El Palau de la Generalitat acull una exposició de la predel·la del Centenar de la Ploma del 2 al 9 d’octubre

La predel·la del retaule de Sant Jordi o Centenar de la Ploma serà protagonista enguany dels actes commemoratius del 9 d’Octubre amb dues exposicions: una al Palau de la Generalitat i una altra al Museu de Belles Arts de València, que explicaran la importància d’aquesta obra mestra del gòtic internacional valencià.

El mes d’abril passat, la predel·la va arribar a València procedent del Victoria & Albert Museum perquè fora restaurada per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, tasques que s’estan desenvolupant ja i que duraran al llarg dels pròxims mesos.

Per a mostrar el valor artístic i històric d’aquesta peça i del conjunt del retaule, la Generalitat exposarà a la sala de l’escrivania del Palau, del 2 al 9 d’octubre, una reproducció del retaule, una seqüència de fotografies del procés de restauració i uns dispositius de realitat virtual que recorre la València del segle XV, el treball dels tallers d’artesans de l’època i destaca els detalls que hi ha en el retaule del Centenar de la Ploma.

Paral·lelament, al Museu de Belles Arts de València es podrà contemplar durant el mateix període de temps la predel·la original sobre la qual s’està treballant, els treballs de la qual els explicarà una restauradora els dies 3, 4, 8 i 9 d’octubre a les 12.00 hores. En la mateixa sala s’exposarà una reproducció del retaule al complet i també hi haurà dispositius de realitat virtual.

La directora general de Promoció Institucional, Mª Fernanda Escribano, i la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, han presentat hui l’exposició a la qual ha assistit el secretari autonòmic de promoció institucional i cohesió territorial, Alfred Boix.

El retaule del Centenar de la Ploma és una de las obres d’art medieval valencià que més interés desperta en els historiadors de l’art per trobar-s’hi la primera representació d’un esdeveniment històric (batalla del Puig), i pels interrogants que la seua autoria planteja, perquè no s’ha trobat encara el document per encàrrec, ja que en l’elaboració d’aquest, en 1400‑1405, van participar diversos artistes, i s’han identificat fins hui Marçal de Sax i Miquel Alcanyís, encara que no es descarta la participació d’altres.

La restauració de la predel·la per part de l’IVCR+i preveu un estudi minuciós per al qual s’han hagut de fer estudis de fotografia amb llum visible; macro i microfotografia visible; fotografia mitjançant fluorescència visible induïda per llum ultraviolada (UV); fotografia infraroja (IR) i imatge hiperespectral; espectrofotometria visible; tomografia computaritzada mèdica (TC); anàlisi radiogràfica; estudi anatòmic de la fusta; fluorescència de raigs X; estudi en secció estratigràfica: microscòpia òptica visible i ultraviolada i microscòpia electrònica d’escombratge (SEM) amb sistema de microanàlisi de dispersió d’energia de raigs X (EDX); anàlisi mitjançant microespectroscòpia infraroja per transformada de Fourier (FTIR) i cromatografia de gasos-espectrometria de masses.

En aquests moments s’ha iniciat la fase de neteja, per la qual cosa en l’exposició del Museu de Belles Arts de València es poden observar clarament les parts que ja han sigut intervingudes. Quan finalitze tot el procés serà exposada al públic.

Retaule

El retaule és un referent fonamental de l’època que representa en una de les escenes principals la batalla del Puig, que va obrir les portes a la conquesta de València en 1238. El seu nom correspon a la milícia urbana creada en 1365 per Pere IV el Cerimoniós que era coneguda com el Centenar de la Ploma perquè el centenar de ballesters encarregats de la salvaguarda de la ciutat de València anaven vestits d’hàbit blanc amb una creu de Sant Jordi i ornamentaven el seu cap amb una ploma de garsa.

El retaule del Centenar de la Ploma té unes dimensions de 6,60 per 5,50 metres. Està format per cinc carrers i en el central exposa la lluita de Sant Jordi contra el drac davant de la princesa; a dalt, la batalla del Puig de 1237, i en el cim, la coronació de la Verge i Crist assegut en majestat que domina la composició del conjunt. En els carrers laterals se situen setze escenes al·lusives a la llegenda de Sant Jordi, coronades per les quatre figures dels evangelistes. En els entrecarrers es disposen vint-i-quatre profetes, la majoria identificats per una cartel·la, i en el guardapols els dotze apòstols, alternats amb l’emblema de la creu de Sant Jordi i una ballesta. Finalment, en la predel·la es representen deu escenes de la Passió de Crist, que manca d’una part central que està desapareguda.