La Confederació Hidrogràfica investiga a Monòver per abocaments d'aigües residuals

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) investiga a l'Ajuntament de Monòver pels abocaments en el barranc de Toll Amarg.

Segons ha explicat Vicente Alvarado, president de la plataforma veïnal en contra dels abocaments, la CHJ ha incoat un expedient de diligències prèvies per l'acumulació de restes sòlides en aquesta rambla del municipi alacantí.

Ho fa després de la denúncia presentada pels veïns el mes de maig passat, quan van descobrir a diverses cubes treballant en la zona en plena matinada. Segons indiquen els residents, estaven tractant de netejar amb aigua a pressió un abocament realitzat amb nocturnitat.

Males olors, insalubritat, tovalloletes i un entorn natural fet malbé és el que denuncien els veïns de la zona, que contemplen com “4 o 5 vegades a l'any” un sobreeixidor aboca aigües fecals i industrials en aquest paratge.

Aquestes aigües brutes provenen de l'estació de bombament amb la qual el municipi alacantí envia les seues aigües residuals cap a la depuradora d'Elda, gestionada per la Mancomunitat del Vinalopó.

No obstant això, quan plou en abundància i l'estació de bombament no dóna proveïment, l'excés d'aigües residuals acaba eixint pel sobreeixidor, un tub que aboca aquestes aigües directament sobre el barranc.

Permís per a abocar en el barranc

I és que Monòver, malgrat que compta amb més de 12.000 ànimes a la ciutat, no disposa amb depuradora, per la qual cosa ha d'enviar les seues aigües a la planta d'Elda.

A més, com no compta amb separativa d'aigües, tota va directament a la depuradora a través de l'estació de bombament, per la qual cosa, a vegades, no pot assumir tants metres cúbics de cabal, especialment quan plou.

Alvarado recorda que és obligatori tenir dues xarxes separades, una per a aigües pluvials i una altra de residuals, una qüestió que no es compleix en aquest cas. Així, “quan plou molt es desborden les aigües residuals, perquè el tub no té un diàmetre adequat per a les pluges torrencials que són habituals en la zona”.

La veritat és que l'estació de Monóver té permís per a evacuar les aigües residuals pel sobreeixidor, però únicament en dies de tempesta, un requisit que els veïns denuncien que no s'està complint, com va ocórrer en el cas de la nit de maig.

De fet, segons explica aquest veí, “des de la Mancomunitat s'ha admès que és necessari realitzar aquests abocaments per a les tasques de manteniment imprescindibles i que el problema el té l'ajuntament de Monóver, que és el que no compta amb una separativa d'aigües adequada”.

Possibles solucions

Així les coses, els veïns reclamen que es modernitze la infraestructura perquè l'estació de bombament no es veja obligada a llançar aqueix aigua sense depurar directament sobre el barranc.
“Des de la Mancomunitat se'ns va dir que anaven a destinar una partida 60.000 d'euros al manteniment de l'estació de bombament però no s'han vist resultats”, va explicar Manuela, una altra veïna de la zona a elperiodic.com.

Per això, Alvarado lamenta que haja previst gastar més d'un milió d'euros en un pont per a accedir des de la depuradora al polígon Lacy quan “no resolen abans els problemes que ells mateixos han creat”.

En el seu lloc, els veïns apunten a solucions com la creació d'un tanc de tempestes que arreplegue els excessos d'aigua i evite desbordaments o la instal·lació d'una malla que arreplegue tots els residus. Almenys, assenyalen, haurien de retirar-se els sòlids deixats en el barranc, que acumula una capa de tovalloletes.

En canvi, assegura que des d'ajuntament se'ls ha proposat la solució de “allargar la canonada 280 metres, amb el que desguassaria a 40m del riu Vinalopó”, llevant-li així el problema als residents però, segons expliquen, “creant un problema mediambiental més greu, ja que podria afectar altres poblacions riu avall, com Santa Pola, on ja s'han de tancar a vegades les platges per la presència del bacteri ecoli, habitual en les aigües redisuales”.

Una lluita veïnal que s'inicia en 2017

En 2017 els veïns van presentar les primeres queixes pels mosquits, l'acumulació d'aigües i la mala olor. Denunciaven que fins i tot diverses persones van haver d'acudir a centres de salut per a ser atesos per picades i especialment xiquets.

En 2020 fins i tot van arribar a portar el cas a la Fiscalia de Medi Ambient, que va arxivar la causa. “Va ser una maçada, però seguim avant”, recorda Alvarado.

Així, els veïns de la zona han continuat arreplegant proves i fent analítiques per a demostrar que en moltes ocasions el que aboca la canonada no és l'aigua salada que emana del paratge, sinó aigües residuals contaminades que no haurien de ser allí.