L’agermanament de la Vall de Gallinera amb Puigpunyent de Mallorca, l’últim acte de les III Jornades de Repoblació Mallorquina

Aquestes jornades estan organitzades per l’Ajuntament de la Vall de Gallinera, el Centre de la Repoblació Mallorquina i la Unió Cultural d’Amigues i Amics de la Vall de Gallinera, i amb el suport del CEFIRE i tindràn lloc a l’edifici de l’ajuntament situat a Benialí, a la Vall de Gallinera. 

Aquesta convocatòria recull la flama de les I Jornades (Tàrbena, 2007) i les II Jornades (Xaló, 2012). Els inicis d’aquest procés tenen lloc amb la relació entre investigadors i investigadores mallorquines i valencianes arran dels agermanaments entre Santa Margalida

(Mallorca) i Tàrbena (1997) i Xaló (1998), aquests actes despertaren l’interès per la recerca de les arrels mallorquines d’una part del País Valencià.

L’impuls s’inicià amb els treballs d’Antoni Mas, Joan-Lluís Monjo, i Josep Mas, que culminaren la monografía “Per poblar lo Regne de Valèntia”. Antoni Mas i Joan Lluis Monjo realitzaren l’estudi “L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002)”, mentre que tots tres autors van realitzar l’estudi “Les arrels margalidanes del poble de Xaló (2008)”, dels tres.

Aquestes obres continúen el camí pel professor Josep Costa i Mas, en què es destacava que el repoblament amb famílies mallorquines no va ser un fenomen local ni anecdòtic sinó un fet històric d’una gran transcendència per a una part del territori valencià, sobretot a la Marina, la Safor, el Comtat, però també, en menor grau, en altres territoris, com es demostrà, com la Ribera, la Vall d’Albaida, la Safor, la Canal de Navarrés. Aquesta inquietud s’ha vist reflectida en estudis en diversos àmbits, com ara la dialectología, amb els treballs dels investigadors Jordi Colomina, Vicent Beltran, Joan Giner, Joan Lluís Monjo.

Per tal de garantir la continuació de la tasca de recuperació dels lligams baleàrics sorgí el CERM (Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina), presentat en les II Jornades de Xaló (2012), iniciativa impulsada pel comité organitzador de les Primeres i Segones Jornades, i una part dels i les investigadores. Té la seu a Tàrbena i compta entre els i les seues sòcies ciutadans i ciutadanes mallorquines i valencianes de diverses comarques (la Marina, la Safor, la Ribera, l’Horta de València). Entre els objectius del CERM està la coordinació d’investigadors i investigadores per a l’estudi del repoblament balear i del patrimoni, així com la difusió cultural lligada a aquests objectius.

Aquesta difusió s’ha materialitzat en exposicions sobre Mn. Alcover, conferències, publicacions com el Parlar de sa. El llegat mallorquí de la Marina, (Universitat d’Alacant), que ha obtingut el Premi de la Xarxa Vives 2022 de l’edició universitària en la secció de ciències socials; Sa Festa des Parlar de Sa, que se celebra a Tàrbena des de 2016, per tal de mantenir i promoure les peculiaritats lingüístiques del valencià salat.

Les diferents Jornades (Tàrbena i Xaló), sempre s’han caracteritzat per ser un acte que ha contat amb la participació del CEFIRE i la universitat d’Alacant; han estat obertes al públic en general i alhora que han permés que els docents pogueren inscriure’s per a completar la seua formació i obtenir un reconeixement acadèmic.

S’estructuren al voltant de tres eixos, l’etapa final morisca, el repoblament balear i la herència cultural. Totes les Jornades conten amb una important participació de ponents de les illes Balears i del País Valencià, la seua interdisciplinarietat (història, genealogia, filologia, etnologia, etc., això com la interdisciplinarietat (història, genealogia, onomàstica, etnologia, dialectologia), així com la combinació d’actes acadèmics amb actes lúdics (rutes).

En les III Jornades del Repoblament Mallorquí al sud Valencià, seguim la mateixa tradició, aporten un intercanvi de investigadors i investigadores mallorquines i valencianes, seguim la mateixa estructura vertebradora de les Jornades i incorporem nous elements de interdisciplinarietat com són la musicología, les llegendes, així com dades sobre la presència balear en el Camp de Túria.

Aquestes III Jornades són fruit també de l’impuls que tingué lloc en el 2011 quan diferents investigadors (Vicent Puig, Josep Torró, Emilio Aragó i Íñigo de Goñi) publicaren una monografia que reunía diversos treballs sobre la població morisca i les Cartes de Poblament d’Alcalà, Ebo, Gallinera i Benissili i l’herència mallorquina en les nostres terres, tot analitzant el fenomen de la Repoblació a les valls d’Alcalà, Ebo i Gallinera, per tal de commemorar l’aniversari de la Repoblació Mallorquina. Monografia que fou coeditada pels Ajuntament de la vall d’Ebo i Gallinera, i la Diputació d’Alacant.

