L'Ajuntament ha obtingut la subvenció dels fons FEDER per a les actuacions patrimonials que va sol·licitar
Aquest matí el Director General d’Administració Local, Toni Such, l’alcalde d’Oliva, David González, i el regidor de Patrimoni, Vicent Canet, han anunciat en roda de premsa la concessió a Oliva d’una subvenció per a la recuperació del patrimoni local englobada dins dels Fons FEDER de la Unió Europea.
A finals de desembre de 2017 l'Ajuntament d'Oliva va sol·licitar una subvenció de 386.110,80 € per a dos projectes de restauració del patrimoni arquitectònic dels Centelles-Riusech que sumaven un total de 772.221,60 € (PEC sense IVA). Dins la convocatòria de Fons FEDER per a la protecció i l'afavoriment de béns de patrimoni cultural valencià, que va publicar la Presidència de la Generalitat el 23 de novembre de 2017.
"Estes ajudes contribuiran a la revitalització del Centre històric de la nostra ciutat. Perquè, com pot comprovar-se en multitud de ciutats, la millora dels elements patrimonials posa en valor tot l'entorn en el qual s'ubiquen els dits elements. És una forma més de contribuir a fer més habitable i atractiu el Nucli Antic” assenyalava l’alcalde David González.
Per una banda, l'arquitecte Enric Pellicer Llopis va elaborar el PROJECTE DE CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL I RESTAURACIÓ DE LES RESTES DE L'ENGINY. FASE 1 (374.544,54 €). Proposant una intervenció sobre tres de les sis cases amb restes de l'Enginy que evitaran el perill d'enfonsament d'esta part de l'antiga llotja sucrera; i així se salvaguardarà una de les escassíssimes mostres de l'arquitectura industrial valenciana del s. XV, ja que les cases sobre les quals es pretén actuar (adquirides per l'ajuntament en 1999 i 2006), actualment es troben en un estat molt preocupant. La intervenció també farà possible que l'espai siga visitable.
Per altra banda, l'oficina d'arquitectura El fabricante de espheras, autora també del Pla Director del Palau Comtal dels Centelles (aprovat recentment), va elaborar el PROJECTE DE RESTAURACIÓ I POSADA EN VALOR DE L'EXTERIOR DEL PALAU COMTAL (397.677,06 €). Un projecte amb el qual es visibilitzaran els principals elements perimetrals de les restes del Palau; sobretot el fossat i la muralla sud-est, des de la Torre del C/ la Comare cap al C/ Duc d'Osuna.
El Director General d’Administració Local, Toni Such, ha manifestat l’esforç de la Generalitat Valenciana en aquest sentit i que “es tracta de dos grans projectes per enriquir el turisme i el patrimoni de la ciutat d’Oliva”.
Ambdós projectes tenen un comú denominador: formen part del patrimoni arquitectònic dels Centelles-Riusech. L'Enginy fou la peça fonamental del rendible negoci de la producció de sucre a partir de la canyamel, base de la seua riquesa. I el Palau Comtal fou, justament, la seua màxima expressió. L'aparador que evidenciava el poder i el refinament de la bel·licosa família nobiliària.
Des de la delegació de Centre històric i Patrimoni arquitectònic fa temps que s'està treballant, justament, en un Programa per a la protecció, consolidació, rehabilitació i posada en valor del patrimoni arquitectònic dels Centelles-Riusech.
"Va valdre la pena haver de treballar tan intensament en desembre, perquè estes ajudes seran molt positives per a la conservació i posada en valor del patrimoni arquitectònic dels Centelles-Riusech. Una bona part del qual l'ha anat adquirint l'Ajuntament d'Oliva en els últims anys. I era urgent i necessari plantejar actuacions tan importants com aquestes. Vull agrair una vegada més l'esforç i la implicació de les oficines tècniques (El fabricante de espheras i 3pol arquitectes) que van fer possible disposar de tota la documentació requerida en tan poc de temps, i en unes dates tan complicades” assenyalava el regidor de Patrimoni, Vicent Canet.
PROJECTE DE RESTAURACIÓ I POSADA EN VALOR DE L'EXTERIOR DEL PALAU COMTAL
Una actuació pressupostada en 397.677,06 €, que inclou abundants treballs d'arqueologia, les actuacions que seguidament es descriuen, així com els honoraris de redacció dels projectes i la direcció d'obra dels mateixos.
