Inauguració del Memorial a les Víctimes del Franquisme a Oliva

Este cap de setmana s’ha inaugurat, en el cementeri d'Oliva, un memorial que ret homenatge als 68 ciutadans d’esta localitat assassinats pel franquisme entre 1939 i 1944.

El monument dissenyat per Josep Colomar consta de dos espais relacionats. El primer el forma una llosa de pedra amb una inscripció commemorativa, darrere de la qual s'ha replantat una vella olivera. Uns metres després s'obri una fossa d'impol·lutes pedres blanques (ossos i ànimes) en l'extrem de les quals dues grans plaques de ferro s'alcen formant una figura en la qual els noms d'aquells que van ser enterrats en l'anonimat ixen a la llum i s'eleven formant una escala que arriba fins a un buit del metall, a manera de finestra, en la part més alta.

L'acte va acompanyar en to, significat i emoció: un quintet de celos va interpretar al llarg del mateix peces com la Muixeranga, La Mission o el Cant dels Ocells. Discursos breus i mesurats del regidor de Memòria Democràtica, Josep Escrivà i l'Alcaldessa d'Oliva, Yolanda Balaguer.

L’Alcaldessa d’Oliva, Yolanda Balaguer, va fer èmfasi en la importància de recuperar la memòria i construir un relat comú. “La recuperació de la memòria històrica és una tasca essencial per a enfortir la qualitat democràtica de la nostra societat”. També va donar ànims en les tasques de recerca de les restes dels seus familiars “desitge que les investigacions forenses derivades de les exhumacions de les Fosses de Paterna, Sueca i Gandia donen resultats positius i pugueu identificar als vostres familiars per donar-los sepultura digna”, concloia l’Alcaldessa d’Oliva.

Mentre que el regidor de Memòria Democràtica, Josep Escrivà, explicava que “la construcció d'un memorial democràtic amb tots i cada un dels noms de les víctimes del franquisme és una fita que hem aconseguit treballant junts de la mà dels familiars de les víctimes”. Els familiars de les Víctimes del Franquisme “han format part de l’exercici participatiu per construir esta visió comuna amb allò que simbolitza per a ells este memorial”.

Més llarg i ple de sentiment el discurs de Teresa Llopis, Presidenta d’ARFO (Associació de Represaliats i Represaliades del Franquisme a Oliva) qui va dir què la jornada era “un dia de just reconeixement, de record, d'homenatge a les víctimes de la repressió franquista, a totes aquelles persones que van ser objecte de la barbàrie, de la desraó i la injustícia”.

Teresa LLopis va subratllar la necessitat de conèixer la veritat per tal de garantir la no repetició d’aquestos terribles fets: “Les tasques de la Memòria Democràtica no es fan pels morts, perquè els morts ni senten, ni pateixen, ni necessiten més descans. Els qui necessitem descans som els vius, els familiars que encara continuem buscant les seues restes per a donar-los justa i digna sepultura. Però també el conjunt de la societat, que lluny d'oblidar l'ocorregut,

ha de recordar-ho perquè en l'acte de recordar està la garantia de l'aprenentatge i amb ella, la de no repetir aquestes horroroses injustícies”.

Però el que va dotar d'una significació especial a l'acte va ser la presència en les primeres files del públic dels pocs fills i filles dels represaliats que continuen amb vida i la participació permanent en el mateix dels seus descendents, des de Blai Gisbert, impecable mantenidor de l'acte i besnet d'un dels executats, la mateixa Teresa Llopis (neta), o els molts besnets i besnetes que van llegir tant els noms dels seus besavis, com les escruixidores cartes de comiat d'alguns d'ells.

El colofó intergeneracional el van posar els xicotets rebesnets i rebesnetes que van llançar la terra procedent dels cementeris on es localitzen les fosses comunes que han albergat durant tant de temps els cossos dels seus avantpassats.

L'acte va concloure amb l'actuació de Maria Bertomeu (La Maria) i el guitarrista Germà Borrás, que van interpretar tres peces, entre elles la del Vetlatori de Tavernes.