La pandèmia ha disparat el dèficit públic fins al 6% la primera meitat de l'any

El Ministeri d'Hisenda ha publicat hui en la seua pàgina web una sèrie de dades corresponents a l'execució pressupostària que reflecteixen l'impacte de la pandèmia provocada per la COVID-19 en els comptes públics, així com l'efecte de les mesures adoptades per a gestionar aquesta emergència sanitària i mitigar les conseqüències de la crisi.

En concret, el Ministeri d'Hisenda difon hui la dada de dèficit de l'Estat fins a juliol, que se situa en el 5,40% del PIB, en termes de comptabilitat nacional. Així mateix, publica el dèficit consolidat d'Administració Central, Comunitats Autònomes i Seguretat Social del mes de juny, que se situa en el 6,12% del PIB, excloent l'ajuda financera.

Igual que en els mesos previs, totes les dades estan afectats per la declaració de l'estat d'alarma i la bateria de mesures aprovades pel Govern per a fer front a la pandèmia amb l'objectiu de pal·liar els efectes socials, econòmics i laborals d'aquesta emergència.

DÈFICIT DE L'ESTAT (JULIOL)

En els set primers mesos de l'any, el dèficit de l'Estat se situa en 60.413 milions, la qual cosa equival al 5,40% del PIB. Si es dedueix l'efecte de la despesa en interessos (dèficit primari) la xifra se situa en el 4,2%. Aquesta evolució s'explica per una baixada dels recursos del 15,8% a conseqüència de la situació econòmica derivada de la crisi sanitària. Així mateix, es produeix un increment de la despesa del 21,4% per l'augment de programes sanitaris, així com per les majors transferències a Seguretat Social i Comunitats Autònomes.

A més, com es va indicar en anteriors publicacions, des de l'1 de gener de 2020 s'ha produït una operació de reversió de les autopistes de peatge en 2020 (AP4 i AP7) de caràcter no recurrent, per import de 1.745 milions, que afectarà el volum total d'ingressos i de despeses de l'Estat al llarg de tot l'exercici, però que no tindrà incidència en el dèficit.

Recursos no financers de l'Estat

Els recursos no financers se situen en 95.716 milions, la qual cosa suposa una disminució del 15,8% respecte a 2019. Els ingressos corresponents al mes de juliol estan afectats, de manera similar al que ve ocorrent en mesos anteriors, per la situació econòmica derivada de la crisi sanitària provocada per la COVID-19.

Així, els recursos impositius -representen el 80% del total- se situen en 76.619 milions, la qual cosa suposa una disminució del 18,4%. Retrocedeixen la major part de les figures tributàries. Destaquen, d'una banda, el descens del 14,0% dels impostos sobre la producció i les importacions, entre els quals l'IVA baixa un 16,4%, fins als 37.353 milions. Aquest comportament es deu al menor consum derivat de la caiguda de l'activitat i a la minoració d'ingressos de mesures necessàries per a mitigar els efectes de la pandèmia. Per exemple, l'aplicació del tipus zero en l'IVA de les màscares i altre material sanitari adquirit per hospitals, organismes públics i entitats privades de caràcter social per a fer front a la COVID-19. Malgrat tot, la reducció de la recaptació de l'IVA al juliol és inferior a l'experimentada en el mes anterior.

Per part seua, els impostos corrents sobre la renda i el patrimoni descendeixen un 25,8%. L'Impost de societats baixa un 14,0% i l'IRPF un 29,4% com a conseqüència, en gran part, dels majors lliuraments a compte i el major resultat a favor de les CCAA de la liquidació definitiva de 2018 respecte a l'exercici anterior, al que cal sumar l'aturada de l'activitat.

Finalment, també descendeixen els impostos sobre el capital un 78,5% i les cotitzacions socials un 0,9%, fonamentalment per la progressiva substitució d'empleats actius amb Règim de Classes Passives per uns altres amb Règim de Seguretat Social.

Pel que fa a la resta de recursos que segueixen la mateixa tendència descendent, destaquen dividends i altres rendes, que cauen un 33,4% així com els interessos, que disminueixen un 18,2%. És ressenyable el bon comportament dels dividends del Banc d'Espanya, que creixen respecte a l'any anterior, compensant el descens registrat en els dividends de *ENAIRE en 2020.

