Ontinyent actualitza els nivells de protecció dels immobles del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic
L'Ajuntament d'Ontinyent està procedint a l'actualització de les fitxes del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic d'Immobles Protegits en el Mig Urbà, en compliment als informes emesos en el seu dia amb motiu de l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU).
Es tracta d'una revisió que ha requerit d'una modificació puntual del PGOU que va ser aprovada per unanimitat de tots els grups polítics en el ple del passat 23 de març, a proposta del regidor coordinador de l'àrea de Territori, Jaime Peris. Esta proposta es troba ara en període d'exposició pública, després del qual s'aprovarà definitivament si no es presenten al·legacions.
L'actualització del catàleg patrimonial, realitzada per un equip redactor, es presenta avalada per documents de planejament, estudis tècnics d'arqueòlegs i arquitectes, asi com d'experts locals com el cronista oficial, cronistes locals, filòlegs i el director del museu MAOVA, un dels espais que canvien la seua consideració junt a d'altres com la Plaça de la Concepció, l'antic col·legi Lluis Vives o les antigues escoles de Sant Carles.
Del Maova, edifici que va albergar els antics jutjats, es planteja la seua protecció integral perquè l'espai forma part del conjunt de l'església arxiprestal de Santa Maria i el campanar, tots dos declarats Béns d'Interès Cultural (BIC). El Maova, l'Església i el campanar formen "un continu edificat", i per aquest motiu l'immoble del museu adquirisca major rang de protecció per a equiparar-ho. En el cas de l'immoble del grup escolar Lluis Vives, s'eleva de protecció parcial a integral, un canvi que se sustenta que l'edifici compta amb valors arquitectònics intrínsecs.
La revisió del catàleg patrimonial també planteja rebaixar alguns edificis amb protecció integral a protecció parcial, davant la perduda de valor dels immobles. En aquest cas es troben l'escorxador municipal, del que no es considera necessària la seua protecció integral, ja que el nivell de protecció parcial és suficient per a preservar les seues característiques; la Casa del Jardiner, que va ser reconvertit en l'actual hospital i que tènia protecció integral per pertànyer al Xalet de les Boles; i les antigues escoles parroquials de Sant Carles Borromeo, que també gaudien d'una protecció integral per pertànyer al conjunt de l'església de Sant Carles i no per les seues característiques pròpies.
La modificació del PGOU també contempla la descatalogació de l'antic jardí del Xalet de les Boles, la Plaça de la Concepció, la Glorieta de Sant Antoni, o la Plaça de Sant Domingo, quedant així un total de 32 fitxes de protecció integral en el catàleg actualitzat, de les quals 4 són Béns d'Interès Cultural i 9 Béns de Rellevància Local. En total, segons consta en l'informe de l'equip redactor de la revisió del catàleg, aquest comptarà després consumar-se de la revisió amb 224 fitxes, 49 d'elles de protecció integral, 63 parcial i 112 integral.
