Els agricultors alacantins lamenten que el fort increment de costos està llastrant la rendibilitat de la llima

Després de dos anys en què el cultiu estrela de la província d'Alacant difícilment va poder cobrir costos de producció i es va saldar amb balanços negatius per als productors, ASAJA-Alacant esperava que els agricultors de llima alacantins hagueren pogut obtindre un respir aquesta campanya davant un context de menor producció generalitzat en tot l'arc mediterrani, que a la província ha rondat el -20% (33 milions de quilos menys), unit a l'important minvament de la llima turca, un dels nostres principals competidors.

No obstant això, a punt de finalitzar el primer tram de la collita de la llima, que es cobreix amb la varietat Fi (inicia a l'agost-setembre i s'estén fins a gener-febrer), l'escenari no resulta favorable per al sector. I és que, encara que els preus en origen han millorat respecte als dos exercicis anteriors, amb increment de cotitzacions en origen d'al voltant d'un 50% (0,35-0,40 e/kg arbre), això no ha permés mantindre un cert marge de rendibilitat i fer front a uns costos d'energia i combustible que han escalat en més d'un 55% en aquest mateix període, segons dades del Ministeri d'Agricultura.

Les dades d'exportació tampoc són positius: a la vora del tancament de campanya del Fi, cal destacar una caiguda en l'exportació d'al voltant del 14%, sent el descens més accentuat el d'Alemanya, principal client del nostre cítric, a conseqüència del context inflacionista, que ha provocat una crisi econòmica severa reflectint-se en una caiguda general en el consum de fruites i hortalisses fresques a Europa. Cal destacar l'augment d'exportació amb destinació Polònia (+17%), país que sol nodrir-se de la llima turca, de menor qualitat que l'espanyol i preu més baix, que ha vist com la seua principal varietat, el Interdonato, ha patit un minvament acusat de producció per les gelades de 2022, per la qual cosa ha recorregut a la compra de les segones categories de llima espanyola. Encara així, la mala dada que ofereix les vendes a l'exterior està provocant que les operacions comercials de Fi es realitzen amb comptagotes.

“El balanç del primer tram de la campanya de la llima a la província ens deixa una sensació agredolça perquè, encara que s'ha produït un increment de preus, ens estem movent en cotitzacions similars a les de fa set anys, però amb un augment en preus d'inputs per a produir, com l'electricitat, el gasoil o els abonaments. En un context de descens de producció generalitzat, el preu hauria d'haver sigut major que 0,35-0,38 e/kg”, afirma el president de ASAJA Alacant, José Vicente Andreu.

Així mateix, l'associació agrària aprofita per a posar de manifest una pràctica que porta anys emprant-se per part dels fons d'inversió: els quatre o cinc grans operadors que compren no sols pacten el preu en origen, sinó que també han propiciat l'augment dels destríos, que han passat d'un 3-4% a un 15-20%. Com a conseqüència, es resta capacitat de negociació als agricultors, a més de perdre valor econòmic per cada quilogram que embenen.

Esperança pel Verna

La campanya de la llima Verna, que arrancarà al març i s'estendrà fins als mesos de juny-juliol, es projecta amb preus en origen elevats a causa de l'acusat descens de quilograms en la present collita, que ASAJA-Alacant estima podrien sobrepassar el 35%, la qual cosa es tradueix en una baixada de quasi 57.000 milions.

La principal amenaça a la qual s'enfronta és la competència que exerciran països tercers com Sud-àfrica, ja que aquesta campanya la llima sud-africana no es toparà amb el hàndicap que l'any passat va suposar l'augment dels ports marítims per a transports de mercaderies, ja que els nolis marítims s'han normalitzat i ja no seran impediment perquè al juny, quan encara està activa la collita espanyola, entren en les nostres davanteres llimes del país més meridional del continent africà i principal competidor de la llima espanyola, juntament amb l'argentí.

Taronja i mandarina

Quant al primer tram de la campanya de taronges i mandarines a la província d'Alacant, ASAJA conclou que el balanç, malgrat el descens de producció (-14% en mandarina i -15% en taronja, segons l'aforament de la Conselleria d'Agricultura) és favorable i esperançador, atés que les cotitzacions en camp per a tot el grup de clementines, mandarines i taronges han sigut, de mitjana, entre un 40 i un 50% superiors a les dues campanyes anteriors (2020-2021/2021-2022).

Per varietats, les mandarines primerenques com la Clemenvilla van començar amb preus en origen d'entre 0,36-0,43 e/Kg i van concloure a l'alça amb 0,70 euros/kg, un 100% més cares que l'any passat, encara que han sigut les mandarines de mitja estació les que han despuntat de manera insòlita. Concretament, la Tango i la Nadorcott van partir de cotitzacions en arbre de 0,78 euros/kg i van acabar en 1 euro/kg, un 40% més que en 2021-2022. La Orri va acabar cotitzant a 1,05 euros/kg, també un 40% més, amb el que, per a totes les varietats, no sols és que els preus van ser netament superiors a les dues collites anteriors, sinó que van partir de preus en origen que van ser en augment conforme avançava campanya, trencant així la tendència baixista d'anys anteriors.

Quant al grup de taronges, cal destacar la reina de les nostres varietats, la Navelina, que va començar cotitzant en camp sobre 0,22 e/kg i ha acabat quasi a 0,30 e/kg, una situació inèdita, ja que sol començar cotitzant sobre 0,20 e/kg i anar descendint de preu conforme avança la campanya. Així les coses, la Navelina ha tingut un recorregut a l'alça amb preus superiors a les dues collites anteriors en més d'un 40%. Per a la varietat Lane-Batega, que es recol·lecta en aquests moments, el preu també és superior als dos exercicis anteriors, amb cotitzacions al voltant dels 0,40 e/kg. La varietat Powell, que comença recol·lecció al març, ja està registrant compres a futur amb preus d'entre 0,50-0,52 e/kg, un 160% que la campanya passada.

Aquesta anàlisi permet extraure com a conclusió de la present campanya citrícola que ens estem movent en un context de caiguda de producció citrícola en tot l'arc mediterrani, molt pronunciat a Espanya, el Marroc, Grècia, Itàlia i Turquia, amb l'única excepció d'Egipte (+11% en taronja), la qual cosa ha propiciat un augment de preus en origen. “Els principals països productors de cítrics han tingut els mateixos problemes que el camp espanyol: sequera i condicions climàtiques adverses per al qualle, efecte que ha condicionat que els preus en origen siguen molt més elevats del que haurien de ser en condicions normals, no sols perquè tinguem menys taronges a Espanya, sinó perquè en general hi ha menys taronja en el mercat global”, matisa Andreu.

Així mateix, Andreu alerta d'algunes amenaces de cara a la pròxima campanya, com la crisi de consum que viu Europa per la inflació i els problemes de seguretat hídrica de les principals zones productores de cítrics a Espanya, alguna cosa que només afectarà els agricultors del nostre país i que pot suposar un augment de costos de producció.