Al recinte del Palau encara queden estructures de murs de tàpia i arcs de rajoles (de considerables dimensions) que s'han conservat al llarg del temps, i que han estat absorbits per les noves edificacions. Així, el projecte té per objecte la restauració i posada en valor de l'exterior del Palau, visibilitzant aquestes preexistències, i permetent la seua identificació, millorant la lectura i interpretació del BIC.
Al fossat es planteja la compra i demolició de les construccions que limiten al nord amb la C/ Duc d'Osuna, així com treballs d'excavació arqueològica, completant les dades de la campanya de 2006. Posteriorment es realitzarà l'estratigrafia murària per tal de consolidar els murs i basaments del llenç de muralla i la torre oriental, construïda en tàpia mixta de pedra i rajola amb morter de calç. L'actuació en el fossat, a més, planteja una passarel·la que permetrà contemplar la magnitud que tenia l'antic Palau, en ésser aquest l'únic punt visual que no ha estat reblit per habitatges. Aquesta actuació permetrà unir les dues vies perpendiculars (C/ les Torres i C/ Duc d'Osuna) a través d'aquest carrer interior propi, ja previst al PGOU de 1982.
L'actuació també contempla la restauració de les dues torres situades en el llenç sud de la muralla del Palau. En la Torre del C/ de la Comare (situada al sud-est, i amb greus problemes estructurals i d'estanqueïtat de cobertes) es realitzaran les actuacions necessàries per a tornar a obrir al públic la torre millor conservada de l'antic Palau (que va ser inaugurada el 31 de març de 1999). La torre sud-oest fa 100 anys va quedar oculta darrere d'una casa que ara es demolirà per a retornar en aquest punt la imatge exterior del Palau. A més, aquesta torre es podrà visitar adequant l'interior de l'habitatge a la qual pertany.
També es contempla un possible ús per a vianants del C/ Palau (en funció del PMUS), que des de finals del segle XIX va deixar dividit en dos el Palau.
Finalment, el monument entrarà a formar part d'un projecte major de recuperació del llegat patrimonial dels Centelles-Riusech (“Museu virtual del patrimoni dels Centelles -Riusech”), creant sinergies amb els altres béns patrimonials que aquesta família nobiliària va construir a Oliva. Aquesta iniciativa, a més, contribuirà a crear llaços entre institucions de diferents ciutats com Gandia o Nules, vinculades al passat d'aquesta família que tan notablement va influir en el Renaixement Valencià.
PROJECTE DE CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL I RESTAURACIÓ DE LES RESTES DE L'ENGINY. FASE 1
Una actuació pressupostada en 374.544,54 €, que inclou abundants treballs d'arqueologia, les actuacions de consolidació, així com els honoraris de redacció dels projectes i la seua direcció d'obra.
El projecte consisteix en obres d'emergència de consolidació estructural d'una part del conjunt de l'Enginy. Actuant en tres de les sis cases que alberguen l'edifici original de la fàbrica de sucre. En concret, les cases 10, 12 i 14 del carrer de l'Enginy, que són les que contenen més restes i, alhora, les que presenten major grau de deteriorament.
La intervenció, coherent amb el projecte global de 2010, pretén iniciar una primera fase de consolidació i restauració que permeta obtindre més informació a través d'una primera campanya arqueològica.
Esta primera actuació oferirà una lectura clara de l'edifici dins la ciutat, recuperant espai urbà, i obrint un nou espai expositor on difondre informació sobre la canyamel, la seua producció i l'arquitectura industrial valenciana del s. XV, a més de permetre establir noves rutes culturals al centre històric d'Oliva, la ruta de l'Aigua, i la ruta de la família Centelles-Riusech (juntament amb el Palau, la muralla de la Vila, la fortalesa de Santa Anna i la Torre de guaita).
EL PALAU COMTAL DELS CENTELLES
El Palau és reconegut pels especialistes com un exemple d’introducció del primer corrent artístic del Renaixement italià a l’antic Regne de València.
