Oltra: 'La nova Llei d'Infància i Adolescència atorga als xiquets la ciutadania de ple dret'
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i PolÃtiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que la nova Llei d'Infà ncia i Adolescència atorga als xiquets i xiquetes la consideració de ciutadans i ciutadanes "de ple dret" i impulsa la seua participació en la vida pública i la promoció dels seus drets.
Oltra ha fet aquestes declaracions durant la presentació de l'esborrany de la Llei d'Infà ncia i Adolescència davant més de mig miler de representants d'entitats representatives del sector de la infà ncia, de les diferents administracions d'à mbit autonòmic i de prop d'un centenar de xiquets i xiquetes dels diferents consells de la infà ncia de la Comunitat Valenciana.
"Aquesta llei suposa donar-li un nou enfocament transversal a tot allò que té a veure amb el desenvolupament de la infà ncia, atenent a la diversitat de cada xiquet o xiqueta", ha afirmat la vicepresidenta, qui ha destacat que prop de la meitat de les aportacions que s'han fet en el procés previ a l'elaboració de la llei ha partit dels seus protagonistes.
En aquest sentit, ha assenyalat que és la primera vegada que un procés de participació d'una llei s'adapta perquè la gent més jove puga fer les seues propostes i ha agraït les prop d'un centenar d'aportacions que s'han rebut des dels consells d'infà ncia. "Estem molt orgullosos i orgulloses del vostre treball, i per açò hem proposat a les institucions europees que ho incloguen com a exemple de bones prà ctiques", ha afirmat.
L'esborrany, que també inclou les propostes fetes en el Pacte per la Infà ncia aprovat per unanimitat en Les Corts Valencianes, implica un "canvi de paradigma, que implica deixar de considerar als xiquets i xiquetes com a objectes de protecció per a passar a reconèixer-los com a subjectes de dret", ha indicat.
Aquest fet, ha explicat, "implica anar més enllà de la labor de protecció" implica situar a la infà ncia i a l'adolescència "en el centre de les polÃtiques públiques, de manera que se senten protagonistes", i parlant de conceptes com la promoció de drets, la participació i la prevenció, que per primera vegada es tenen en compte des del Consell per a elaborar una llei.
La vicepresidenta també ha apuntat com a principis rectors de la norma l'equitat i l'empoderament dels xiquets, xiquetes i adolescents en l'exercici dels seus drets, per el que se'ls reconeix per primera vegada com a "ciutadania activa i de ple dret en tots els à mbits de les esferes públiques i privades".
En aquesta última, s'elimina el lÃmit d'edat perquè s'escolte l'opinió dels xiquets i xiquetes abans de donar el consentiment informat en els tractaments mèdics o es fixa l'obligació dels pares, mares o tutors a escoltar i respectar les seues opinions "en referència a la llibertat d'ideologia, consciència o religió".
Aixà mateix, es reconeix per primera vegada el dret a la identitat i a l'expressió de gènere i en l'esfera pública es garanteix que les administracions hauran de consultar l'opinió de la infà ncia i l'adolescència en aspectes que els afecten com les polÃtiques d'oci educatiu o el disseny urbà dels municipis, adaptant les consultes públiques perquè puguen participar.
Ajudes inembargables
La vicepresidenta ha explicat que aquesta llei també pretén fer un pas més en la lluita contra la desigualtat que ja s'ha iniciat amb altres projectes legislatius com el que regula la renda valenciana d'inclusió, i aixà estableix que en la concessió d'ajudes destinades a la infà ncia, es tindrà en compte la situació de la persona menor d'edat a la qual va dirigida.
"Açò evita que els xiquets i xiquetes es vegen exclosos de les ajudes a les quals tenen dret perquè les seues famÃlies tenen deutes o incompliments que els impedisquen o dificulten accedir a les mateixes", ha assenyalat.
El dret a l'oci i la promoció del bon tracte
Oltra ha assenyalat que l'esborrany també estableix l'accés a l'oci educatiu com un dret, perquè "només s'és xiquet o xiqueta una vegada en la vida", i en aquest sentit s'estableix que durant l'educació primà ria "es procurarà que les activitats d'aprenentatge programades puguen fer-se dins de la jornada lectiva, de manera que l'excés de deures no reduïsca el temps de joc".
Una altra de les novetats de la norma, ha afirmat, és que el focus es trasllada de prevenir el maltractament a promoure "el bon tracte i els afectes", per al que s'inclouen mesures transversals com a programes d'orientació familiar per a la coresponsabilitat, co-parentalitat positiva, promoció d'horaris i condicions laborals compatibles amb la criança, foment de les competències parentals i educació emocional en les aules, entre altres.
"El dret a la vida i a la integritat fÃsica i psÃquica cobra especial importà ncia, i per a la seua defensa es configura un sistema integral de prevenció i protecció enfront de la violència contra la infà ncia, que implique a tots els poders públics, d'una manera coordinada", ha explicat la vicepresidenta.
En l'à mbit de la protecció s'obri la possibilitat que la Generalitat es persone com a acusació popular en els casos de violència greu contra les persones menors d'edat, i en els casos d'agressió masclista o violència intrafamiliar, el Consell impulsarà que siga l'agressor i no la vÃctima la que abandone el domicili familiar.
Aposta per la desinstitucionalització
La vicepresidenta ha destacat que una de les demandes més repetides entre les propostes fetes pels consells d'infà ncia és el dret de qualsevol xiquet o xiqueta a viure en famÃlia, i ha assenyalat que en sintonia amb aquesta proposta la llei estableix l'acolliment familiar com la mesura preferent de protecció en qualsevol cas.
"Per a fomentar aquest tipus d'acolliment, s'amplien les facilitats per a les famÃlies acollidores amb mesures com la possibilitat d'establir mesures extraordinà ries quan no es puguen escolaritzar al xiquet o xiqueta que tenen acollit en el mateix centre que els seus fills o filles, o l'equiparació amb les famÃlies nombroses en les prestacions per a la sustentació de la criança", ha puntualitzat.
Dins del foment de la desinstitucionalització, Oltra també ha destacat que l'esborrany inclou novetats importants sobre l'acció protectora que s'exerceix sobre els xics i xiques tutelats per la Generalitat una vegada compleixen la majoria d'edat.
Aixà ha esmentat la creació de programes per a la preparació de la vida independent, que inclouen accés preferent a l'educació postobligatòria o a programes d'inserció sociolaboral, entre altres.
La vicepresidenta ha ressaltat la importà ncia d'aquesta norma, que assegura la igualtat entre tots els xiquets, xiquetes i adolescents "més enllà de l'accés universal a l'educació o la sanitat" i que garanteix que la infà ncia assumisca "un paper protagonista en el present, que ajude a construir un futur millor".