Alerten que la retallada del Tajo-Segura pot accelerar la desertització d'Espanya

“No sols la Vega Baixa, sinó el llevant espanyol, són la primera trinxera contra la desertització del sud d'Europa”. Així de contundent s'ha mostrat el vicepresident primer de Cambra Orihuela, Pedro Mancebo, a l'hora de manifestar la postura de la institució cameral davant qualsevol retallada que es realitze des del Govern al Transvasament Tajo-Segura.

Mancebo ha assegurat que “encara que la lectura que es fa sol ser econòmica, és necessari posar l'accent en el vessant mediambiental i en la importància que el regadiu té per a la sostenibilitat del Medi Ambient, tal com vam demostrar des de Cambra Orihuela en l'informe que presentem fa just un any i que es va subscriure per les cambres d'Alacant, Almeria, Cartagena, Lorca i Múrcia”.

El vicepresident ha assegurat que “el transvasament és fonamental per al sud d'Espanya i d'Europa i sense l'aigua del Transvasament avui la desertització estaria més accentuada en tot el Llevant espanyol. La Vega Baixa i tota la zona del llevant és la primera trinxera contra la desertització del sud d'Europa”. En aquest sentit, Mancebo ha recalcat que “els estudis han corroborat que la desertització afecta a tots els ciutadans per igual i és una qüestió de consciència social i de supervivència del sud d'Europa”.

Mancebo ha anunciat que Cambra Orihuela recorrerà, per tant, qualsevol decisió que supose un minvament dels cabals d'aigua provinents de l'aqüeducte que connecta les conques del Tajo i el Segura “i defensarem en els jutjats els interessos d'Oriola i de la Vega Baixa, que són els interessos de tots els habitants del sud d'Europa”.

‘La sostenibilitat del regadiu i la seua implicació mediambiental com a element clau de la lluita contra el canvi climàtic. El cas del Transvasament Tajo-Segura’ és l'aportació de Cambra Orihuela a l'informe global de les cinc cambres del llevant. El seu redactor és David Bernardo López Lluch, doctor Enginyer Agrònom i vocal assessor de Cambra Orihuela. Aquest document aporta diferents claus que justifiquen el sosteniment del transvasament, entre ells, i al marge de les grans xifres macroeconòmiques, els beneficis que té el regadiu del transvasament en la lluita contra la desertificació del nostre territori i el canvi climàtic.

Una altra investigació que tracta d'avaluar la desertificació a Espanya, utilitzant els indicadors de la Convenció de Nacions Unides per a la Lluita contra la Desertificació (CNULD), identifica el 74% del territori nacional com a susceptible de desertificació. La Comunitat Valenciana ocuparia el cinquè lloc, després de Múrcia, Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia, amb una susceptibilitat de desertificació del 100% del territori. Aquest problema té relació amb l'extensió del clima semiàrid pel territori. Aquest clima, l'àrid i el subhúmit sec, són els que possibiliten l'avanç de la desertificació.

Embornals de COâ‚‚

D'aquesta manera, es posa en relleu la importància de l'efecte d'embornal de COâ‚‚ que exerceixen els cultius, ja que són capaços d'absorbir més diòxid de carboni (a través de la fotosíntesi) del qual emeten les màquines que treballen per a tirar-los avant. També és crític de cara al futur, ja que deixa patent la necessitat que els regadius continuen el procés de modernització, així com en la rehabilitació i consolidació dels regadius actuals a través de la implantació de pràctiques més sostenibles que optimitzen l'ús d'aigua.

Aquest document incideix en què el sector primari és clau en la lluita contra la desertificació i posa el focus en el fet que no es reconega la seua multifuncionalitat. “Ningú discuteix la necessària producció de béns com a aliment o matèries primeres, però cal tenir en compte que el sector agrari també produeix béns públics com la viabilitat de les zones rurals, protegeix els valors i béns culturals i patrimonials del medi rural i genera beneficis ambientals”, ha afirmat Pedro Mancebo, qui ha defensat l'agricultura de regadiu “com una activitat que capta més CO2 que el que emet, i, per tant, es pot considerar sostenible des d'aquesta perspectiva”.

El sòl cultivat es converteix, a més, en una eina fonamental per al control de l'escolament superficial en episodis de pluges torrencials, atès que mentre les superfícies es mantenen cultivades redueixen l'erosió superficial del sòl i possibiliten la conservació de la biodiversitat que, de no ser per l'alternança de cultius, desapareixeria.

El vicepresident de Cambra Orihuela ha conclòs que, “tenim per davant un repte gegantesc, ja que per molt que vulguen convèncer-nos, l'arbre no els deixa veure el bosc, aquest és un tema mediambiental i tornarem als anys 30 amb zones de secà i sense una visió de futur en tots els sentits. Retrocedirem 100 anys. Som la primera trinxera del sud d'Europa contra la desertització i hem de posar-lo en valor”.