Augmenta el temor als tancaments i les deslocalitzacions en el taulell de Castelló
Les empreses ceràmiques adverteixen que els ERTES es poden convertir en ERES
Preocupació en el sector tauleller de Castelló per l'augment dels costos derivat de l'alça dels preus energètics. Una situació que, de no revertir-se en uns mesos, podria convertir els nombrosos ERTES en tancaments definitius.
El primer avís l'ha donat l'empresa vila-realenca Todagres, que ha iniciat el procés per a sol·licitar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que podria afectar a tota la seua plantilla. Li ha seguit aquest mateix divendres Azulejera Alcorense d'Almassora, que ha anunciat un altre ERE per a 78 treballadors.
Així, el bon sabor que ha deixat la fira de la ceràmica Cersaie, organitzada a Bolonya la setmana passada, ha tingut la seua cara negativa en el temor del sector per com pot derivar aquesta situació si la tensió en els costos persisteix els pròxims mesos.
I és que, com ha explicat a elperiodic.com el diputat provincial de Promoció Ceràmica Ximo Huguet, el sector viu una padadojica situació en la qual, malgrat que la demanda és gran, els costos ofeguen a les empreses.
“Produeixen més que mai i guanyen menys que mai i la situació pot empitjorar encara més en els pròxims mesos”, alerta. Encara així, la producció, encara que elevada, també es comença a ralentitzar. Aquest divendres s'han conegut les dades de l'Institut Valencià d'Estadística que assenyalen que la producció també ha caigut aquest agost, un 32,7% en termes interanuals, unes xifres que no es veien des de la crisi de la rajola en 2008. Encara que en el vuitè mes de l'any la producció sempre sol caure per les tasques de manteniment dels forns, ja són tres mesos caiguda consecutiva els que arrossega la ceràmica.
De fet, en la fira de Bolonya la preocupació era palesa davant el risc que tanquen moltes empreses i unes altres decidisquen deslocalitzar-se, emportant-se la fabricació a altres països, especialment les companyies esmalteres, que en tenir filials en molts països africans i sud-americans tindrien més fàcil la seua fugida a altres punts del globus.
Segons va advertir el propi president de la Diputació, José Martí, “a pesar el seu fort arrelament i vinculació amb Castelló, les empreses s'estan plantejant recórrer a la deslocalització de la producció per a poder sobreviure”.
La situació preocupa i molt, ja que la província de Castelló concentra el 95% de la producció a Espanya, amb prop de 5.500 milions de facturació i generant més de 17.000 ocupacions directes, per la qual cosa la decaiguda del sector arrossegaria a la resta de l'economia provincial, ja que s'estima les ocupacions indirectes i induïdes en 60.000 llocs de treball.
Unió de Castelló amb la Reggio Emilia
La situació de la província de Castelló és comparable a la de la província italiana de la Reggio Emilia, a la regió d'Emilia-Romagna, el principal centre ceràmic d'Itàlia.
En totes dues regions el taulell és l'element principal del seu teixit econòmic i els porblemas que es pateixen són els mateixos. De fet, Huguet recorda que a Itàlia “quasi totes les fàbriques del sector van parar la seua producció els passats mesos”, encara que ara han tornat a l'activitat.
Una situació similar a la de la ceràmica castellonenca, amb moltes fàbriques que han alentit la seua activitat i han activat Expedients de Regulació d'Ocupació Temporal (ERTO). Ara, el temor és que aquests ERTO acaben deveniendo en EROS definitius i fins i tot en el tancament de fàbriques.
Una veu única davant la UE
Per tot això, la Diputació de Castelló i les autoritats de Reggio Emilia han aprofitat la fira de Cersaie per a coalitzar-se i “alçar la veu” front e la Unió Europea.
“No tenim competències però anirem de la mà amb la Reggio Emilia per a tenir una veu única i fer de Lobbie davant les institucions comunitàries perquè prenguen mesures que atallen l'alt cost energètic que assumeix la ceràmica.
En aquest sentit, el president de la Diputació de Castelló, José Martí, va explicar en la fira que emprendrien accions conjuntes perquè la UE arbitre una solució i recorda que la ceràmica també fa front a la competència deslleial que practiquen tercers països on no es respecten les limitacions d'emissions de diòxid de carboni.
Martí va reclamar l'adopció de mesures valentes, així com “una intervenció política perquè el mercat energètic deixe de ser especulatiu”. “Si estem en economia de guerra, no queda més remei que adoptar mesures extraordinàries que estiguen d'acord amb la conjuntura que ens està tocant viure”, va assenyalar.