Mislata tanca el pressupost de 2017 amb un romanent de tresoreria de més de 3 milions d'euros

El govern de Mislata ha presentat hui la liquidació del pressupost de 2017, que s'ha tancat amb un romanent positiu de tresoreria de 3.079.215,78€. Per setè any consecutiu, els comptes de l'Ajuntament tanquen amb superàvit, una circumstància que, en paraules de la portaveu i regidora d'Hisenda, Mª Luisa Martínez Mora, "demostra una vegada més l'eficàcia de la gestió econòmica i consolida l'estabilitat de les arques municipals".

Mislata és un exemple de municipi que ha aconseguit sanejar els seus comptes en aquests últims anys. La gestió econòmica i financera ha permès, no solament reduir el deute a menys de la meitat -dels 40 que hi havia en 2011 als 18 d'aquest exercici-, sinó també encadenar set exercicis consecutius de romanents positius de tresoreria. En 2011, la caixa va tancar amb un romanent positiu de 897.357€; en 2012, el romanent va ser de 950.864€; en 2013 va aconseguir el seu màxim històric amb 4.332.307€ i en 2014 i 2015 va seguir la tendència positiva, amb 1.658.041€ i 445.678€ respectivament. En 2016 el romanent també va ser molt alt, 3.742.153,80€, així com el de l'últim any, que supera de nou els tres milions d'euros.

De moment, aquests superàvit només poden destinar-se a pagar als bancs perquè així ho obliga la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local. Per a aquest 2018, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va decidir per fi atendre les reivindicacions dels alcaldes i es va comprometre amb el president de la FEMP, Abel Caballero, a aprovar al març un decret per a permetre que aquells ajuntaments que han fet els deures puguen exercir la seua autonomia municipal.

Malgrat el compromís, el ministre segueix sense complir la seua paraula, per la qual cosa l'alcalde, Carlos Fernández Bielsa, reclama al Govern de Rajoy que "complisca de manera urgent amb el que ha promès i ens permeta d'una vegada destinar el superàvit a polítiques socials, a crear ocupació i a aquelles qüestions que dins de l'autonomia local creguem convenient per a millorar la nostra ciutat". Bielsa considera injust que durant anys hagen sigut els bancs els qui s'han beneficiat de la bona gestió econòmica dels ajuntaments, una situació que ha generat un profund malestar en els municipis i que s'ha tornat insostenible: "Exigim que els fruits de la nostra gestió servisquen per a ajudar al progrés de la nostra ciutat i millorar els serveis socials i les atencions bàsiques", conclou Bielsa.