El nadador alacantí Jorge Crivillés es converteix en el primer espanyol a creuar nadant el canal de Bristol

El nadador alacantí Jorge Crivillés ha aconseguit la Triple Corona Original de natació després de creuar nadant el canal de Bristol. S'ha convertit així en el primer espanyol a aconseguir-lo, i a més, és el cinqué esportista del món que obté aquesta triple corona, en sumar aquesta travessia a les del canal de la Mànega i el canal del Nord.

Què et va portar a assumir aquest repte?

Jo porte fent aquest tipus de reptes uns onze anys i des del primer moment vaig començar a fer-los a favor de l'Associació Espanyola d'Afectats per Limfoma, Mieloma i Leucèmia, i al Grup Espanyol de Pacients amb Càncer.

Primer vaig aconseguir la triple corona, després vaig poder acabar en 2020 els set oceans, que vaig ser el primer espanyol que els ha aconseguits. Quan vaig acabar, xafardejant per internet em vaig trobar això de la Triple Corona Original, que són tres proves: el canal de la Mànega, que ja ho vaig fer en 2012, el canal del Nord, que el vaig fer en 2019 i estava el canal de Bristol i vaig dir bo, veuré com és i que complexitat té, i em va cridar l'atenció.

Com va ser la travessia?

Va ser més complicada del que pensàvem en un principi, no hi ha molta informació d'aquest canal però sabem que és el segon que té l'índex de marees més alt del món, això significa que hi ha corrents transversals molt forts. Inicialment anava a haver nadat el dia 23 de juliol, però vam haver d'avançar-ho al dia 22 pel temps.

Les condicions pràcticament des del principi van ser dures perquè vam tindre vent, vam tindre bastant onatge, sobretot a partir de migdia, jo vaig eixir a les 7 del matí i sobre les 13 es va posar la mar bastant lluitadora i va costar. Des del primer moment em van dir que intentara anar a un ritme lleuger, que no fora tranquil i va haver-hi un parell d'hores que em van dir que havia d'estrényer bastant, al final vaig aconseguir agafar un corrent bon, i després de 10 hores i quasi 40 quilòmetres el vaig completar amb moltíssima satisfacció i felicitat.

Què sents en aqueix moment en el qual toques terra després de 10 hores nadant?

Sents el cel obert, perquè va ser dur i podria haver acabat abans. Hi ha un punt a partir del qual se suposa que el repte ja està fet, encara que realment per a completar-ho bé has d'arribar fins a un altre punt que són quasi dues hores més i jo vaig dir que jo arribava fins al punt final.

El meu equip que anava en el vaixell de suport em va animar un munt, de fet, anava el meu fill.

Quin moment és el que més destacaries d'aqueix dia?

Tinc varis, però el moment de tirar-me a l'aigua va ser emocionant. Saltes de la barca i has de nadar una mica fins a la riba i eixir de l'aigua i ja posen el crono en marxa i et tires. Aqueix primer moment sempre és molt emocionant.

I després quan em van dir que havia d'anar més ràpid, vaig estar quasi dues hores estrenyent molt ací va ser un moment decisiu, perquè gràcies a això vaig poder agafar aqueix corrent a favor al final i el moment de l'arribada sempre és molt emotiu i especial.

Com són els entrenaments per a poder enfrontar-te a aquest repte?

L'entrenament físic és molt important perquè seran moltes hores i has de tindre resistència, capacitat i després el cap, és fonamental i en aquest cas no hi ha una recepta màgica, simplement és fer els entrenaments que em manen.

Molts dels entrenaments a nivell mental són molt pesats i tediosos però els has de fer perquè saps que el dia de la travessia t'ajudaran.

Has sigut el primer espanyol a aconseguir aquest repte, què ha significat per a tu?

És una cosa circumstancial, però per descomptat que és un orgull i ho dic amb la boca molt plena. Per a mi ha sigut un orgull ser el primer espanyol a haver aconseguit la triple corona original. Però el que em suposa és donar més visibilitat als meus pacients, a aquestes associacions i posar en valor el treball que fan aquestes dues organitzacions que és espectacular, i que la gent tinga una miqueta més de sensibilitat, de saber que els pacients són els que ho passen realment malament i jo el que faig és donar-los molt ànim i intentar donar-los suport en tot.

Pensant en el pròxim repte?

Ara mateix no, estic relaxant-me i no tinc res en ment. El que necessite és fer un parèntesi d'almenys dues setmanes, però després segur que sí.

La Fundació Asisa, que és qui em patrocina és gràcies a qui puc fer tots aquests reptes, sense ells seria impossible.