La Diputació a porta a Ontinyent l’exposició de la UV sobre la revista “Hermano Lobo”, crítica amb el franquisme i la censura

La Diputació de València porta a la Casa de Cultura d’Ontinyent l’exposició “Hermano Lobo 1972-1976; un ou dur per al Caudillo”, sobre la publicació satírica Hermano Lobo, crítica amb el franquisme i la censura. La mostra, produïda per la Universitat de València, i que es podrà visitar fins al proper mes de setembre, era presentada aquest dijous en un acte al qual intervenien la Vicepresidenta 1ª de la Diputació i diputada de Memòria Històrica, Natàlia Enguix; el regidor de Cultura, Àlex Borrell, la Delegada de la Rectora per al programa Universitat Societat, María Dolores Pitarch; i el Comisari de l’exposició Francesc Martínez.

Natàlia Enguix destacava la valentía d’una publicació, “valenta, que va desenvolupar una labor àcida, crítica i irrespectuosa amb el poder en els darrers anys del franquisme”. Enguix exposava que des de la Delegació de Memòria Democràtica es vol posar en valor l’aposta por la democràcia i la lluita innegociable malgrat tots els perills associats. Aquesta és una exposició per a fer memòria però també justícia, i la Diputació de València i la Delegació de Memòria Democràtica estan orgulloses de poder associar el seu nom a aquest tipus d’iniciatives i d’invertir els recursos en permetre que arriben als nostres pobles, difonent espais de reflexió i creixement cultural”.

Francesc Martínez, historiador i professor de Periodisme de la Universitat de València, donava nombrosos detalls sobre la revista, explicant aspectes com el del subtítol de l'exposició. En aquest sentit, contava que el primer nom triat per a la revista va ser El huevo duro; com que no es va acceptar per la censura, es va proposar El huevo blando, que tampoc va ser tolerat i, finalment, es va quedar amb Hermano Lobo. “Evidentment, la censura i els mecanismes coactius del règim franquista cap a les publicacions humorístiques són part fonamental de l'exposició, com ho van ser en la vida de Germà Llop”, apuntava.

Mª Dolores Pitarch tenia paraules d’agraïment “per a l’Ajuntament per acollir-nos, per a la Diputació per ajudar-nos a desplaçar aquesta i altres exposicions,  i per als dos comisaris, Paco Martínez i Toni Laguna, per desenvolupar aquest projecte, d’allò més interessant, que parteix un concepte que forma part de la idiosincràcia valenciana com és la sàtira”.

Àlex Borrell destacava que mostrar esta exposició a Ontinyent “ens fa il·lusió, perquè ens permet conèixer més sobre una publicació transgressora, que va aportar humor i crítica satírica al final de la transició. Una mostra amb molt de material per a reflexionar, amb continguts de grans escriptors i dibuixants de l’època que desafiaven a la censura”.