La fauna salvatge arruïna l'agricultura de les muntanyes d'Alacant: cultius sota el setge de cérvols, muflons i arruís
Espècies cinegètiques introduïdes o gestionades de manera insostenible es converteixen en plaga
La Unió Llauradora i Ramadera ha realitzat un estudi sobre els efectes que causa anualment la fauna salvatge (arruís, muflons, cérvols i cabres) en la zona de la Muntanya d'Alacant i les pèrdues directes per als llauradors s'acosten als 10 milions d'euros.
Els majors danys d'aquestes espècies es concentren a les comarques alacantines de la Marina Alta, la Marina Baixa, El Comtat, L'Alcoià, L'Alacantí i l'Alt i Mitjà Vinalopó, on es produeixen cada vegada més pèrdues en cultius com l'olivar (47%), ametlers (39%), altres fruiters (13%) i cereal (1%).
LA UNIÓ considera que l'agricultura a la Muntanya d'Alacant s'enfronta, a més de la sequera prolongada, a una amenaça creixent com són les espècies cinegètiques. Els cérvols, muflons, arruís, etc., animals que en temps passats eren considerats part de l'atractiu natural de la zona, s'han convertit en una preocupació significativa per als llauradors. Aquests animals, introduïts o gestionats amb finalitats cinegètics, estan causant danys considerables als cultius i generant un impacte econòmic i ambiental alarmant.
Tots aquests animals són herbívors pel que s'alimenten d'una àmplia varietat de plantes, incloent-hi les cultivades pels productors de la zona. Els cérvols, per exemple, tenen una preferència per brots tendres i fulles, la qual cosa els converteix en una amenaça per a les plantacions joves i els arbres fruiters. Els muflons, amb els seus hàbits de pasturatge, poden devastar camps sencers de cereals i hortalisses, mentre que els arruís, amb la seua capacitat d'adaptar-se a terrenys escarpats, no sols consumeixen cultius, sinó que també poden desarrelar plantes a la recerca d'aliment.
A part d'aquesta evident pèrdua directa de la collita també hi ha conseqüències indirectes, com l'augment dels costos per als llauradors que han d'invertir en mesures de protecció, així com en la replantació de cultius danyats. A més, els danys recurrents poden desincentivar als llauradors, reduint la productivitat i la viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles. L'impacte econòmic d'aquestes espècies en l'agricultura alacantina és significatiu. Els danys causats no sols afecten els cultius, sinó que també estan provocant accidents de trànsit, i el risc de transmissió de malalties a altres espècies animals.
El arruí per exemple és una espècie procedent del nord d'Àfrica i introduïda a Múrcia en els anys 70 i està catalogada com a espècie exòtica invasora. A les comarques de la Muntanya d'Alacant es calcula que pot haver-hi uns 2.500 exemplars.
“L'equilibri entre la conservació de la fauna cinegètica i la protecció de l'agricultura és un desafiament complex, però manejable. La Muntanya d'Alacant, amb la seua rica biodiversitat i el seu important sector agrícola, pot servir com a model per a altres regions enfrontades a problemes similars. Amb un enfocament integrat i sostenible, és possible protegir els interessos dels llauradors al mateix temps que es conserva la riquesa natural que defineix a aquesta bella regió. És crucial per tant implementar des de la Conselleria de Medi Ambient estratègies de gestió sostenible que equilibren la conservació de la fauna cinegètica amb la protecció de l'agricultura”, assenyala Miguel Ángel García, llaurador afectat i productor d'oli de LA UNIÓ a Benifallim (L'Alcoià).
García ha vist com en els últims anys ha perdut bastant collita d'olives en la parcel·la que té més pròxima a la serra per les destrosses dels animals ungulats, mentre en 2022 va tindre uns 1.300 quilos, en 2023 va recollir ja sol sobre 300.