Atrapada entre el salvatge i el desolat: la història d'un llogaret de Castelló devorada per l'oblit
Descobreix aquest lloc, centre de curiosos i aficionats al senderisme que desitgen explorar els seus voltants
En el profund de les muntanyes, en un racó quasi inaccessible del paisatge, existeix un lloc al qual pocs han arribat i del qual molts ni tan sols han sentit parlar: Bibioj. Un llogaret que se situa dins del terme municipal de Villahermosa del Río i que sembla suspesa en el temps, quasi desconnectada del món, on la modernitat és una paraula llunyana i l'aïllament és part de la seua essència. La seua història és un murmuri en els vents gelats que recorren les terres que l'envolten.
L'accés a Bibioj no és senzill, ja que s'arriba a través d'una pista forestal sense asfaltar que connecta la carretera entre el Castillo de Villamalefa i Villahermosa del Río. Aquesta ubicació remota el converteix en un lloc ideal per als aventurers que busquen racons oblidats, encara que l'estat d'abandó en el qual es troba ha reduït l'afluència de visitants.
Història de Bibioj: ressons d'un passat esvaït
La història de Bibioj està marcada pels estralls de la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest conflicte, el caseriu va ser saquejat en diverses ocasions, la qual cosa va contribuir al progressiu despoblament de la zona. Després de la guerra, el poble mai va tornar a recuperar la seua vitalitat i, amb el temps, els habitants restants el van anar abandonant, deixant les cases i edificis en ruïnes. A diferència d'altres pobles de la regió, Bibioj no comptava amb un edifici religiós, la qual cosa és inusual en molts dels pobles rurals de l'època.
Una de les poques construccions que encara es manté parcialment en peus és l'antiga escola, construïda durant la Segona República. Aquest edifici és fàcilment identificable per la seua façana blanca i alguns dibuixos que encara es conserven en les parets exteriors, malgrat els estralls del temps. En entrar al poble, és el primer que es troba, un recordatori d'una època en la qual l'educació rural formava part de la vida quotidiana dels seus habitants.
Hui, Bibioj continua sent un lloc on la vida sembla haver-se detingut. La majoria dels antics residents han marxat fa temps a la recerca d'un futur millor a les ciutats, deixant arrere est poble fantasma.
Atrapat entre una selva i la desolació
L'entorn que envolta a Bibioj és tan implacable com el propi poble. Les muntanyes, imponents i escarpades, creen una barrera natural que sembla protegir i condemnar alhora. En els hiverns d'antany, el paisatge és un oceà blanc, on la neu transforma els camins en paranys mortals. A l'estiu, els camps àrids lluiten per donar vida a cultius que a penes creixen en la terra seca.
Encara que la majoria dels edificis estan en estat ruïnós, Bibioj continua atraient a curiosos i aficionats al senderisme que desitgen explorar els seus voltants. El massís de Penyagolosa, conegut per la seua biidiversitat i bellesa natural, és un reclam addicional per als qui visiten aquesta zona. Les serres que envolten el caseriu ofereixen paisatges muntanyencs ideals per als amants de la naturalesa i la fotografia.
Els curiosos que s'han atrevit a visitar Bibioj parlen d'una atmosfera de desolació impressionant, amb una sensació d'aïllament que és quasi aclaparadora i en un entorn que ha sigut devorat per la naturalesa, convertint-se en res més que un record, una petjada oblidada a les muntanyes.
Hui dia, Bibioj és un d'eixos llocs oblidats que ens recorden els efectes de la despoblació rural que va afectar moltes àrees de l'Espanya interior. El poble va quedar atrapat en el temps, i encara que ja no té habitants, la seua història i el seu entorn continuen sent una atracció per a aquells que busquen conéixer la història i la naturalesa més profunda de la Comunitat Valenciana​.