Compromís demana al Govern que negocie la suspensió d’aranzels amb els Estats Units, especialment els que afecten al calçat alacantí
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha exigit en la darrere sessió del ple del Senat, exigir al Govern d’Espanya a que negocie la suspensió d’aranzels amb els Estats Units, especialment els que afecten al calçat.
Mulet s’ha manifestat en eixe sentit davant la proposta del PP d’exigir suspendre l’impost IDSD (Impuesto sobre Determinados Servicios Digitales), que ha estat l’excusa del EUA per aplicar aranzels a productes espanyols “Volem que l’impost es puga mantindre i que es negocie la suspensió dels aranzels. Aquestes lleiis com l’IDSD no van contra els Estats Units, sinó contra les empreses que facturen més i tributen allí on els és més avantatjós, malgrat operar en molts altres països on es deixen una part ínfima dels seus beneficis. L’Estat espanyol ha de negociar amb els Estats Units eixos aranzels i s’han d’establir mesures compensatòries a aquests aranzels.
Compromís també ha proposat establir programes que beneficien a aquesta indústria, ajornar impostos sense interessos, realitzar campanyes de consum de calçat fabricat a l’Estat espanyol, augmentar els controls d’importacions de tercers països externs a la Unió Europea per garantir tota la qualitat que se’ls exigeix, programes que incentiven el canvi de maquinària i tecnologies, obertura mercats o assistència a fires, etcètera.
Mulet ha recordat la llista de productes espanyols publicada d’on els Estats Units pretenen recaptar 155 milions d’euros de pimes espanyoles inclou 36 línies aranzelàries en articles com el cristall, les bosses, el calçat, els cinturons, gambes, polps o barrets. Els Estats Units han reiterat que la seua intenció és trobar una solució multilateral. El període de liquidació serà trimestral pel fet que el primer pagament s’ha hagut de realitzar el 15 d’abril de 2021. Aquest impost només afecta, en principi, a les multinacionals amb un import net de negocis a l’any superior a 750 milions d’euros i amb un import total d’ingressos superior a 3 milions d’euros. Per tant, estem a favor del manteniment d’aquest impost.
Els Estats Units ara aposten per una fiscalitat global, per a la qual apunta cap a una arquitectura de tributació internacional. Per a arribar a aquest punt han sigut necessàries lleis com la d’aquest impost. Els diners que es queda a l’Estat espanyol d’eixes grans empreses són diners que ens serveixen per a pagar prestacions, invertir, comprar vacunes o ajudar als damnificats per la crisi que estem vivim. L’OCDE sembla que dictaminarà una proposta consensuada a mitjans d’aquest 2021 i Espanya ha establit l’impost provisional fins a l’entrada en vigor de la solució adoptada internacionalment. Mentrestant, - segons Mulet- el que hem de fer és cuidar les nostres xicotetes empreses, especialment les valencianes, que compten amb clústers afectats, que assumirien el 50 % de la factura dels aranzels americans que hem explicat, enfront del 0,01 %, per exemple, que assumirien les empreses del País Basc o el 6 % que assumirien les empreses de Catalunya o Madrid.
La importància al País Valencià del calcer:
Mulet va recordar en la seua intervenció en el Senat que “ Estem parlant d’Elx i de tots els pobles del seu voltant. La història del calçat al nostre país no s’entén sense la ciutat d’Elx. Aquesta població i moltes altres com Villena, Petrer, Elda i bona part de les comarques del Vinalopó han tingut una importància cabdal en la indústria del nostre país.
Durant el passat segle, gent arribada d’Albacete, Granada, Almeria, Múrcia o Extremadura es van mudar a la ciutat d’Elx, que va passar en pocs anys de tindre 40 000 habitants als quasi 230 000 que té en l’actualitat. En els anys 60, l’expansió econòmica va exportar calçat als Estats Units i a Europa. Avui, Elx té una nova generació d’indústries modernes, és una zona manufacturera especialitzada en sabata masculina que ha patit ja deslocalitzacions i pateix la competència deslleial dels països de l’est asiàtic. El sector empra a un gran nombre de dones, treballadores, que són les denominades aparadores, sorgides en els anys 60. Dones que treballaven des de casa per a cuidar al mateix temps els seus fills. Existeix també una forta economia submergida, sense contractes i sense drets. Són un sector molt feminitzat i també tremendament precaritzat.
Després de la COVID, el 90 % de les empreses ha presentat ERTOS, el 85 % han hagut d’acollir-se a avals de l’ICO i l’activitat industrial ha caigut en un 60 % i a la meitat, el volum de negoci previ a la pandèmia. L’atur en el calçat i el cuir ha crescut quasi un 10 % en 2020 a causa de la pandèmia, amb tot el que això suposa. El consum mundial de calçat ha caigut un 22,5 % per culpa de la COVID. El calçat torna a ser el pitjor sector industrial en l’Índex de Producció Industrial emès en agost de 2020. L’ocupació en el calçat ha retrocedit a xifres de fa una dècada. El del calçat és, sens dubte, un dels sectors més afectats per la crisi del coronavirus. I per això cal proposar mesures que realment aporten solucions directes per al sector, i no perdre’ns pel camí en propostes que solucionaran la problemàtica que té.