La Diputació inicia l'excavació de la fossa 114 de Paterna en la qual jauen les restes d'alcaldes i professionals liberals represaliats
L'Agrupació de Familiars que presidix Carmen Contreras ha impulsat els treballs d'exhumació i identificació genètica que subvenciona íntegrament l'àrea provincial de Memòria Històrica
Els treballs d'exhumació de la fossa comuna 114 del cementeri de Paterna s'han iniciat este dilluns en presència de l'Agrupació de Familiars que presidix Carmen Contreras, impulsora d'un projecte íntegrament finançat per la Diputació de València, a través de la Delegació de Memòria Històrica que dirigix Ramiro Rivera.
La 114 és una de les fosses comunes més grans localitzades a la província i, fruit dels estudis de l'historiador valencià Vicente Gabarda i de les dades que apareixen en el Registre Cementerial de Paterna, s'espera trobar les restes de 197 persones represaliades pel franquisme distribuïts en cinc saques, l'última del 28 de juny de 1940.
En esta saca, que hauria de trobar-se en primer lloc una vegada iniciada l'excavació, es preveu trobar les restes de 31 persones, entre elles el que fora president de l'Ateneu Mercantil de València i vicepresident de la Diputació, Isidro Escandell; el magistrat i president de la sala 4 de l'Audiència Provincial Luis Cisneros; i l'editor de la revista La Traca, Vicent Miquel Carceller, així com el dibuixant de la revista satírica valenciana Carlos Gómez Carrera, conegut com ‘Bluff’, i dos alcaldes de Godella i un de Foios.
En paraules del diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, “esta fossa és un exemple més de la crua i sistemàtica repressió duta a terme pel règim franquista en terres valencianes, amb l'afusellament de persones que trobaven la mort per defensar les seues idees, entre elles càrrecs públics i professionals liberals la dignitat dels quals tenim la responsabilitat de reparar igual que la de totes i cadascuna de les víctimes que es va cobrar la Guerra, més de 2.000 localitzades en el cementeri de Paterna”.
Des de l'associació de la fossa 114 destaquen “l’emoció” que senten “després de tots els obstacles trobats pel camí i d'anys barallant per a poder excavar i recuperar les restes dels nostres familiars per a donar-los un enterrament digne”. “Mai s'ha perseguit una altra fi ni ens hem ficat en qüestions polítiques”, asseguren.
En la coneguda com a ‘fossa de la cultura’ per la professió d'algunes de les víctimes també s'espera trobar les restes de mestres, periodistes, representants d'entitats locals i gent vinculada al món de la justícia. “Eixe dia algú va voler donar un escarment a representants de la cultura i la política valenciana per mostrar idees contràries al franquisme”, afirma el president del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, qui assenyala que dos setmanes abans d'eixe 28 de juny de 1940, segons recull la investigació històrica, altres persones van ser represaliades “per a celebrar que els nazis van prendre París”.
Una dona entre els represaliats
Durant els treballs d'excavació i identificació que s'inicien este dilluns s'espera trobar també les restes de Dolores Arnal, veïna de Benaguasil. Ella va ser una de les 197 persones afusellades entre maig i juny del 40 i enterrades en la fossa comuna 114 del cementeri de Paterna, a les quals es pretén retornar la dignitat gràcies a la tenacitat d'una associació representada per desenes de familiars de les víctimes. La Diputació completa el procés amb una subvenció de 382.000 euros que servix per a finançar íntegrament el projecte d'exhumació i demostra que la institució provincial “es troba a la disposició de les persones que vulguen rescatar de l'oblit als seus sers estimats represaliats durant la guerra i la postguerra”.
La procedència de les víctimes abasta 66 localitats i cobrix pràcticament la província de València i altres com Castelló. Badajoz, Barcelona i Huesca. En esta fossa descansen les restes de diferents càrrecs públics vinculats a Esquerra Republicana, PSOE, UGT i la CNT, la major part dels quals va patir un primer tancament en la seua localitat d'origen, per a passar posteriorment a les presons dels partits judicials, com la de l'Escola Pia de Gandia, i finalment a San Miguel dels Reis o la Presó Model en espera que s'executara la seua sentència de mort.
La fase d'excavació, a càrrec d’Arqueoantro, podria allargar-se al voltant de sis mesos a causa del gran nombre de cossos que s'espera trobar a l'interior de la fossa 114, mentre que la identificació de les restes trobades es prolongarà previsiblement durant este any i el pròxim.