"La coeducació per a la igualtat és la base per formar una ciutadania que sàpiga identificar i rebutjar relacions abusives"

Aquest 25 de novembre es commemora una data assenyalada al calendari, el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. L'Ajuntament de Paiporta treballa durant els 365 dies de l'any per combatre aquesta xacra, i aquest mes, a través d'activitats gratuïtes i obertes a tota la ciutadania com webinars, workshops, un passeig, tallers i una declaració institucional, la Regidoria d'Igualtat ha apostat per l'apoderament de les dones i fa una crida a la desconnexió del porno, en línia amb la campanya comarcal impulsada en aquest sentit.

A elperiodic.com hem entrevistat Esther Coronado, regidora d'Igualtat, per conèixer més de prop quina és la tasca que es desenvolupa des de la seua àrea.

En aquestes jornades, es tractarà un tema com la violència obstètrica, per què creu que continua sent invisible?

Per diferents factors culturals, socials, històrics i formatius. És un tipus de violència derivada de societats patriarcals que naturalitzen aquestes pràctiques i comportaments, que acaben sent assumits per la societat, incloent-hi professionals de la salut i dones usuàries o pacients.

Des de la preparació al part que sovint, més que formar en el procés fisiològic del part i els drets de mare i criatura prepara les dones per assumir un nivell de medicalització sovint innecessària (tactes vaginals reiterats, induccions no justificades mèdicament, episiotomies rutinàries , maniobres com la Kristeller o la Hamilton...), fins a la manca de transparència en els historials mèdics després del part que redunden en la desinformació i el desconeixement de les mares sobre quin tracte i pràctiques desfasades no són tolerables. D'aquesta manera, massa sovint les dones que han patit violència obstètrica no ho identifiquen com a tal, i fins i tot senten culpa per "queixar-se".

En definitiva, en la relació amb les usuàries s'estableix un tracte jeràrquic deshumanitzador que atorga prioritat i poder a les persones professionals de la salut per sobre de les pacients, i les usuàries no tenen eines per identificar i demostrar la vulneració dels seus drets i de nadons.

Quines són les iniciatives que l'ajuntament ha posat en marxa durant aquest darrer any en relació amb la violència de gènere?

Aquest any hem llançat a concurs la licitació de tres serveis fixos a l'Ajuntament per oferir un servei ininterromput els propers anys: els cursos d'autodefensa feminista, el grup d'homes per a relacions lliures de violència i el grup de dones vulnerables.

La lluita contra la violència masclista és una tasca de tot l'any, per això a Paiporta treballem no només el 25 de novembre, sinó els 365 dies de l'any des de diferents àmbits i amb gran implicació del personal tècnic, com ara la coeducació en valors per a la igualtat i contra el masclisme a centres educatius, la formació a famílies i professorat a Escola de Families, l'atenció a dones és situació de vulnerabilitat o en relacions abusives, tallers diversos per a l'autoconsciència i apoderament de les dones, treballem per a la creació de vincles entre dones de diferents sectors i associacions, o la coordinació de la feina entre serveis socials i policia local, entre d'altres.

Durant l'any es desenvolupen diferents tallers a instituts, i fa poc s'ha començat amb la formació del professorat sobre educació sexual, quin paper té l'educació als joves per prevenir comportaments masclistes?

La coeducació per a la igualtat és la base per formar una ciutadania que sap identificar i rebutjar relacions abusives. Els seus resultats potser no són evidents a curt termini, des d'Igualtat organitzem tallers de diferents continguts i des de diferents enfocaments i aproximacions pedagògiques per a tots els cursos: des de cicle infantil fins a primària, secundària i batxillerat. Per tant, una alumna o alumne que completa la seva formació fins als 16 o els 18 anys a Paiporta haurà passat, com a mínim, per 15 sessions diferents (i sovint més) en què hagi treballat i reflexionat sobre qüestions com els estereotips de gènere, la base de la desigualtat, la gelosia, o les relacions de parella en igualtat des de diferents metodologies.

S'ha sumat a la II Marxa Pobles Contra la Violència Machista, què diria a la gent perquè s'animi a sortir als carrers el diumenge 28 de novembre?

Com comentava, la lluita contra la violència masclista és, i ha de ser al conjunt de la societat, un treball de tot l'any. Però tenir dates assenyalades al calendari com el 25 de novembre suposa per a la lluita contra el masclisme aconseguir un espai als mitjans de comunicació que la resta de dies de l'any no té, perquè rebre informacions dels feminicidis, de les denúncies de violacions, sense un context són només això: xifres.

Per tant, el diumenge 28 busquem aconseguir aquesta notorietat mediàtica que aporta tenir centenars de dones reclamand

o l'atenció necessària contra el terrorisme masclista, serveix per recordar que estem fartes que violin els nostres cossos, controlin les nostres relacions, els nostres mòbils, la nostra economia, ens agreden, o, en els pitjors casos ens matin, per acabar com una xifra més a telenotícies en què l'únic que varia en el tractament mediàtic és la localització geogràfica de la víctima.

Quina creu que és el paper d'un ajuntament com a institució en la lluita contra la violència de gènere?

Fins fa relativament poc temps, els anys 70, no hi ha hagut formes organitzades a Espanya d'ajuda a les dones víctimes de la violència més enllà del suport personal que els familiars o veïns els poguessin prestar. A Paiporta és el 2015 quan es crea l'Àrea d'Igualtat integrada dins de Benestar Social, el 2017 amb personal tècnic dedicat exclusivament.

La violència contra les dones té un caràcter social evident en implicar que la societat actual (i de manera històrica) tracta de diferent forma cadascuna de les dues meitats que la componen, facilitant un tipus de terrorisme, el masclista, que coarta la llibertat de les dones, les violenta i en els casos més extrems, les mata. Les administracions locals tenen el deure no només d'auxiliar i atendre les víctimes, sinó d'intentar evitar que es produeixi aquest tipus de violència i treballar per eradicar-la. Des de l'educació, la sensibilització i la promoció de la igualtat fins a convertir la localitat en un espai segur lliure de terrorisme masclista. És un treball exhaustiu, que s'ha d'abordar des de diferents àmbits, amb diferents resultats a mitjà i llarg termini.