L'Ajuntament esmenarà un error lingüístic al carrer dedicat al personatge del segle XIX Joan el Polit
L'Ajuntament de Callosa d'en Sarrià portarà al pròxim Ple ordinari del 28 de març una moció per a modificar el nom de l'actual ‘carrer Polit’, passant-se a dir ‘carrer del Polit’.
A través d'aquesta modificació s'esmenarà l'error lingüístic existent en el nom d'aquest vial situat en el nucli antic, ja que ‘el Polit’ es refereix al sobrenom d'un individu del segle XIX, i lingüísticament els sobrenoms, quan es tracta d'adjectius, i més en un registre oral, han d'anar precedits d'article. Així mateix, l'ús dels noms de les vies públiques, com a norma general, han d'anar acompanyats per la preposició ‘de’ per a unir la part genèrica amb la part específica dels topònims de les vies urbanes.
L'Ajuntament fa diverses dècades va posar el nom de ‘Polit’ a l'actual carrer, dedicant el vial a un personatge que forma part de la tradició oral de Callosa. No obstant això, la nomenclatura inicial contenia l'error lingüístic esmentat, per la qual cosa ara s'ha decidit esmenar-lo.
Joan el Polit provenia de Bolulla. Aquest home era un bandoler, de constitució gran i fort, la qual cosa imposava molt. Solia vindre molt a Callosa i entrava pel carrer que porta el seu nom perquè sembla ser que el carrer de València, que es troba just a dalt, no estava com la coneixem actualment, allí hi havia un marge, per tant forçosament havia de passar per l'actual carrer de Polit. La finalitat del Polit era robar als jugadors. Arribava als bars i tavernes que aquests freqüentaven i al crit de “Hui guanya la banca”, es portava tots els diners que hi havia.
Sobre el personatge del Polit a més de la tradició oral del poble que conta la seua llegenda, trobem una referència històrica en el llibre ‘Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Valencia’, (1920) de l'historiador Francesch Carreras y Candi: “Hacia 1840, merodeaba por los campos de Callosa y pueblos inmediatos una partida de facinerosos, capitaneada por un individuo apodado El Polit, el cual explotaba al vecindario é imponía su voluntad como un reyezuelo, presentándose, por ejemplo, en la plaza del Pueblo y disponiendo el orden y distribución de las parejas de la danza. La partida del Polit fue la única que hubo en la comarca. En 1846, la población constaba de 1026 casas distribuídas en treinta calles y cuatro plazas”.
A més, aquesta llegenda de tradició oral s'ha plasmat en creacions literàries d'autors locals, com és el cas d'un romanç escrit per l'artista callosí Toni Ferri i que conta la llegenda.