OCI I GASTRONOMIA

Dia mundial de la truita de creïlles: amb ceba o sense ceba?

ROSA PIQUER - 09/03/2023

Aquestes són les curiositats d'aquest suculent plat al qual la RAE ha dedicat hui un tuit

Aquest 9 de març és el dia mundial de la truita de creïlla, un dels plats més suculents, que solen formar part de qualsevol sopar de família o amics que es pree.

Aquest deliciós plat compta amb diverses receptes: trufada, d'espàrrecs, faves, formatge, alls tendres, carxofa o acompanyada de pernil, sobrassada, tonyina… hi ha tantes varietats com gustos tenen els comensals.

La gran pregunta és: amb ceba o sense ceba?

Això va en funció dels gustos de cadascun, però la pregunta és possiblement un dels debats gastronòmics més habituals. I és que hi ha els qui consideren que el toc dolç i sucós que li dona la ceba fa que aquest ingredient siga imprescindible en una bona truita.

No obstant això, per a altres persones el sabor de la ceba no deixa apreciar la resta d'ingredients.

El tuit de la RAE

Fins a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE) ha dedicat un tuit a la truita de creïlla: “És «truita de creïlla» o «truita de creïlles»?”, es pregunta. La resposta és que totes dues opcions són vàlides.

Com cuinar una truita de creïlles?

Els ingredients per a quatre persones són: 5 ous, 500 grams de creïlles, 1 ceba (ja saben, opcional), sal i oli d'oliva.

Per a la seua elaboració es pelen i es llaven les creïlles i es tallen en rodanxes fines (igual que la ceba), es frigen en la paella i quan es dauren, afegir la creïlla i la ceba a l'ou que estarà batut, afegir a la paella i amb molta aragonesa donar la volta amb un plat perquè la truita es daure per tots dos costats.

Quant es va inventar?

La història conta que un cuiner belga, anomenat Lancelot de Casteau, va inventar la truita de creïlles l'any 1604. Encara que hi ha altres versions que assenyalen l'origen a Extremadura gràcies a un invent del Marqués de Robledo.

El secret d'una bona truita està a aconseguir la quantitat correcta d'ous i creïlles que s'usen per a la seua preparació, que pot menjar-se en plat, com a tapa o en punxe.