Com a cloenda dels actes d’aquestes III Jornades es realitzarà l’agermanament entre els municipis de la Vall de Gallinera i Puigpunyent (Mallorca), aprofitant l’avinentesa del 412é aniversari de l’arribada de les primeres families mallorquines a la Vall de Gallinera (octubre de 1610), concretament a Benissili, quan era  territori de la Baronia d’Alcalà, senyoriu dels Català de Valleriola.

Fins al segle XVII la vall de Gallinera  era terra de moriscos i morisques, estava formada per 13 llogarets repartits al llarg del territori:  Beniamoamet i Benimoamit, Benimarsoch, Benialil i Rafalet, Benissivà, Benitaia, Benistrop,  la Solana, Alpatró, la Carosa, Llombai i Benissili; dividida per dos senyorius, la Baronia de  Gallinera, els Borja, que abastava la majoria de la vall i el senyoriu dels Català de Valleriola,  què contenia el lloc de Benissili lligat a la Baronia d’Alcalà, altra vall morisca veïna. 

A partir de l’expulsió de la població morisca de 1609, la necessitat que tenien els senyors d’engegar  la producció agrària, sobre la qual requeien nombrosos censals (préstecs) esperonà el duc  de Gandia, que contactà amb el virrei de Mallorca perquè li enviara famílies mallorquines  per a colonitzar, “repoblar”, el seus antics senyorius de moriscos. El virrei o lloctinent del  regne de Mallorca en temps de l’expulsió dels moriscs, era un senyor valencià, en Joan de  Vilaragut, baró d’Olocau, que degué ser uns dels principals organitzadors del procés migratori, amb la col·laboració decidida dels senyors valencians, els primers interessats a  poblar de bell nou les seues terres carregades de censos.

Ja en 1610 arriben gents atretes per la “fam de terra”, desembarcaven en Dénia i feien camí  cap l’interior muntanyós de les Marines (Tàrbena, Laguar, Ebo, Gallinera, etc). La vall de  Gallinera es convertí en el camí natural de penetració d’aquesta gent, cercant les millors  condicions per assentar-se, per això aquest riu continuat de camperols mallorquins que  arribaven a les nostres terres i després s’escampaven per les diferents valls veïnes (Alcalà,  L’Orxa, Salem) fins a arribar al Comtat, la vall d’Albaida o la Safor, i, fins i tot, al Camp de  Túria. I aquest camí comença a ser conegut com el “Camí dels Mallorquins”, fins a hui,  mantingut en l’imaginari col·lectiu com el camí que mamprenien els i les mallorquines per iniciar  una nova vida en l’interior valencià despoblat de moriscos. 

L’aportació de la gent vinguda de les Balears al començament del segle XVII fou el factor  primordial de la regeneració d’aquests territoris de les Comarques Centrals Valencianes. Ja  a les darreries del set-cents el botànic Joan Antoni Cavanilles esmenta que en la vall de  Gallinera s’assentaren 140 famílies d’origen mallorquí, de fet en les cartes d’Ebo i Gallinera  així s’esmenta (“omnes ex insula baleari oriündes et naturales”). 

Hi ha una gran diversitat en els orígens dels colons, en el repoblament de Tàrbena  predominen els del redol de Santa Margalida, Artà i Manacor, en la vall d’Ebo, són  majoritàriament de Santa Margalida, i a la vall de Gallinera troben un allau de diversess  procedències que no totes arrelaren (Alaró, Algaida, Andratx, Artà, Calvià, Campanet,  Ciutat, Estellencs, Llucmajor, Manacor, Montuïri, Muro, Petra, Pollença, Puigpunyent, Santa  Margalida, Sant Joan, Sineu i Menorca). Aquests mallorquins i mallorquines que van vindre formaven  famílies extenses i joves, s’assentaren en bloc en els diferents llogarrets, feren augmentat  la natalitat en la primera meitat del XVII, tingueren un comportament endogàmic,  segurament per reacció al recel que suscitaran en els valencians, i no tots arrelaren el  territori, molts cercaren millors oportunitats en les valls veïnes.  Així trobarem els Alemany de Benirrama i l’Alcúdia (d’Andraitx); els Cortell de Benialí (de Puigpunyent); els Ribes d’Ebo (Sta.  Margalida); els Fiol de Gallinera (Sineu); els Polou de la Solana i l’Alcúdia de Gallinera (de Fornalutx-Sòller); els Bernabeu de la Roca  (Ibi).