La pandèmia ha augmentat el risc de patir depressió postpart

“La pandèmia actual generada per la Covid-19 ha fet que les futures mares reforcin sentiments com la por (pensar que alguna cosa pot passar al nadó), l'ansietat (canvis a la rutina) i la incertesa. A més, s'ha vist incrementat el risc de trastorns de salut mental durant l'embaràs degut, entre altres coses, a la falta inicial d'evidència sobre els possibles efectes del virus a l'embaràs, al fetus o als possibles efectes teratògens dels antivirals” .

En aquest paràgraf es resumeixen les conclusions d'un dels múltiples estudis que s'estan duent a terme sobre els efectes que la pandèmia té a les embarassades, durant i després de la gestació. Són les seves autores infermeres especialistes en ginecologia i obstetrícia de l'Hospital Matern Infantil de Màlaga i del Centre de Salut Trinitat de la mateixa ciutat, professionals que adverteixen, a més, de la relació de l'ansietat durant l'embaràs amb alteracions fetals, com ara trastorns hemodinàmics, trastorns del creixement fetal i baix pes en néixer.

A més d'aquest estudi publicat a la Revista Científic-Sanitària Sanum, són altres els papers científics que s'ocupen de la incidència del SARS-CoV-2 en la salut mental de les futures mares. Des de la Fundació Jiménez Díaz se citen els problemes econòmics derivats de la pèrdua de treball que per a algunes persones suposen les successives onades de contagi del virus. En una mostra de 350 dones se citen la reducció de la jornada laboral i la pèrdua d'ingressos com l'origen de trastorns depressius a les gestants.

Fora de les nostres fronteres, valguin com a exemple les xifres significatives que publica la Universitat d'Alberta al Canadà, en un estudi que reporta un increments considerables en els casos de depressió materna: del 15% al ​​40%, abans i durant la pandèmia. En aquestes enquestes, en què van participar 900 dones, també es va detectar una pujada de l'ansietat del 29% al 72%.

Són números que criden l'atenció, però que no ho farien tato si es té en compte que l'embaràs, al marge de la Covid-19, ja és una època d'especial vulnerabilitat; la dona s'enfronta a canvis físics importants i travessa per una etapa de preparació emocional per preparar l'arribada i la cura del nadó.

Alhora, explica la directora mèdica de Clíniques EVA, els canvis hormonals són inesperats i diferents en cada pacient, per la qual cosa, si no hi ha antecedents de depressió o predisposició a patir-la en la dona, la gestació és tota una sorpresa en un sentit . El positiu en el test d'embaràs pot portar una millora en algú que ja tenia problemes previs de salut mental, mentre que en altres casos pot empitjorar el quadre.

"No hi ha un patró, no és una ciència exacta", insisteix la ginecòloga, per a qui és vital sempre que la mare passi per aquest tipus de problemes una actuació combinada del psiquiatre i l'obstetra.

També apunta a un control més estret en les revisions i el seguiment de la pacient, que, en cap cas, no ha d'abandonar la seva medicació antidepressiva si la tingués prescrita, sinó ajustar-la a la seva nova condició física.

I si no la prenia abans? Heu de començar ara? Dependrà de la persistència de símptomes com a abatiment, tristesa, sensació de buit existencial, sobreprotecció al fetus i/o al nadó, sentiments de culpa, desbordament, incapacitat per cuidar el nadó, insomni, pèrdua de gana i plor inesperat i constant, entre altres.

"Maternity Blues" no és depressió postpart

No s'ha de malinterpretar, en aquest sentit, la tristesa inicial que pot arribar després del part, a l'anomenat puerperi immediat, això és en les 24 hores posteriors a l'enllumenament, tampoc amb la sensació de malenconia que es pot apoderar de la mare entre tots dos i quatre dies posteriors al part, al puerperi clínic. No és l'anomenat “Maternity Blues”. Parlem d'una depressió més gran, on pot arribar a interferir en la relació entre la mare i el seu fill i de la qual es pot trigar mesos a recuperar-se.

Finalment, Isabel Vielsa desmenteix que la salut mental de la dona es vegi més afectada quan l'embaràs s'aconsegueixi gràcies a un tractament de reproducció assistida. Això sí, reconeix que la incertesa pels resultats dels tractaments en dones que porten intentant ser mares de manera natural molt de temps pot augmentar símptomes ansiós depressius.