Els improperis
Els improperis que es canten el Divendres Sant, en la celebració de la Passió del Senyor, és un cant on es relacionen les obres que Déu va fer amb el seu poble, que ell va alliberar de l’esclavitud d’Egipte i l’escarni i les burles que els jueus feren a Jesús des de que el van detindre fins a la seua mort.
Este cant presenta el contrast entre l’obra de Déu, una obra de misericòrdia i de bondat a favor del poble d’Israel i el rebuig d’este poble per Jesús el Messies.
La lletra dels Improperis diu:
“Poble meu, ¿què t’he fet?
¿En què t’he entristit?
Respon-me!
Jo et vaig traure de la terra d’Egipte,
i tu has preparat una creu al teu Salvador.
Sant Déu!
Sant Fort!
Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres!
Jo et vaig conduir durant quaranta anys pel desert,
et vaig alimentar amb mannà
i et vaig introduir en una terra excel·lent,
i tu has preparat una creu al teu Salvador.
Et vaig plantar com a vinya escollida, bellíssima,
i tu te m’has tornat del tot amarga;
m’has donat a beure vinagre en la meua set,
i amb la llança has obert el costat del teu Salvador.
Jo per tu vaig assotar l’Egipte,
fent morir els seus primogènits;
i tu m’has entregat després d’assotar-me.
Jo et vaig traure d’Egipte
i vaig matar el Faraó en el mar Roig,
i tu m’has entregat als grans sacerdots.
Jo vaig obrir davant de tu el mar
i tu amb la llança has obert el meu costat.
Jo vaig caminar davant de tu en una columna de núvol,
i tu m’has conduït al pretori de Pilat.
Jo, al desert et vaig alimentar amb mannà,
i tu m’has pegat bufetades i assots.
Jo et vaig donar per beure aigua saludable d’una roca
i tu m’has donat fel i vinagre.
Jo per tu vaig ferir els reis cananeus
i tu has ferit el meu cap amb una canya.
Jo et vaig donar ceptre reial,
i tu has cenyit el meu cap amb una corona d’espines.
Jo et vaig elevar amb tot el meu poder,
i tu m’has suspès al patíbul de la creu.
Poble meu, ¿què t’he fet?
¿En què t’he entristit?
Respon-me!”.
Els improperis continuen encara hui, quan veiem tot allò que Déu ha fet per nosaltres i com responem amb ingratitud i amb egoisme, expulsant d’Europa els refugiats, desatenent els malalts, arraconant els ancians.
Que la Setmana Santa ens ajude a ser agraïts a Déu i a descobrir-lo en tots els qui passen alguna necessitat.
