SANITAT I SALUT

Monrabal, doctor en un ambulatori de València: “Jo no aniria al casal, ni al futbol, ni al cinema”

LAURA HERRERAS - 12/03/2020

Elperiodic.com entrevista al Doctor Monrabal, sotssecretari del Col·legi de Metges de València, per a conéixer quins canvis hem de fer en la nostra rutina i com està afrontant el sistema sanitari la pandèmia del coronavirus

92 casos de coronavirus en la Comunitat Valenciana i el degoteig de nous detectats és constant. Davant aquest nou escenari, amb el virus declarat pandèmia, les falles ajornades, infinitat d'esdeveniments suspesos, comerços començant a tancar i les noves possibles mesures que es prenguen en les pròximes hores, elperiodic.com entrevista al Doctor Antonio Monrabal, Sotssecretari de l'Il·lustre Col·legi de Metges de València i Metge d'Atenció Primària en un centre de salut de València.

La rutina ha deixat de ser-ho per als valencians en tan sols unes hores. Quins canvis hem de fer en el nostre dia a dia?

Les recomanacions del ministeri passen per evitar les situacions d'aglomeracions innecessàries.

Seré més directa amb una pregunta que molts fallers es fan en les últimes hores i que li plantege: Anar al casal, si o no? I per anar al casal em referisc a qualsevol altra mena de reunions en grup.

‘Anar al casal’ o ‘no anar al casal’ és com dir-te ‘anar al cinema’ o ‘no anar al cinema’, ‘anar al futbol’ o ‘no anar al futbol’. Al final de la pel·lícula, són llocs on hi ha molta gent junta i en la qual pot haver-hi una persona passant el virus, ull, sense que ni tu ni ella ho sàpia. És a dir, que estiga en una fase no asimptomàtica i puga estar transmetent-ho. Llavors, amb totes les condicions que se'ns estan plantejant, jo personalment no aniria. És més, al personal sanitari ens han dit ‘no aneu’, ‘no us ajunteu amb molts sanitaris’ i ‘eviteu els llocs amb aglomeracions’.

Són vostés els més necessaris en aquests moments.

Si, hem d'estar el més sans possibles per a atendre els malalts. “És que hi ha un sopar en la falla”, perquè pensa't si aqueix sopar pot fer-se en un altre moment; o “és que ja està tot el menjar comprat”, perquè repartiu-la i que cadascun se l'emporte a casa.

Ha notat algun canvi en el seu centre de salut en els últims dies?

No excessivament. Sí que és cert que l'afluència de pacients ha baixat i hi ha alguns que ens pregunten per l'abast que puga tindre aquesta epidèmia.

Quin protocol s'està seguint en els centres sanitaris?

Va variant cada poc temps, la veritat. En primer lloc, cal definir el cas. Si tens sospita que estàs amb un pacient afectat, s'activa un algorisme de factors a controlar. En primer lloc, se li posa una màscara i se li acompanya (nosaltres també amb màscara) a una sala aïllada. Allí el metge, ja protegit, li fem una sèrie de preguntes amb les quals arribem a la conclusió de si estem o no davant un possible cas. Si no ho estem, rebaixem el to i fem el treball com qualsevol altre dia de l'any. En el cas que es tracte d'un pacient de risc, contactem amb la conselleria de Sanitat, activem el protocol de presa de mostra i, en funció de l'estat patològic del pacient, se li trasllada a un hospital o es deriva a la seua casa.

Hi ha ara mateix un centenar de sanitaris en aïllament preventiu a la seua casa després d'haver estat en contacte amb casos positius. Creu vosté que estem preparats per a fer front a la situació que se'ns presenta?

L'ambulatori, el centre sanitari, està preparat. El problema vindrà si un metge, infermer o administratiu del centre cau malalt i ha estat durant huit o deu dies treballant i, per tant, transmetent el virus. En tal cas el centre hauria de tancar-se i això ens portaria un problema. Si tot el personal és enviat a la seua casa i ha de vindre gent nova, no es pot muntar un centre de salut de hui per a demà. En qualsevol cas, el que cal fer és previndre, i això no és nou. És a dir, si cau un centre, cal buscar personal d'uns altres i redistribuir. El que és clar ací que els sanitaris hem de procurar no caure malalts i, atés que no hi ha vacuna, qualsevol mesura preventiva és poca.

Són paraules serioses, per descomptat. Estem davant un repte global a tots els nivells?

Per descomptat. Fixa't. Si et trobes malament, no has de vindre a treballar. Això, sembla una ximpleria, però repercuteix en el sistema sanitari. Com et donaré la baixa si no et veig? Vindrà un familiar per ella? És un nou escenari, potser caldrà manejar la documentació per teletreball, preparar la baixa i emetre-la per correu electrònic o fax. I tot això partint de la base que al pacient cal atendre-ho i així serà.

Un últim missatge que vulga llançar?

Cal estar tranquils. No es tracta de disminuir el nombre de malalts sinó d'intentar que el nombre de malalts siga el més baix possible encara que estiguem més temps amb la malaltia. És a dir, si en quatre dies tots els que som ací agafem el virus, el país es paralitza. Si tots els treballadors del teu periòdic emmalalteixen, el periòdic està dues setmanes sense eixir. En canvi, si ho fa en dos mesos, el periòdic eixirà al carrer tots els dies. Per tant, cal intentar aplanar la corba amb mesures preventives.

Com fer això?

Amb higiene de mans, no tocant superfícies on haja pogut tossir algú, o netejar-les immediatament després. El malalt que és a la seua casa, que estiga el més aïllat possible, utilitzant màscara cada vegada que haja d'eixir de l'habitació i estant fóra d'ella el més mínim temps possible. Que utilitze un bany propi o, si ha de compartir-se, que es netege immediatament després. Tapem-nos la boca en tossir, si és amb la mà la netege després; si és amb un mocador el tire després; i el més òptim és tossir al colze perquè amb ell no toque coses. Prevenció i, sobretot, sentit comú.

MÉS FOTOS