Els pares de Vera, després d'un any de l'inflable mortal de Mislata: “Aquell parany mortal es va emportar els seus somnis”
En una extensa carta en què parlen per primera vegada del que va passar i acusen l'Ajuntament de Mislata, el seu alcalde i el responsable de l'inflable de negligència i de mirar cap a una altra banda
Es compleix un any del tràgic accident de Mislata en què el vent va volar un castell inflable amb diversos xiquets a dins. Dos xiquetes de 4 i 8 anys van morir els dies posteriors a l'accident i set menors més van resultar ferits de diversa gravetat. La justícia investiga encara els fets per depurar possibles responsabilitats mentre que els pares dels morts lamenten la lentitud amb què s'està desenvolupant el procés.
En aquest aniversari negre, el pare de Vera, una de les xiquetes mortes, ha publicat una carta a xarxes socials en què parla obertament per primera vegada des de la desgràcia: “Un any després de la seua marxa, les ulleres vermelles de Vera ens observen des de dalt del seu xicotet santuari. Mai vam imaginar que la nostra xicoteta seria protagonista d'un conte negre on els monstres són de debò. Sense saber-ho, estàvem fent el nostre darrer passeig en família. La tragèdia de l'inflable on van morir Vera i Cayetana de 4 i 8 anys, va punxar el globus mostrant al món la fira dels errors, un parany mortal per a xiquets perpetrat per la cobdícia d'un cacic amb la permissivitat d'un ajuntament irresponsable”.
La missiva acusa obertament l'amo de l'inflable de negligència i de no complir la normativa: “Admetem no saber que l'inflable estava deixat caure a terra sense més ancoratge que unes cordes d'estendre rosegades; que l'atracció no estava instal·lada al lloc oportú per evitar l'impacte del vent, que existia una alerta per fortes ràfegues de cara a la nit que aconsellava el tancament immediat per precaució; i que la instal·lació no es va fixar a terra com diu la normativa europea perquè per a l'Ajuntament de Mislata és prioritària la integritat del seu paviment”.
“És un dia molt feliç, repetia Vera aquella vesprada mentre anàvem d'atracció en atracció, fins que el destí la va portar a posar el peu en aquell inflable que ni tan sols ho semblava a la penombra d'una fira amb pocs llums i menys sons; una fira trista muntada per al benefici del promotor i el responsable públic que li obre les portes de l'ajuntament”, continua la carta.
"Se'n va anar la màgia i va aparèixer l'horror"
“Se'n va anar la màgia i va aparèixer l'horror. Més de vint minuts esperant sentir la sirena de les ambulàncies mentre Vera es dessagnava al costat de la tómbola, amb les ulleres vermelles intactes”, segueix la carta en què s'acusa l'alcalde de Mislata d'“oblidar” el cas: “Un estat de xoc del que mai no arribarem a desprendre'ns, del que rescatem la humanitat d'un dels joves empleats fantasma del firaire, la que no va demostrar cap dels membres del clan, ocupats a manipular l'escena mentre els periodistes caminaven a la caça de la morbositat i el alcalde aconseguia la seua foto al costat de les famílies, abandonant l'escena mentre els sanitaris intentaven estabilitzar les dos xiquetes per calibrar les conseqüències de sinistre a la seua projecció política”.
La carta acaba amb diversos missatges a l'alcalde i als responsables d'inflable: “Per Vera va ser la primera i última vesprada de fira. Per al màxim responsable de Mislata la seua primera i última aparició en el cas abans d'activar el mode avió i amagar-se després d'un procés que ja apunta cap al seu ajuntament, el mateix que va haver de posar de cap per avall des del principi per depurar responsabilitats, en lloc de descarregar únicament la culpa en un firaire que era client habitual del seu consistori. D'un empresari que sobreviu sense més escrúpols que la seua supèrbia no podem esperar gaire, […] estem en mans d'una administració pública que no es pot escudar en la fragilitat d'unes normes desvirtuades per altres administracions”. Pots jugar amb foc tota la vida i no cremar-te, però si provoques un incendi no el pots atribuir a un accident de la natura.