Es tracta d'un palau gòtic-renaixentista de la primera meitat del s. XV, amb importants remodelacions al s. XVI. En el seu estat original, repetia l’esquema dels palaus valencians de l’època: planta quadrada, lleugerament irregular, amb torres circulars als cantons, i rectangulars als llenços occidental i oriental.
En 1871 l’edifici fou venut, iniciant-s’hi el procés de deteriorament. En 1882 s’obrí el carrer Palau i el recinte començà a ser habitat. En 1917 l’arquitecte danés E. Fisher va comprar bona part de la construcció amb la intenció de traslladar-la a Copenhaguen. Inicià els treballs, però li ordenaren parar perquè en juliol de 1920 una Reial Ordre declarava el Palau Monument Arquitectònic-Artístic. Anys després patiria tempestes i els efectes de la guerra civil, fins que en 1950 fou declarat edifici en estat ruïnós i enderrocat parcialment.
En l’actualitat, la majoria de les seues restes s’hi troben ocultes a l’interior de les cases dels carrers de la Comare, de les Torres, de l’Aula i del Duc d'Osuna. Altres elements van ser espoliats o portats a Dinamarca, i alguns adquirits per la Hispanic Society of America.
Malgrat tot, encara s’hi conserven quasi la meitat de les seues muralles, quatre de les set torres, i nombrosos vestigis de les estances de la planta baixa i primera (especialment a l’ala occidental).
En 1920 es compliran 100 anys de la seua declaració com a Monument Arquitectònic-Artístic
En data 23 de juliol de 1920, mitjançant Reial Ordre, va ser declarat Monument Arquitectònic-Artístic, de conformitat amb la llei de 4 de març de 1915 i el Reial Decret de 25 d'agost de 1917 (Gaceta de Madrid, 2-8-1920).[1]
L'ENGINY DEL SUCRE
L'edifici que hui denominem "Enginy" és un dels dos que formava part del complex de la producció de sucre de canyamel al s. XVI. El referit complex el formaven dos edificis propers un de l’altre, i denominats per Gregori Mayans com fábrica i oficina.
De la fàbrica o molí, on es realitzava la mòlta de la canya per obtindre el seu suc, hui no queda cap resta exempta. En ella radicava “l’enginyós” mecanisme de mòlta que consistia en un engranatge de dos cilindres de fusta i metall que trituraven la canya trossejada. La força motora d’aquestes "moles" era proporcionada per una roda de fusta que, a mode de sénia, rebia l’aigua retinguda en una bassa (de forma triangular, situada en l’actual plaça que ha conservat el topònim) alimentada per la Séquia Mare medieval, les restes de la qual encara s’hi conserven en el carrer de Les Moreres.
De l’oficina, ubicada en l’actual carreró del carrer Enginy, es conserva gran part de la construcció original. La seua estructura inicial era la d’un impressionant edifici rectangular de dues plantes, sustentades per tres galeries d’arcs (rebaixats en la planta baixa i apuntats en la superior), quatre naus i coberta a dues aigües. A la planta baixa es devien situar les calderes, les calderetes i els calders, en rengle i a distancia proporcionada, segons descriu Gregori Mayans (1976: 76). La planta superior devia emprar-se per a magatzem de formes i gerretes de melassa (procés de purgació del sucre).
L'Enginy d’Oliva (fàbrica i oficina) fou la primera instal·lació d’aquest tipus que va existir en la comarca, i, sense dubte, la seua construcció fou voluntat dels comtes d’Oliva per millorar el rendiment d’una activitat que els proporcionava elevades rendes. Les restes conservades de l’oficina són un dels millors exemples de l’arquitectura industrial (llotja gòtica) del s. XV.
Adquisició municipal
En desembre de 1992 es va adquirir la primera casa del conjunt (C/Enginy 6). La qual va ser posteriorment cedida per albergar la seu de l'Associació Cultural Centelles i Riusech.
En febrer de 1999 es va aprovar una permuta que incloïa l'adquisició d'altres tres cases (C/ Enginy 12, 14 i 16). En agost de 2006 es va adquirir la que feia cinc (C/ Enginy 10).
Per tant, en l'actualitat només queda un immoble integrant de l'antic Enginy que no siga de titularitat municipal: la casa de C/ Enginy 8.
