L'IES Rodolfo Llopis acull l'exposició ‘Cervantes y Shakespeare: Dos genios universales’
Dins de les activitats organitzades entorn a la Setmana del Llibre (del 17 al 26 d'abril) que organitza l'IES Rodolfo Llopis de Callosa d'en Sarrià, el Hall del centre educatiu exhibeix l'exposició 'Cervantes y Shakespeare: Dos genios universales'. La mostra, oberta també al públic en general, es podrà visitar des d'avui i fins al dia 26 d'abril, en horari de dilluns a divendres, de 08.00 a 15.00 hores.
L'exposició es va gestar dins del programa d'activitats commemoratives que la Universitat d'Alacant va organitzar en 2016 amb motiu del 400 Aniversari de la mort d'aquests dos escriptors universals, Miguel de Cervantes i William Shakespeare, la influència dels quals continua sent paradigmàtica en el nostre món.
La mostra aprofundeix, a través d'una sèrie de panells il·lustratius, en la transcendència internacional i el llegat literari d'aquests dos grans escriptors de la literatura occidental moderna, i com la seua obra, encara hui dia, inspira a escriptors de diverses tendències.
L'exposició es divideix en tres blocs principals: El context històric, el contingut del qual ha sigut desenvolupat per la professora María del Carmen Irles; Cervantes, fill de les seues obres, a càrrec del professor José María Ferri; i Global Shakespeare, treball dut a terme pel professor i comissari de l'exposició José Manuel González.
Els panells expositius dedicats al primer apartat, inclouen il·lustracions de l'època al costat de textos informatius que expliquen al visitant com era la societat del Segle d'Or, la influència de l'avanç otomà cap a Occident o com eren les relacions angloespañolas en aqueixos anys, amb l'objectiu de contextualitzar cultural i històricament la realitat en la qual s'insereixen les vides de Shakespeare i Cervantes. En aquest sentit, el recorregut expositiu continua aprofundint en les conseqüències derivades de l'expulsió dels Moriscs de la Península.
La segona part de la mostra, 'Cervantes, fill de les seues obres', presenta els esdevenirs de Cervantes pel món, la seua captivitat a Alger i la seua volta a Espanya, i continua amb un panell explicatiu sobre la cerca i troballa dels les seues restes. Aquest apartat aborda, com no podia ser d'una altra forma, la qual cosa ha denominat les seues 'rares invencions', en les quals s'inclouen les seues creacions literàries acompanyades d'unes interessants il·lustracions, com les portades de la primera part de La Galatea (Madrid, 1585), d'El Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (Madrid, 1605), o un oli de Marcel Duchamp titulat 'Dulcinea' de 1911, entre altres curioses il·lustracions.
L'èxit de vendes que va suposar el Quixot així com la seua enorme difusió a Europa i Amèrica van fer que els seus personatges saltaren ràpidament de la novel·la a la vida arribant a ser més coneguts que el seu propi creador. Així van comparèixer en festes, desfilades, cercaviles i tot tipus d'esdeveniments socials, lúdics i literaris. Des de llavors fins als nostres dies, la imaginació d'una legió d'artistes ha conformat la figura del Quixot convertint-ho en protagonista de les seues creacions. Aquesta visió del Quixot imaginat per diversos artistes, ocupa un altre apartat destacat d'aquesta segona secció, amb il·lustracions de pintors de la talla de Paul Cézanne o Francisco de Goya, l'holandès Domenicus van Wynen, l'anglès John Hamilton, o fins i tot la portada que la revista nord-americana The New Yorker va dedicar al Quixot en 1988.
La secció d'aquesta mostra dedicada a Cervantes, finalitza amb una reflexió sobre les frustracions de Cervantes, en el seu vessant teatral enfront dels èxits de Lope de Vega i davant la publicació d'Avellaneda del seu espuri Quixot.
Finalitza l'exposició amb 'Global Shakespeare', un bloc en el qual es contextualitza el temps de canvi i innovació en el qual va viure Shakespeare i que va influir definitivament en la seua obra, marcada per les noves idees que el Renaixement va portar amb si. Shakespeare també es va veure influenciat per Londres i la proliferació de nous teatres, en una època en la qual la ciutat es va convertir en el centre literari per excel·lència. Destaca també en aquest apartat, una secció en la qual s'aborda la singular importància de la llengua dins de l'obra de Shakespeare, tant en les seues creacions teatrals com en la seua poesia.
L'exposició finalitza amb un panell explicatiu sobre la relació real i literària entre els dos genis de la literatura universal, en el qual es posa en relleu que l'única relació literària contrastada entre tots dos seria "Cardenio", l'obra perduda de Shakespeare escrita en col·laboració amb John Fletchser, una obra inspirada en la primera part del Quixot.
