La curiosa història de l'escut i la bandera d'un poble de Castelló que crea debat: Quins són els seus símbols reals?

L'Ajuntament de Nules ha iniciat un ambiciós projecte per a la reforma i adequació legal del seu escut i bandera, símbols que representen la identitat històrica i cultural d'aquesta localitat de la província de Castelló. Aquest procés, impulsat pel cronista oficial Joan J. Gavara Prior, cerca resoldre les possibles inconsistències heràldiques i normatives que han acompanyat a aquests emblemes al llarg del temps, al mateix temps que es reforcen els seus vincles amb la rica història de la vila.

L'escut actual: un símbol amb història i desafiaments

L'escut municipal de Nules, tal com es coneix hui, va ser adoptat en 1929 i combina elements històrics i artístics que reflecteixen la identitat de la vila. Aquest disseny incorpora un lleó rampant de color blanc sobre un fons blau, acompanyat de les lletres "L" i "S" en sabre (negre), una disposició que simbolitza els títols de "Lleial" i "Fidelíssima" concedits a la vila per la reina María Gabriela de Savoia en 1709. A més, l'escut està envoltat per una orla amb la inscripció "La Fidelíssima i Molt Lleial Vila i Honor de Nules", i coronat amb una marquesal que remet als privilegis nobiliaris dels Centelles, els antics senyors del territori.

No obstant això, els estudis recents han revelat diverses inconsistències en el disseny i la interpretació d'aquest escut. D'una banda, l'orientació del lleó rampant i la disposició de les lletres no es corresponen amb els criteris heràldics vigents, la qual cosa ha motivat la necessitat d'una revisió. D'altra banda, la normativa actual estableix que els escuts municipals han de complir amb els principis heràldics i vexil·lològics establits pel decret 72/2015 del Consell de la Generalitat Valenciana.

Les arrels històriques de l'escut de Nules

Per a entendre el context de l'escut, és necessari remuntar-se a l'època foral, quan Nules utilitzava com a armes les de la família Centelles, compostes per un disseny losanjat en or i gules. Aquestes armes es troben documentades en diversos registres històrics, com la carta del Justícia de Nules de 1638, on es descriu l'escut utilitzat en els portals i muralles de la vila. Aquest disseny també apareix en les descripcions de Bernat Català de Valleriola en 1597, qui esmenta com les armes dels Centelles adornaven la vila fortificada.

La transició cap a un escut més vinculat a la corona es va produir en 1709, durant la Guerra de Successió, quan Nules va rebre de la reina María Gabriela de Savoia els títols de "Molt Lleial i Fidelíssima". Aquests títols van ser acompanyats de l'autorització per a incloure les lletres "L" i "S" en l'escut, marcant un canvi significatiu en la simbologia del municipi.

La bandera de Nules: un emblema per recuperar

Al costat de l'escut, la bandera de Nules també es troba en procés de reforma. Històricament, la vila utilitzava una ensenya losanjada amb els colors or i gules, pròpia dels Centelles. Aquest disseny està documentat en registres com el Manual de Consells de 1570, on es descriu amb detall l'estructura de l'ensenya.

L'objectiu de l'Ajuntament és recuperar aquest disseny tradicional i adaptar-lo a les normatives actuals, assegurant que la bandera reflectisca tant la història com la identitat contemporània de Nules. La proposta presentada pel cronista oficial combina el losanjat tradicional amb elements de l'escut actual, creant un disseny que respecta les arrels històriques del municipi.

La reforma heràldica: un procés complex i necessari

El projecte de reforma de l'escut i la bandera va començar en 2020, quan l'Ajuntament va sol·licitar al Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia de la Generalitat Valenciana un informe d'assessorament. Aquest organisme va emetre un informe favorable al novembre de 2020, en el qual s'establien les directrius per a l'adequació dels símbols municipals.

Entre les recomanacions es troba la recuperació dels colors i dissenys tradicionals dels Centelles, així com la simplificació d'alguns elements per a complir amb els criteris heràldics actuals. Per exemple, es proposa substituir la corona marquesal per una corona real oberta, símbol tradicional del Regne de València, i ajustar la disposició del lleó rampant i les lletres "L" i "S".

Una identitat renovada per al futur

El projecte de reforma de l'escut i la bandera de Nules busca resoldre problemes heràldics i legals, així com reforçar la identitat de la vila com un lloc amb una rica història i un profund vincle amb les seues arrels. La proposta final serà sotmesa a la consideració del ple municipal i, de ser aprovada, s'enviarà al Consell per a la seua oficialització.

Aquest esforç també representa una oportunitat per a posar en valor la història de Nules i enfortir el sentit de pertinença entre els seus veïns. Els símbols municipals són una part fonamental de la identitat de qualsevol municipi, i la seua actualització permetrà que Nules es projecte al futur amb una imatge renovada i concorde al seu llegat històric.