La pandèmia ha ocasionat el descens en l'esperança de vida a Espanya fins als 82,3 anys

Tres de cada quatre persones valora com a bo o molt bo el seu estat de salut, segons recull l'Informe del Sistema Nacional de Salut (SNS) 2020/2021 publicat pel Ministeri de Sanitat. Amb les dades disponibles fins a setembre de 2021, l'informe incorpora alguns aspectes relacionats amb la resposta del sistema sanitari enfront de la COVID-19 i reflecteix la situació del SNS prèvia a la pandèmia.

Prèviament a la pandèmia, la valoració del sistema sanitari públic per la població se situava de 6,7 punts sobre 10 (any 2019). En aquest últim informe, la valoració està per damunt de 7 sobre 10 i, en concret, l'Atenció Primària rep una valoració de 7,3 punts sobre 10 i l'activitat dels hospitals del SNS es valora amb 7,1 punts sobre 10.

Hàbits de vida

Segons aquest informe, l'impacte de la pandèmia en les persones amb edats més avançades ha ocasionat el descens en l'esperança de vida, de manera que en 2020 l'esperança de vida en nàixer a Espanya se situa en 82,3 anys i continua sent més alta en les dones (85,1 anys). Les malalties cardiovasculars i el càncer són la causa habitual de més del 50% de les defuncions, si bé la mortalitat per tumors malignes ha disminuït un 20% en l'última dècada.

Respecte als diferents hàbits de vida, el document remarca que un terç de la població de 15 anys i més consumeix alcohol habitualment. A més, el 36% de la població de 15 i més anys es declara sedentària en el seu temps d'oci.

També explica que dos de cada 10 adults presenta obesitat i cinc de cada 10, excés de pes, afectant més les classes socials menys acomodades.

L'informe del Ministeri de Sanitat exposa que els analgèsics són els medicaments més consumits a Espanya i que el grup de fàrmacs usats en diabetis és el que factura un major import en receptes mèdiques del SNS. Per part seua, els medicaments antineoplàsics, inmunosupresores i antivirals d'ús sistèmic són els que major import suposen en la farmàcia hospitalària.

La despesa sanitària pública es va situar en el 6,6% del PIB (81.590 milions d'euros), constituint el 70,7% de la despesa sanitària total en 2019 i ha augmentat un 15% des de 2015. El major finançament públic correspon a les administracions regionals amb el 92,3% (75.312 milions d'euros) i els pagaments directes de les llars representen el major finançament sanitari privada, concretament, amb el 73,2%.

Aquestes despeses directes (24.794 milions d'euros) es van destinar fonamentalment a la compra i copagament de medicaments, a l'atenció odontològica i a l'adquisició de dispositius terapèutics i d'altres productes mèdics com a ulleres, lents de contacte o audiòfons.

Atenció Primària

La demanda excepcional derivada de la pandèmia SARS-CoV2 durant 2020 va ocasionar que, en el període analitzat, en Atenció Primària s'atengueren 2,3 milions de persones COVID-19 i es realitzara el seguiment a 5,3 milions de contactes i tingueren lloc el 40% de les proves diagnòstiques. A més, es van gestionar 4 milions de processos d'incapacitat temporal relacionats amb la COVD-19.

L'Atenció Primària destaca, a més, pel seu paper en la vacunació de COVID-19, especialment, en els grups més vulnerables. El document explica que en Atenció Primària del SNS es van atendre 379 milions de consultes en 2020, la qual cosa va suposar un increment de l'activitat de 12,3 milions respecte a 2019 (+3%).

Les teleconsultas entre professionals i pacients (127 milions) van augmentar un 600% respecte a l'any previ i l'activitat domiciliària (13,5 milions de visites) un 4%. També destaca l'increment en l'activitat de vacunació antigripal (+48%) i antineumocócica (+21%).

La morbiditat atesa presenta una disminució en quasi tots els diagnòstics habituals, amb un important descens de les malalties respiratòries no relacionades amb la COVID-19.

Respecte a l'atenció especialitzada, la COVID-19 ha ocasionat durant l'any 2020 l'hospitalització de 232.420 persones, que han generat 245.215 ingressos en la xarxa d'hospitals d'aguts del SNS (un 6% ha precisat més d'un ingrés) i un 10% ha necessitat cures crítiques. L'estada mitjana ha sigut d'11 dies, 9 en hospitalització convencional i 15 dies en les UCIs.

El major desplegament de recursos de cures crítiques es va aconseguir durant la primera ona, el 9 d'abril 2020, amb més de 13.000 llits UCI habilitades, un número 2,8 vegades major que la dotació en funcionament prèvia a la pandèmia; en algunes comunitats autònomes es va quadruplicar i fins i tot va quintuplicar la seua dotació prèvia.

En 2020, l'SNS ha atés un total 3.181.725 hospitalitzacions, 573.831 menys que l'any previ (-15%). Conseqüentment amb la pandèmia, han augmentat els diagnòstics associats amb malalties de l'aparell respiratori, destacant l'important ascens de la pneumònia.