L'augment de la producció d'arròs bomba a Pego és insuficient per a millorar la falta d'estoc

ASAJA Alacant informa que l'arròs bomba cultivat a la província d'Alacant, concretament al parc natural Marjal de Pego, ha incrementat la producció en un 15% respecte a l'any anterior. Malgrat tot, la sectorial d'arròs de l'associació alacantina apunta al fet que les dades no acaben de ser satisfactoris, ja que “veníem d'un 2022 molt dolent, amb un minvament superior al 65% d'una campanya normal, per la qual cosa aquesta xicoteta millora no és suficient per a compensar la falta d'estoc, la qual cosa es traduirà en què hi haurà poc producte en el mercat”.

La principal raó que ha propiciat aquest lleuger augment en la producció ha sigut que enguany, concretament en la zona arrossera per excel·lència d'Alacant, el fong Pyricularia oryzae no ha sigut tan lesiu com la passada campanya. “Això no significa que no continue existint; seguim sense tindre cap matèria activa autoritzada que siga eficaç per a tractar la malaltia que amenaça la varietat majoritària en la zona de la Marjal de Pego”.

Pep Orihuel, representant de la sectorial de ASAJA Alacant explica que el serreix, la mala herba descontrolada, continua sent un seriós problema per a aquest cultiu, i davant la passivitat i falta d'acció de les Administracions, que malgrat les reivindicacions no plantegen mesures eficaces per a controlar les males herbes sense disparar els costos de producció, els agricultors de la zona se les enginyen amb estratègies com la “falsa sembra”. Habitualment, aquestes males herbes solen tindre un creixement més ràpid que l'arròs, amb la qual cosa consumeixen majors recursos i disminueixen l'espai de creixement del cultiu pel que, a través d'aquesta tècnica s'aconsegueix “enganyar” les plantes indesitjables que es troben en el terreny perquè creguen que s'ha preparat el sòl i ja puguen començar a créixer. No obstant això, en comptes de sembrar directament, els agricultors esperen que aquestes males herbes comencen a créixer per a després tornar a llaurar i evitar que aquestes progressen.

Per part seua, Vicent Dominguís, també de la sectorial d'arròs de ASAJA Alacant i gerent de Pego Natura, insisteix en la necessitat que administracions i grans marques aposten per promocionar i comercialitzar altres varietats com el bombó, tolerants a la salinilidad de la zona.

En 2016, ASAJA Alacant va impulsar la plantació d'aquesta varietat, que tradicionalment va ser l'arròs que els agricultors de la zona cultivaven per a ús privat per les seues majors propietats, fins a la seua desaparició a mitjan anys setanta, perquè l'alta divisió de la superfície agrària dels arrossars del Parc Natural va fer inviable la rendibilitat d'uns cultius destinats a satisfer a una indústria que demandava arrossos de gran productivitat.

No obstant això, Dominguís defensa la recuperació d'aquesta varietat per ser més resistent a la Pyricularia i demana un suport unànime perquè aquesta trobe eixida comercial i incentivar el seu consum, igual que en el seu moment es va fer amb el bomba.