elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Sant Vicent Ferrer

    Fill de bona família, Sant Vicent Ferrer, que va nàixer a València el 1350, fou batejat a la parròquia de Sant Esteve, també de la mateixa ciutat. Als 17 anys es va fer dominic del convent de Sant Domènec de la capital del Túria. La pregària i l’estudi varen ser les seues ocupacions més importants. En 1368, Vicent Ferrer fou enviat a Barcelona a estudiar lògica, posteriorment a Lleida, on va fer els estudis de naturals, i el 1373 tornà a Barcelona, on estudià teologia i Bíblia. Finalment, el 1376 va ser enviat a Tolosa de Llenguadoc. Per això, Vicent Ferrer va eixir de les aules ben preparat per a ensenyar i predicar. L’any 1379 va ser nomenat prior del convent de Sant Domènec de València, i el 1380 escrigué el Tractat sobre el Cisma, dedicat al rei Pere el Cerimoniós.

      
    Sant Vicent Ferrer de Francesco del Cossa

    El 1389 Sant Vicent Ferrer obtingué el títol de Mestre en teologia i predicador general, i l’any 1392 va ser nomenat confessor de la reina Violant. Del 1410 al 1412, Sant Vicent predicà a València, Múrcia i Castella. El 1412 intervingué decisivament en el Compromís de Casp a favor de Ferran d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, que fou escollit rei de la corona catalano-aragonesa, en detriment de Jaume d’Urgell. El 1416 predicà a França i el 1419 morí a Vannes. Va ser canonitzat pel papa valencià Calixte III (Alfons de Borja) el 1455.

    Escrigué entre d’altres el Tractat de la vida espiritual, Sermó sobre Sant Domènec, Contemplació molt devota, Sermó del Divendres Sant o el Sermó sobre els set goigs i dolors de la Verge.

    Apòstol d’Europa i Apòstol de la pau, són els títols que se li han donat, a este predicador insigne valencià.    

    Tot i que la seua festa litúrgica és el 5 d’abril, tradicionalment, els valencians la celebrem el dilluns de la segona setmana de Pasqua. És el patró del Poble Valencià. La seua festa és present a pràcticament tots els pobles valencians, però d’una manera particular, se celebra a Borriol, La Vall d’Uixó, Teulada, La Nucia, Torrent, València, Sant Vicent del Raspeig. A Catí, enguany commemoren el 6è Centenari de la predicació de Sant Vicent en este poble de l’Alt  Maestrat, ja que per Catí va passar Sant Vicent, quan anava o tornava de Morella i de Sant Mateu. És a Catí, que trobem una pintura magnífica de Sant Vicent, en el retaule de Jacomart sobre Sant Llorenç i Sant Pere.

      
    Sant Vicent Ferrer. Retaule de Jacomart. Catí

    També Llíria celebra la festa de Sant Vicent, en el 600 aniversari del miracle de l’aigua. Va ser en 1410 quan, davant la sequera que patia Llíria, els Jurats de la Vila cridaren al sant valencià. Sant Vicent després de predicar al peu d’una olivera, va fer que brollara una font d’aigua per calmar les necessitats dels habitants de Llíria.

    Sant Vicent ens ajuda a celebrar la Pasqua, que culminarà, després de set setmanes, amb la Pentecosta, cinquanta dies després de la Resurrecció, i una de les festes més importants del calendari litúrgic. Així com la Pasqua de Resurrecció és la Pasqua Florida, i només cal vore els nostres camps plens de la flor del taronger o d’altres flors silvestres, la Pentecosta és la Pasqua Granada, perquè és el temps del fruit, de la sega del gra que naix de la flor eixida a l’inici de la primavera. La Pentecosta, culminació de la Pasqua, ens porta el desig de renovar i de refer la vida i les il·lusions.


    Sant Vicent Ferrer

    Tot i que Sant Vicent va predicar sempre en valencià, desgraciadament, la nostra Església continua marginant a la litúrgia la llengua del nostre patró. Després de més de 25 anys d’aprovar-se la Llei d’Ùs i Ensenyament del Valencià, i quan la nostra llengua és present a l’escola i a l’administració pública, els capellans valencians només utilitzen el valencià en la festa de Sant Vicent, com una anècdota folklòrica, sense continuïtat en el dia a dia. I això que el Concili Vaticà II, recomanava la utilització de la llengua del poble a la catequesi i a la litúrgia!!!

    Quan serà possible sentir a les nostres parròquies, la Paraula de Déu en valencià?

    Mentre arribe eixe moment desitjat, vull compartir amb tots els qui “entreu” a Raons i paraules, estos Goigs dedicats al sant valencià més universal i més conegut.

    Puix sou de Déu vertader
    Apòstol de gran valor:
    Sigueu nostre protector
    gloriós Sant Vicent Ferrer

     

    Des d’infantet conservareu
    la puresa virginal,
    i per guardar-la lleal
    en religió ens entrareu,
    de Domingo eus vareu fer
    religiós predicador.

     

    Sigueu nostre protector....

    Vostres sermons foren tals
    que de molt lluny lus sentian,
    la doctrina gran oian
    per a remei dels seus mals,
    llevareu a Llucifer
    dos-cents mils en gran favor.

     

    Sigueu nostre protector....

     

    Predicant profetisareu
     lo que havia de venir,
    i sempre es va suseir
    del modo que’n publicareu,
    enmig de plaça o carrer
    predicareu sens temor.

     

    Sigueu nostre protector....

     

    Sis vegades sustentareu
    millars de homes en poc pa,
    fent la creu amb vostra mà
    tres incendis apagareu,
    perquè el mar no se alteràs
    amanseu el seu furor.

     

    Sigueu nostre protector....

     

    En una villa cada any
    pedra les vinyes feria,
     més les que el Sant Beneïa
     la lliuraveu de tot dany,
    sou contra el llop carnicer
    contrari de gran valor.

     

    Sigueu nostre protector....

     

    Puix sou de Déu vertader
    Apòstol de gran valor:
    sigueu nostre protector
    gloriós Sant Vicent Ferrer.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    comentaris 3 comentaris
    MEDINA ALHANDRA
    MEDINA ALHANDRA
    13/04/2010 06:04
    esperat un poquet

    senyor xavier, crec que aixó ni ho voràs i el que es pitjor, ni ho sentiràs mai de la vida i espere enganyar-me de bon tros, de veritat que vullgera enganyar-me, pero no crec.

    Pujar