Mulet: “Planas ha demostrat una vegada més la seua incapacitat al no aconseguir un consens entre CCAA per la PAC i no eliminar els drets històrics”

El portaveu de Compromís al Senat i portaveu d'Esquerra Confederal en la comissió d'Agricultura de la Cambra Alta, Carles Mulet, ha afirmat que la incapacitat del ministre Luis Planas ha tornat a quedar de manifest per enèsima vegada, al no aconseguir tancar un acord amb les comunitats autònomes sobre el Pla Estratègic de la PAC per al període 2021-2027 i ajornar fins a finals de setembre l'acord, que hauria d’estar ja tancat.

“Espanya sap els diners que rebrà de la PAC, però encara no ha decidit com el repartirà, i ací tenim molt a al·legar, ja que Planas no ha eliminat el criteri dels anomenats drets històrics, que són totalment injustos, i no s'avança per a donar resposta a la realitat del sector al País Valencià, terra de minifundis i on l'agricultura és un complement vital per a moltes economies familiars” ha exposat el senador.

Mulet ha afirmat que Planas ha sigut incapaç, o no ha volgut fer creu i ratlla, amb els drets històrics. “Estos drets suposen que qui fa dues dècades va gaudir d'ajudes europees, avui les continue gaudint, malgrat no tindre la terra en cultiu o cap activitat ramadera”, ha manifestat el senador.

Segons el propi sector, podríem estar en xifres en les quals, de cada quatre receptors de les ajudes de la PAC solament un treballa la terra o cria ramat i altres tres simplement posen el sac per a rebre ajudes per tenir el terreny erm o la granja tancada. “Això és una barbaritat”, ha valorat Mulet.

En la mateixa línia, ha recordat que bona part d'aquests receptors “amb drets” van ser grans fortunes. “La PAC hauria de tenir un sistema de regionalització únic per a tot el marc europeu per a evitar la picardia dels -en massa ocasiones- agricultors de saló, o de sofà o de pal de golf” i ha recordat com el nombre de beneficiaris en una zona tan agrícola com Madrid, trobem a més de 3.000 perceptors de la PAC que cobren més de 50.000 euros anuals, encara que les seues explotacions estiguen en qualsevol altre punt de l'Estat. El Marquès de Mendoza, la Marquesa de Pardo Figeroa, Alberto Alcocer, Compañía de Jesús Provincia Canónica de España, Javier Cremades (Panamà papers), Carlos Martínez d'Irujo, Fitz James o el Duc de Berwick, són alguns dels presumptes agricultors majors beneficiaris de la PAC.

“Entre els noms figuren mercantils, fons d'inversió, firmes de ràting, ducs, empreses amb vinculacions amb els papers de Panamà, marqueses i marquesos. L'actual PAC suposa una clara distorsió de mercat, genera baixades de preus que són inassumibles i condemnen a la ruïna als qui no viuen dels diners europeus”, explica. Un sistema pervers que Miguel Arias Cañete i també Luís Planas han perpetuat i que, ara que podia acabar amb ell, no ho ha fet.

Compromís ha advocat per introduir profunds canvis en la reforma de la PAC perquè no s'obliden les realitats en nombroses regions, on coexisteixen agricultors a temps parcial o de cap de setmana que cobreixen i cuiden grans extensions del territori enfront dels grans latifundistes, que no cultiven el territorio i s'emporten el gruix d'unes ajudes que no necessitan per a sobreviure. “Si volem un medi rural viu, les ajudes han de destinar-se a qui viu en la ruralitat, a qui cultiva la terra, cria ramat, assenta població en el territori i el cuida. No a les grans fortunes. En definitiva, la PAC ha d'anar a qui s'embrute les mans amb la terra, no a quatre ricatxons”, assenyala Mulet.

Per a Compromís “els problemes que arrossega el sector primari vénen en bona part dels pactes realitzats per Cañete amb consellers de regions molt afavorides” que van llançar que els agricultors cobren ajudes diametralment diferents (i per això injustes) en una Espanya trossejada en 50 regions, cosa inaudita en els altres països del nostre entorn. “Una hectàrea de territori és la mateixa hectàrea de territori en el nord com en el sud o en l'est i l'oest. Per què les diferències de pagament són tan brutals?”, s'ha preguntat Mulet.

Mulet ha reiterat la necessitat que el nou repartiment tinga en compte el model valencià “atenga els milers de xicotets agricultors que cuiden el territori, que produeixen aliments i els porten a les cooperatives i que deixe de penalitzen al sector primari d'autonomies com la valenciana”.