Agricultors i empresaris alerten del “tsunami econòmic” que suposa la retallada del transvasament del Tajo-Segura

La Unió Empresarial de la Província d'Alacant (UEPAL) i Asaja Alacant, entitat adscrita a la Unió, han advertit hui del perill que suposarà la modificació ja aprovada del Pla Hidrològic de la Conca del Tajo, que reduirà les aportacions del transvasament a la conca del Segura en més de 105 hm³ anuals. Un impacte en l'estructura de l'economia de la província que es tradueix en la desaparició de més de 6.300 ocupacions directes, una pèrdua econòmica de més de 5.600 milions d'euros i l'abandó de 27.314 hectàrees de regadiu, la qual cosa pot ser qualificat com un “tsunami econòmic” per a la província d'Alacant amb conseqüències socials, econòmiques i ambientals irreparables.

El president de UEPAL, Juan José Sellés, va comparar l'impacte que tindrà suprimir cabals del Tajo-Segura sense una alternativa real ja disponible, amb un hipotètic col·lapse d'algunes de les grans empreses establides a la Comunitat Valenciana. “Si la factoria de Ford a Almussafes, per exemple, destruïra aquests 6.300 llocs de treball que hui es posen en perill en el sector agroalimentari de la província d'Alacant, estaríem en aquesta situació davant l'opinió pública nacional i amb una resposta diferent per part de les Administracions Públiques autonòmiques i estatals”, va apuntar l'actual president de UEPAL.

Parlant d'aquest impacte, el president de Asaja Alacant, José Vicente Andreu, va alertar que l'aqüeducte Tajo-Segura permet que existisca i és el que sustenta l'únic “salconduit segur”, el “únic rebost” que té Espanya i Europa per a l'obtenció d'hortalisses fresques davant onades de fred com l'actual que poden arrasar les produccions de la resta del territori. “Sembla que aquest Govern no és conscient que la retallada va totalment en contra de l'interés general d'aquest país perquè les regions afectades pel transvasament representen el 71% de l'exportació nacional d'hortalisses i el 25% de la de fruites, només amb el 3% de l'aigua dedicada al regadiu a nivell nacional, la qual cosa demostra una eficàcia en l'ús d'aquest recurs sense precedents”, va explicar Andreu.

Però això no és tot, perquè a la pèrdua d'ocupacions directes, indirectes i en exportació, cal sumar-li el mal col·lateral que la reducció del transvasament tindrà sobre altres sectors rellevants com la logística, la indústria química o els serveis, “restant competitivitat al nostre teixit socioeconòmic i, per tant, al nostre territori” va assenyalar ASAJA Alacant.

Així mateix, Andreu va alertar a la ciutadania que aquesta decisió no tardarà en la butxaca de la societat, ja que ens veurem obligats a dependre de les produccions de tercers països, la qual cosa suposarà que els preus pugen per al consumidor i que, a més, hàgem de consumir productes tractats amb matèries prohibides a Europa fa anys per ser perjudicials per a la salut.

Sellés va criticar que “ningú en el Govern d'Espanya, i molt pocs en la Generalitat Valenciana, s'hagen plantejat l'impacte d'això: menys superfície és igual a menys treball i, per tant, a més de 6.300 persones que hauran d'abandonar la seua activitat”. A més, el president de UEPAL va aclarir que “la percepció de l'ocupació agrària està molt distorsionada, no sempre és mà d'obra sense qualificar, el nostre sector és altament professional, molt innovador i preparat”.

Pèrdua patrimonial d'inversions

El mateix informe de la UA considera que existeix també un important impacte per l'abandó d'aquesta superfície de regadiu que té a veure amb el preu de la terra, que patirà un considerable minvament en el seu valor, més la pèrdua de valor patrimonial d'inversions, en molts casos, pendents d'amortitzar financerament. L'estimació del colp econòmic és de més de 5.692 milions d'euros.

No obstant això, tant per a Asaja Alacant com per al conjunt de UEPAL, el més greu és el “plantejament polític que ofereix l'Administració, on la substitució d'una infraestructura real i unes aportacions certes que generen riquesa per al conjunt de l'Estat s'eliminen sense alternativa, supeditada a promeses en l'aire”.

Tant Sellés com Andreu van recriminar les promeses de subvenció de l'aigua dessalada, la materialització de la qual requereix la seua publicació en una Ordre i que, a més, se sotmet a exigències normatives i de la Unió Europea que fan que aquesta mesura no dispose de garanties de mantindre's en el temps. En el mateix sentit, van opinar de les promeses de futures inversions: “Ni estan en els pressupostos, ni té suport cap que ens permeta confiar que siguen reals, especialment després de l'últim disseny dels Pressupostos Generals de l'Estat i de com s'ha tractat a la nostra província”, han coincidit.

Per a ASAJA, quaranta anys de treball i esforç valen molt més que 10 cèntims de subvenció que ens ofereixen ara per l'aigua dessalada. “Els agricultors d'Alacant no volem almoines, volem mantindre el que ens ha donat la vida”, remarca Andreu.

La sensació expressada per UEPAL i Asaja Alacant és que aquesta decisió política de retallar el Transvasament Tajo-Segura ens porta al precipici, a una caiguda en el buit de conseqüències gravíssimes, no sols per al sector agrari alacantí, sinó per a tota la província.