La violència masclista té nom!
L’any finalitza i és moment de fer-ne memòria, de recordar, de fer balanç de com ha anat i de marcar-se propòsits per al pròxim 2022, relacionats amb tot allò que suposa igualtat. Els primers pensaments, que em poden portar a pensar que ha anat relativament bé, encara que sempre hi ha coses per millorar, ràpidament desapareixen, perquè de seguida m’envaeix la crua realitat: no ha sigut bo perquè estem anant cap enrere en temes d’igualtat.
Recorde les excuses que donen aquells que practiquen discursos extremistes, aquells de la dreta que neguen la violència masclista. Com no negarà el ‘matxo Alfa’ el que ja té normalitzat: la seua autoritat patriarcal, que anul·la les dones, que distorsiona la realitat!
Però no hi caben excuses, ni la més mínima justificació. I tant que hi ha violència masclista! Dones, xiquetes i xiquets estan sent assassinats a mans dels homes. Les notícies t’esgarrifen. Vivim una situació que sembla imparable i impossible de canviar, i que s’ha convertit en una autèntica xacra.
Però, no hi cap la resignació. No podem arribar a tindre normalitzat fer un minut de silenci. No podem seguir comptant víctimes per la violència masclista, ni que cada any per aquestes dates siga un capítol en el balanç. Ja prou! Hem de sumar esforços per combatre aquest gravíssim problema que vivim, i ho aconseguirem des d’una educació en la igualtat. Cal que ens posem molt, però molt seriosos i lluitar tots i totes en un únic sentit.
Per la meua part, us garantisc que en 2022 seguiré treballant per aconseguir erradicar aquesta xacra. Seguiré treballant i lluitant perquè la igualtat estiga present sempre, cada dia i en cada moment, i perquè no es tolere cap discurs de negació de la violència masclista. Perquè la violència masclista té nom i cal combatre-la.
