca ‘el Vole i la Bacalá’, un tradicional volteig nocturn de campanes, acompanyat amb sabor d'anous, bacallà, pa i vi, cada tercer diumenge de setembre durant les Festes en Honor a la Divina Pastora.

En l'històric municipi de Sant Mateu també se celebra una curiosa tradició, la del Ball del Pla, que té lloc dues vegades a l'any (una per Pasqua i una altra el 21 de setembre, últim dia de l'estiu), en la qual les parelles ballen amb diferents indumentàries en funció de les cançons, la seua edat o el seu estat civil.

A la Plana Baixa, a Nules, diverses festes d'interés turístic copen l'estiu, des de Sant Joan amb els seus jocs florals fins a Sant Bertomeu (la segona setmana d'agost), que s'ompli de visitants amb la seua fonda de la tapa, les seues mascletaes i el monumental ‘tombet de bou’ per a 2.500 persones.

D'altra banda, a Borriana, a la Plana Baixa, la ciutat també viu la seua setmana gran amb la Misericòrdia, en la qual els actes taurins i la batalla de flors són els esdeveniments més desitjats per veïns i visitants.

No obstant això, unes de les festes més curioses de la província de Castelló és la dels Moros i Cristians de Gaibiel, una de les poques d'aquest tipus que se celebren en aquesta província i que faran sentir als visitants com si estigueren en ple Alacant.

La festa se celebra tots els anys la segona setmana d'agost des de fa 24 anys coincidint amb les festes patronals. A més, el municipi es decora per a recordar el seu origen àrab, del qual manté intacte encara molt patrimoni.