“El joc és necessari, si som xiquets, per al nostre desenvolupament com a individus i com a societat”

El passat dimarts, 13 de desembre, va tindre lloc a la Biblioteca de l’Envic, una interessant xerrada formativa per a famílies, organitzada pel Departament d’Educació, el Gabinet Psicopedagògic i l’Ajuntament d’Oliva. Aquesta ponència a càrrec del psicòleg infantil, Alberto Soler, va estar presentada per la cap del Gabinet de Psicologia, Xelo García, que va donar pas a la regidora d’Educació i vicealcaldessa d’Oliva, Ana Morell. La representant política va agrair la presència de les famílies que van assistir, al Departament d’Educació per l’organització d’aquesta jornada i al Gabinet Psicopedagògic Municipal per la proposta d’aquesta iniciativa.

A més, Morell va agrair a Soler que poguera “posar llum a algunes situacions que vivim o hem viscut totes les famílies a l’hora d’escollir els jocs i joguets per als més menuts i menudes de la casa”.

La ponència va estar un repàs per totes aquelles etapes per les quals passa un xiquet o una xiqueta i amb quins jocs o joguets està relacionat o hauria d’estar. Soler, va destacar que “el joc evoluciona en diferents etapes de la nostra vida. Per exemple, dels 0 als 2 anys predomina el joc funcional o d’exercici. Al principi el xiquet i la xiqueta sols reaccionen amb reflexos davant els estímuls, però a poc a poc van desenvolupant un major sentit de l’acció-reacció i el seu joc va tornant-se més complex”, va explicar l’especialista en psicologia infantil.

“Dels 2 als 6 anys cobra importància el joc simbòlic. El xiquet i la xiqueta juga a imitar: cuina o condueix cotxes. A partir dels 6 anys cap endavant es desenvolupa el joc amb regles, que permet una socialització dels xiquets i xiquetes”, matisà Soler.

Per exemplificar-ho encara més, l’especialista va aclarir que “no tot l'oci és joc. Com més estructurat està el joc, és menys joc. Igual que no tot el que es menja és menjar”.

En una reivindicació del “Joc lliure”, Soler va deixar clar que “amb aquest tipus de jocs, el xiquet i la xiqueta decideixen com són les regles del joc, com comença, quan s’acaba, amb qui juguen, els materials que s’utilitzen, etc. I el més important, sense la intervenció de cap adult”, manifestà Soler.

En referència a l’activitat compartida amb els pares i mares, el psicòleg infantil reconeixia que “hi ha xiquets i xiquetes més actius i d’altres menys actius, però tots i totes necessiten temps de joc, temps lliure i activitats no dirigides pels adults. I encara millor si és a l’aire lliure”, afegia Soler.

En una proposta, per a la representant política en la xerrada, Soler va explicar l’experiència dels adventures playgrounds que s’han desenvolupat pel centre d’Europa. Espais públics en desús, llocs, aparentment abandonats, i que els municipis de països del centre d’Europa, com ara Alemanya, han deixat que els xiquets rehabiliten amb materials naturals, com fustes o fulles d’arbres, o reciclats com rodes de camió o ampolles de plàstic, per jugar lliures, sense complexes i sense la mirada inquisidora i censora dels adults, per por que puguen fer-se mal.

A més, Soler també va posar en el focus de la ponència quin tipus de ciutat estem plantejant des de les administracions locals, autonòmiques i estatals. “El joc en la ciutat necessita espais on no estiga prohibit jugar a la pilota, on no estiga prohibit cridar, on no estiga prohibit fer soroll. Quin tipus de parcs infantils estem creant? Sols falta que posem un cartell en aquests parcs que diga “Prohibit l’accés a xiquets i xiquetes”, denunciava, mig bromejant Soler.

També va apel·lar a la regidora al fet que lluite per fer parcs homologats, que estan molt bé, però que en la majoria dels casos, en tots els pobles i ciutats, són completament avorrits. Les taxes d’accidents en els adventures playgrounds són molt més baixes que en aquests parcs que vegem a totes les ciutats i que són iguals. Tot perquè no estan concebuts per a xiquets i xiquetes i el desenvolupament de la seua creativitat. En el context urbà el joc és difícil” va sentenciar Soler.

Per últim, el psicòleg infantil va explicar que "es necessita espai per a la gent, no per als cotxes. Tota la planificació urbana del món és per als cotxes. La gent no importa. Va ser un model que es va crear a partir de la idea que el cotxe, era la solució. No es preveia que anava a generar tants problemes. El temps dels xiquets i les xiquetes està cada vegada més estructurat. I l’entorn ideal per a un xiquet i xiqueta és un entorn natural perquè no pot portar-se malament. No hi ha res que puga trencar, millora la seua creativitat i les seues habilitats. Com les característiques que ha de tindre un bon joc o joguet" va explicar Soler.

Per concloure, l’especialista en Psicologia Infantil va animar als pares i mares presents que compartiren més temps i de qualitat amb els xiquets i xiquetes, perquè “la tendència és que ens hem acostumat a substituir la connexió amb els xiquets i xiquetes per objectes”.

Per a més informació sobre la guia de les característiques del bon joc o joguet podeu clicar al web: www.guiaaiju.com