Ocupacions no financeres de l'Estat
Fins a juliol les ocupacions no financeres han ascendit a 156.129 milions, xifra superior en un 21,4% a la registrada en el mateix període de 2019. Els augments de despesa més destacats s'han produït en les transferències a les CCAA i a la Seguretat Social.

Les transferències a les CCAA augmenten tant per l'actualització dels lliuraments a compte realitzat al març i abril, com per la major liquidació definitiva del sistema de finançament de l'any 2018 respecte a l'efectuada en l'exercici anterior. L'objectiu d'aquestes mesures és garantir a les CCAA els recursos necessaris per a fer front a la pandèmia i que puguen continuar prestant serveis públics essencials de qualitat. A l'anterior cal sumar el pagament de 6.000 milions del primer tram del Fons COVID-19, l'import total de la qual ascendeix a 16.000 milions. Aquest fons no reembossable –les CCAA no l'han de retornar- es distribueix tenint en compte els costos derivats de la pandèmia en el sistema sanitari, educatiu, així com per a compensar la caiguda dels ingressos fiscals autonòmics.

A més d'aquest augment en les transferències del sistema de finançament, les CCAA han rebut, entre altres, 206 milions destinats a la cobertura de despeses originades en el Sistema Nacional de Salut, 300 milions al Fons Social Extraordinari per al finançament de prestacions bàsiques dels serveis socials, 25 milions al Fons d'alimentació, 10 milions per mesures excepcionals pel COVID-19 en el sector ramader i 447 milions de subvencions al Pla Estatal d'Habitatge.

Els consums intermedis s'incrementen en un 20,1%, creixement en el qual incideixen els 832 milions de despeses derivades de la COVID-19, sense correspondència l'any anterior. La remuneració d'assalariats ha augmentat un 0,8% degut, a l'equiparació salarial de la Policia i Guàrdia Civil amb els cossos policials autonòmics.

Les prestacions socials diferents de les transferències socials en espècie augmenten un 3,6%, xifra que recull l'actualització de les pensions de classes passives del 0,9%, i les transferències socials en espècie, creixen fins als 231 milions.

Destaca també l'increment de la inversió en un 69,1%, augment que s'explica fonamentalment per l'operació de reversió de les autopistes de peatge en 2020 (AP4 i AP7).

Aquests increments es veuen compensats en part pel descens d'un 12,1% dels interessos, per la menor aportació a la UE basada en l'IVA i la RNB en 277 milions, així com per la disminució de les ajudes a la inversió i altres transferències de capital, en un 47,0%, a conseqüència de la devolució del gravamen per prestació de maternitat i paternitat en 2019 per import de 723 milions, i sense correspondència en 2020.

DÈFICIT CONJUNT DE L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL, COMUNITATS AUTÒNOMES I SEGURETAT SOCIAL (JUNY)

En la primera meitat de 2020, el dèficit conjunt de l'Administració Central, els Fons de la Seguretat Social i l'Administració Regional, exclosa l'ajuda financera, va anar de 68.524 milions, la qual cosa equival al 6,12% del PIB. Si s'inclou en tots dos períodes el saldo de l'ajuda a les institucions financeres, el dèficit seria de 68.414 milions d'euros, és a dir, el 6,11% del PIB.

Administració Central

L'Administració Central ha registrat un dèficit del 4,40% del PIB exclosa l'ajuda financera, xifrada en 110 milions fins a juny.

El dèficit de l'Estat al juny equival al 4,33% del PIB, 48.413 milions.
Els Organismes de l'Administració Central registren un dèficit de 768 milions, exclosa l'ajuda financera, un 0,07% del PIB.

Comunitats Autònomes

L'Administració regional ha registrat un dèficit de 6.710 milions, la qual cosa suposa el 0,60% del PIB, enfront del dèficit del 0,67% del PIB registrat fa un any, la qual cosa suposa un 19,6% menys. Aquesta evolució es deu a diverses mesures adoptades pel Govern per a garantir els recursos de les CCAA i donar resposta a l'emergència provocada per la COVID-19.

En concret, aquesta moderació del dèficit obeeix a l'avançament del finançament procedent de l'Estat, via bestretes a compte del sistema de finançament; a l'avanç de fins al 50% de la liquidació definitiva de 2018; a l'execució dels recursos del Pla Estatal d'Habitatge, així com dels ingressos rebuts del Fons extraordinari de prestacions bàsiques de serveis socials i del programa de prestacions sanitàries i farmàcia.

