Després dels passos del company fidel: el gos pigall té un paper vital per a les persones amb discapacitat visual

Com cada últim dimecres d'abril, hui es commemora el Dia Internacional del Gos pigall, amb la finalitat de divulgar el paper imprescindible que tenen estos nobles animals en la societat per a donar suport a la mobilitat de les persones amb discapacitat visual, permetent amb la seua companyia la independència d'estes persones.

Estos fidels companys són criats i ensinistrats en la Fundació ONCE del Gos pigall (FOPG), creada per l'ONCE amb la finalitat de formar i entrenar als gossos guia per a persones amb ceguesa o deficiència visual greu, i contribuir així a la millora de la seua autonomia i la seguretat dels seus desplaçaments.

Tal com ha explicat el delegat de l'ONCE de la Comunitat Valenciana i director de la Fundació ONCE del Gos pigall de 2005 a 2007, José Manuel Pichel, “es crea un vincle importantíssim entre el gos i l'usuari, són 24 hores junts tots els dies, i a més, estos animals no fallen, tracten de fer el seu treball perfecte”.

Criança i entrenament del gos pigall

Els gossos naixen generalment a l'escola, i comencen a ser entrenats des d'eixe moment. “Des que comencen a mamar se li posen sons com per exemple de pneumàtics o una mascletà, perquè associen els sorolls a una cosa plaent. Quan obrin els ulls, se'ls comença a ensinistrar perquè aprenguen hàbits com per exemple el de mirar cap amunt”.

Quan ja complixen les set setmanes, els gossos guia són portats a una família fins que tenen un any, la qual seguix directrius i està assessorada per la fundació. El gos ha d'anar amb la família a tots els llocs, ja que en este període ja té les mateixes possibilitats que un gos pigall, com és l'accés al cinema o a un concert. Finalment, a l'any l'animal torna a l'escola, on té entorn de cinc mesos d'aprenentatge, i després, ja se li entrega a la persona cega, amb una edat aproximada de 18 mesos.

Respecte a l'entrenament del gos en la fundació, des de l'escola se'ls ensinistra amb activitats, com per exemple “eixir amb instructors al carrer tots els dies, anar sempre a l'esquerra, superar obstacles o deixar sempre un espai a la seua dreta per a no xocar amb cap element del carrer”. També se'ls prepara perquè adopten hàbits per al dia a dia, com per exemple, que “només mengen quan se'ls diu que han de menjar i que no agafen res del sòl. Se'ls va ensenyant tot a poc a poc, fins que se'ls fa un examen i es graduen”, ha explicat el delegat de l'ONCE de la Comunitat Valenciana.

El gos pigall està entrenat per a reconéixer i evitar obstacles, tant estàtics com en moviment, a nivell del sòl  o en altura. Marca al seu usuari l'arribada a vorades, escales o desnivells del paviment, busca portes d'accés, seients lliures en transports públics i té iniciativa per a trobar la millor alternativa de pas en situacions compromeses. També estan preparats per a la “desobediència intel·ligent”, com per exemple, “si senten que passarà un tren o cotxe i l'amo intenta passar, ells frenen, i fins i tot si se'ls força es tiren al sòl als peus del seu amo”, ha explicat Pichel.

Elecció i vida del gos pigall

Quant a l'elecció de cada gos, esta es fa segons les característiques de l'animal i de la persona amb discapacitat visual, perquè tinguen característiques similars. Per exemple “si és un gos més lent, es busca una persona més lenta, o si és un gos amb molt de caràcter, es busca a una persona amb més caràcter”. “La unió entre el gos i la persona cega és la d'una autèntica adopció i compatibilitat”, ha destacat José Manuel Pichel.

En el 99% dels casos el gos pigall se li entrega només a una persona, “ja és una unitat que es crea fins que el gos es jubila”, que sol ser dels 10 a 12 anys de vida de l'animal. En este sentit, quan es jubilen tenen tres opcions: quedar-se amb la persona cega fins que tinga un altre gos, i en este cas la persona cega es quedaria amb dos, un com a mascota i un altre com a gos pigall; una altra opció és que li ho quede un familiar de la persona cega o es done a alguna institució, “en alguna ocasió se'ls ha entregat a presos de les presons o jubilats”; o en tercer lloc, si el gos no es troba en condicions òptimes, s'emporta a l'escola.

Les races principals dels gossos guia són llauradors (50%), golden retriever (40%) i pastors alemanys (5/6%). La resta solen ser caniches gegants o mescles de raça, “per a persones que tenen al·lèrgia a tomb del gos, ja que el caniche gegant no produïx al·lèrgies perquè no tira pèl”. Actualment, a la Comunitat Valenciana hi ha aproximadament 110 gossos guia, “tots amb un seguiment i control”.

Requisits i llista d'espera

Els requisits per a sol·licitar un gos pigall són: “s'ha de necessitar per mobilitat; la persona ha de tindre unes condicions físiques adequades per a poder moure's amb un animal, com per exemple força per a tirar d'ell, i trobar un gos amb un caràcter compatible al de la persona cega”.

La llista d'espera per a obtindre un gos pigall, actualment és de quasi tres anys a Espanya, en el cas que siga un sol·licitant “primerizo”, en canvi, “a les persones que ja han tingut gos pigall, se'ls dona de manera quasi immediata”. Actualment s'entreguen des de l'escola, 140 gossos pigalls a l'any, encara que es preveu augmentar esta dada a 200 gossos després de les obres d'ampliació que s'han realitzat, que es “preveu que s'inaugure al juny”.

La Fundació

La Fundació presta els seus servicis a persones amb discapacitat visual de tota Espanya, en virtut de la col·laboració concertada amb la pròpia ONCE, que oferix el gos pigall com un servici social gratuït per a les persones afiliades a esta organització que el sol·liciten i siguen aptes per a rebre este auxiliar de mobilitat.

La Fundació compta amb un centre de cria i ensinistrament situat a Boadilla del Monte (Madrid). En ell disposa d'instal·lacions destinades a albergar els gossos, dependències administratives i una residència per a acollir als sol·licitants de gos pigall durant el curs de formació que han de realitzar per a aprendre a utilitzar-lo. La plantilla de la FOPG està integrada per més de 50 professionals, entre ells es compten tècnics d'ensinistrament, supervisors de cadells, cuidadors dels gossos albergats, personal administratiu i de servicis generals. Compte, així mateix, amb un servici veterinari propi, amb una àrea especialitzada en la selecció genètica i la cria.