Carlos J. Fernández Rodríguez destaca la violència i el poder disciplinador exercit sobre la ciutadania en la crisi amb el discurs del sacrifici

La desena edició del cicle de conferències «La democracia avui», que en aquesta ocasió té com a tema central repensar la política en temps turbulents, s’ha iniciat amb la conferència del professor Carlos Jesús Fernández Rodríguez del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, qui ha reflexionat sobre la crisi i el sacrifici com a mecanismes disciplinaris.

En la seua intervenció, Fernández Rodríguez ha afirmat que la crisi desencadena una violència econòmica i social en la qual les víctimes no són els agents econòmics sinó la ciutadania. Així, ha assenyalat que es produeixen desigualtats i relacions de dominació perquè no tots pateixen la crisi per igual, alguns fins i tot es beneficien, i els responsables de les decisions econòmiques no són castigats mentre que els sectors socials més vulnerables perden la seua qualitat de vida. En aquest sentit, ha explicat que aquesta situació es produeix perquè el discurs que es promou és que cal «fer sacrificis i retallar drets per a aplacar als mercats» i el resultat de les decisions econòmiques i el càstig desapareixen del discurs tornant-se en una estratègia de reforçament del poder econòmic.

«Els poders financers exerceixen de disciplinadors socials amb una pressió extraordinària sobre els que estan sota el deute i el crèdit. És un discurs que construeix un ordre social vinculat al fenomen del deute i així es torna a formes de dominació social», ha apuntat. En aquesta línia, ha afegit que davant aquesta situació l’Estat s’allunya de les seues funcions i ja no resol els problemes de la ciutadania sinó que actua de policia i exerceix una violència real i simbòlica atès que la resolució del problema passa per l’assumpció de sacrifici per part de la ciutadania.

«En lloc de posar el focus en les places financeres que han tingut importància en la generació de la crisi es busca una culpabilització que acaba patint la ciutadania a través de retallades, pujada de taxes, etc. Es dona poder a les elits per a prendre eixes mesures dràstiques i es genera un discurs de màxima ansietat en la població en el qual sols podem acceptar i assumir la lògica del sacrifici», ha afirmat Fernández Rodríguez. Així, ha explicat que es genera una culpabilització en la qual el problema de la crisi ha sigut de la societat espanyola en general perquè ha viscut per damunt de les seues possibilitats i, per aquest motiu, «cal que cadascú es pose en el seu lloc».

«La crisi ha tingut un impacte sobre el consum però realment no ha servit per a qüestionar els models de consum sinó per a tractar de recollir el discurs de posar-nos en el lloc subordinat que ens correspon i disciplinar-nos», ha conclòs.