A més, els ingressos s'han incrementat un 7,3%. En aquest sentit, cal destacar l'augment dels ingressos impositius en un 3,1%, sobretot els corrents sobre la renda i el patrimoni, que creixen un 16,2% fonamentalment per l'augment dels lliuraments a compte i la pujada registrada en les transferències rebudes d'altres AAPP en un 13,7%, pels majors recursos rebuts de l'Estat.

Cal tindre en compte que tant en 2019 com en 2020 hi ha hagut pròrroga dels Pressupostos Generals, si bé en 2020, en virtut del Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s'adopten mesures urgents per a respondre a l'impacte econòmic del COVID-19, s'ha procedit a l'actualització dels lliuraments a compte que hauria correspost per a tot l'exercici en els mesos de març i abril.

Els Impostos sobre la producció i les importacions retrocedeixen un 28,1%, destacant el descens del 24,7% del ITP i AJD.

Dins de la despesa no financera, que augmenta un 4,8%, els consums intermedis creixen un 9,0%, a causa de la major despesa sanitària, fortament condicionat per la pandèmia. La remuneració d'assalariats s'incrementa un 4,6% per la pujada retributiva general i per l'impacte de la *COVID fins a juny. Per part seua, les transferències socials en espècie creixen un 3,2%, destacant l'augment de la despesa en concerts d'assistència sanitària, de la despesa en farmàcia i en concerts educatius.

Les subvencions s'eleven un 10,5% i les prestacions socials un 12,1%. Finalment, la inversió creix un 4,2% i les transferències entre AAPP augmenten un 4,1%. Fins hui, l'única despesa que descendeixen són els interessos, que cauen un 15,4%.

Totes les CCAA (excepte Madrid, Navarra i País Basc) registren en la primera meitat de 2020 un comportament més positiu que fa un any. A més, tres regions es posicionen en situació de superàvit o d'equilibri pressupostari.

D'acord amb la informació transmesa per les Comunitats Autònomes, l'impacte derivat de la COVID-19 aconsegueix els 3.890 milions en despesa en sanitat.

Fons de la Seguretat Social

Els Fons de la Seguretat Social han registrat un dèficit del 1,13% del PIB. El comportament d'aquest subsector respon, fonamentalment, als impactes ocasionats per la crisi derivada del COVID-19, especialment sobre les prestacions socials. Els recursos s'han incrementat un 18,2%, per les transferències rebudes de l'Estat, enfront de les despeses no financeres que augmenten un 23,3%.

La despesa consolidada dels Fons de la Seguretat Social associat a la COVID-19, d'acord amb la informació disponible fins hui, se situa entorn de 15.997 milions, un 76,5% de tot l'increment registrat.

El Sistema de Seguretat Social ha registrat un dèficit de 2.487 milions, un 0,22% del PIB, enfront del dèficit del 0,68% del PIB registrat fa un any, la qual cosa representa un descens del 70,8%. Aquesta favorable evolució és deguda a la transferència de 14.003 milions rebuda del pressupost de l'Estat el mes de juny. Per part seua, els ingressos obtinguts de les cotitzacions socials aconsegueixen un volum de 60.546 milions, amb una disminució del 1,6% respecte als de finals de juny de 2019. Les prestacions socials diferents de les transferències socials en espècie se situen en 82.232 milions, un 8,9% més que l'any anterior.

El Servei Públic d'Ocupació Estatal ha obtingut un dèficit de 10.007 milions en la primera meitat de l'any. Les cotitzacions socials descendeixen un 3,0%, enfront de les prestacions per desocupació que creixen en la primera meitat de l'any en 10.851 milions.

L'evolució d'aquesta rúbrica es troba afectada especialment pel reconeixement de la prestació de desocupació en els ERTES per casos de força major temporal, així com pel subsidi de desocupació excepcional per fi de contracte temporal o el subsidi extraordinari per falta d'activitat per a les persones integrades en el Sistema Especial d'Empleats de Llar. El conjunt de totes elles suposa una despesa a la fi de juny pròxim als 8.800 milions, amb un nombre de beneficiaris de prestacions de 2.258.551 persones, xifra que suposa el 56,7% de la totalitat dels beneficiaris de prestacions de desocupació.

Finalment, les altres subvencions a la producció ascendeixen a 2.010 milions, un 61,8% més que l'any anterior, per les exempcions de quotes i les majors bonificacions per a foment de l'ocupació i formació d'ocupats.

Finalment, el FOGASA registra un resultat negatiu de 139 milions.