Sant Jordi
Sant Jordi és un dels sants que presenta més incògnites i inseguretats sobre la seua història. Va ser un màrtir cristià oriental, que, al segle IV, donà la vida per Crist, probablement a Lydda (actualment a Israel), l’antiga Diòspolis dels greco-romans. El seu nom, d’origen grec, vol dir “llaurador”, o “home que treballa al camp”.
Sant Jordi
Pel que fa a la seua devoció popular, el culte a Sant Jordi apareix poc temps després de la seua mort, primer entre les comunitats cristianes d’Orient, i després entre les d’Occident. La seua popularitat va ser tan gran, que va ser anomenat megalomàrtir, és a dir, “gran màrtir” o “màrtir insigne”.
Molt prompte es van construir esglésies dedicades a este sant, i representacions pictòriques que fan referència a la seua condició de màrtir (les més antigues) o bé (les més modernes) a la famosa llegenda de la lluita contra el drac, per alliberar a la princesa. En esta tradició se’ns relata la victòria del cavaller Jordi, en la lluita contra un animal monstruós que tenia atemorit a tot un país. El soldat Jordi, invocant el nom de Déu, va aconseguir guanyar a l’enemic i alliberar a la princesa i a tots els habitants de la zona. Esta tradició es troba ben viva a Banyeres de Mariola (l’Alcoià) on es representa la llegenda de Sant Jordi.
Sant Jordi. Obra de Bernat Martorell
Sant Jordi és patró d’Anglaterra, Lituània, Etiòpia, Polònia Portugal, Rússia, Sèrbia, Aragó, Catalunya, Geòrgia i Grècia. Era també patró de l’antic Regne de València, abans de ser substituït per Sant Vicent Ferrer, l’actual patró.
A Sant Jordi (Baix Maestrat) és també el patró del poble, com també a Banyeres i a Alcoi, on les festes han estat declarades d’Interès Turístic Internacional. Les festes de moros i cristians, que commemoren la conquesta del vell Regne de València, amb la intervenció miraculosa de Sant Jordi ajudant al rei Jaume I, són presents també a les comarques de la Marina, la Vall d’Albaida, el Comtat, l’Alcoià i el Vinalopó. També a Peníscola són presents els moros i cristians, dedicats a la patrona, la Mare de Déu de l’Ermitana.
Sant Jordi. Icona bizantina
Ací presente estos Goigs dedicats a Sant Jordi:
Combatent de Crist, imatge
de l’amor, amb el cor ple:
Sant Jordi, deu-nos coratge
i enfortiu-nos en la fe.
Ferm en vostra companyia,
Lydda fou vostre bressol,
però us desvetleu un dia
a l’escalf d’un millor sol.
Deixeble de Crist, paisatge
que respira un nou voler.
Sant Jordi, deu-nos coratge
i enfortiu-nos en la fe.
Combatent de fe i espasa,
coratjós i mai no trist,
vostre cor, fet una brasa, s
ap vessar la sang per Crist.
Nicomèdia és estatge
de la sang d’un alt valer.
Sant Jordi, deu-nos coratge
i enfortiu-nos en la fe.
Vostra fama arreu avança
d’Orient vers Occident.
Símbol de la vostra llança:
sou de Crist ferm combatent.
Contra maldat i carnatge
lluiteu a més no poder.
Sant Jordi, deu-nos coratge
i enfortiu-nos en la fe.
La capella, amb llum de vida,
fou pujada, com dolç pont,
amb amor i feta a mida
pel geni d’En Marc Safont.
Joia i testimoniatge,
gòtic pur, florit i ple.
Sant Jordi, deu-nos coratge
i enfortiu-nos en la fe.
Honor de la nostra terra,
Catalunya i Aragó,
Portugal i Anglaterra
us tenen per llur Patró.
Oh altíssim patronatge!
Prou us reten llur voler.
Sant Jordi, deu-nos coratge
i enfortiu-nos en la fe.
Per l’abril canta l’alosa
i es desperten els sentits.
És la festa de la rosa
que es fa flama en nostres dits.
I en el pit, com nuviatge,
reprèn la fe nou alè.
Sant Jordi, deu-nos coratge
i enfortiu-nos en la fe.
Sigueu Vós aquella flama
que il·lumina cor i llar.
Presidiu el panorama
entre muntanya i la mar.
Servent de Déu, sou missatge
d’un amor que no té fre.
Sant Jordi, deu-nos coratge
i enfortiu-nos en la fe.
Sou l’estol que estima i lluita
contra pecat i afalac.
Atuïu, oh sant la fruita
del mal esperit, el drac.
Sigueu el nostre heretatge.
Amb Vós el drac no hi pot res.
Sant Jordi, deu-nos coratge
i enfortiu-nos en la fe.
Sí, encara que amb retard, feliç dia del teu sant, i enhorabona per l'article. Com sempre, és un article ben interessant!