PATERNA | POLÍTICA

Compromís per Catarroja ret homenatge a Bàrbara Morellà, la catarrogina de la fossa comuna 21

ELPERIODIC.COM - 31/10/2023

El de 27 de març de 2023 les restes de Bàrbara Morellà arribaren al cementeri de Catarroja, el seu poble. Fou el final d’un procés molt llarg que va començar fa 84 anys amb el seu afusellament

Enguany per primera vegada els seus familiars podran visitar-la al cementeri municipal

Les regidores i regidors de Compromís per Catarroja han aprofitat esta circumstància per a retre-li homenatge i reivindicar la seua figura

 

Bàrbara Morellà Ribes era una catarrogina militant de la CNT (Confederació Nacional del Treball), amb inquietuds polítiques i socials. Havia participat en la creació d’una cooperativa i era habitual vore-la als mítings del sindicat. Al juliol de 1939, amb la guerra civil finalitzada, fou afusellada, després d’una acusació falsa i un judici injust i soterrada a una fossa comuna. Tenia 35 anys.

Fa dos anys començaren els treballs d’exhumació de 76 cossos de la Fossa Comuna 21 del cementeri de Paterna. Tres de les persones allí soterrades eren dones: Bàrbara Morellà Ribes, Francisca Ballester Nogueres i Carmen Martínez Fortea, tres mestresses de casa catarrogines a les que les seues famílies feia anys que buscaven.

L’Ajuntament de Catarroja amb el seu alcalde, i actualment vicealcalde, Jesús Monzó, al capdavant, va col·laborar des del primer moment per poder identificar els familiars i complir la llei de memòria històrica. Dos anys després, i amb el procés finalitzat, les restes d’una de les dones, Bàrbara Morellà Ribes foren traslladades al cementeri de Catarroja, on fou soterrada en un acte de restitució molt emotiu, en el que a més de l’alcalde i el regidor de l’anterior legislatura de Compromís, Xavi Bellot, estigueren presents els sues familiars.

Este 1 de novembre és el primer que Bàrbara Morellà roman al seu poble, per això, des de Compromís per Catarroja, han volgut retre-li homenatge, portant-li flors i posant en valor la seua figura, la d’una dona del poble a la que un règim feixista va assassinar.

 

MÉS FOTOS