Mulet veu ‘escandalós’ que el Govern no col·labore amb la justícia universal posant a la seua disposició a Martín Villa

El Govern ha assegurat que “respecta la independència del Poder Judicial” per a justificar la seua negativa a facilitar l'acció de la Justícia Universal en el cas de la Querella Argentina, que va imputar a l'exministre de Franco, Rodolfo Martín Villa. El senador valencianista, Carles Mulet, va preguntar per les mesures que anava a adoptar l'actual Govern per a acabar amb la impunitat d'aquest presumpte criminal i genocida, càrrec franquista al qual se li imputen homicidis i crims contra la humanitat.

En 2014 la jutgessa María Servini va ordenar detenir a Martín Villa, qui es va mostrar disposat a col·laborar i declarar. A l'octubre d'aqueix any es va dictar l'ordre de detenció universal contra vuit exministres franquistes, com Utrera Molina, un excapitán, set expolicies, dos antics jutges, un ginecòleg i un advocat. La secció argentina d'Interpol va demanar el seu arrest preventiu, encara que la secció espanyola va al·legar en la Secretaria General de Lió de la institució per a evitar detenir als 19 reclamats.

L'aleshores ministre, ministre de Justícia, Rafael Catalá, va tardar poc a anunciar que Espanya no atendria l'extradició sol·licitada per l'Argentina. Però Villa va assegurar que no s'anava a amagar": ve demanar declarar davant Servini i comparèixer davant el Congrés dels Diputats per a donar explicacions sobre aquest assumpte "si hi ha vies" per a fer-ho, va remarcar en declaracions a RNE . El Consell de Ministres va deixar clar el boicot a la Querella Argentina i a l'intent de Servini de prendre declaració a Espanya a Martín Villa, confirmant que no detindria als franquistes imputats. El Govern de Mariano Rajoy va justificar en una resposta parlamentària que sobre aquestes ordres preval el dret intern de cada país.

Espanya és un Estat social i democràtic de Dret (art. 1.1 CE), que el seu diseny institucional, i de les funcions dels Poders Públics, està vertebrat pel principi de separació de poders, clau per a l'existència i funcionament de qualsevol democràcia constitucional. L'actuació dels òrgans jurisdiccionals es limita a les atribucions previstes en l'ordenament jurídic constitucional conforme al principi de legalitat, reconegut en l'article 9.3 de la Constitució Espanyola.

L'Audiència Nacional va rebutjar que l'Argentina prenguera declaració a l'exministre franquista a l'octubre de 2018. El jutge José de la Mata va argumentar, entre altres motius, que segons la legislació espanyola els delictes que li atribueix haurien prescrit i que es vulneraria la Llei d'Amnistia. També exposava De la Mata que l'imputat es va posar a la disposició de Servini per a declarar a l'Argentina i que ella ho hauria rebutjat. La jutgessa va tornar a reclamar la presa de declaració indagatòria el 28 de març de 2019 i hui dia Martín Villa encara no ha declarat. “Els delictes dels quals se l'acusa són imprescriptibles i no veiem motius pels quals el Govern haja de rebutjar una declaració en un procediment iniciat en un altre país davant la impunitat de la qual ha gaudit el franquisme en el nostre”, ha assenyalat Mulet.

Per al portaveu de la coalició al Senat “hi ha qui fa uns mesos s'esquinçava les vestidures per moviments similars quan porten dilatant i posant pals a l'acció de la Justícia, limitant l'abast del principi de Justícia Universal en una reforma realitzada pel PP en 2014 rebutjada per tota l'oposició en bloc, per la qual cosa toca ara reconstruir aquests procediments perquè acusacions de delictes tan greus siguen aclarides i personatges que han gaudit d'impunitat paguen pels seus fets si finalment se'ls considera culpables”.