L'art contemporani es dóna cita a Mislata amb la IV edició dels premis Biennal Miquel Navarro
Les obres seleccionades en aquesta edició de rècord podran visitar-se en el Centre Cultural Carmen Alborch fins al pròxim 30 de gener
Una llista amb els llibres cremats durant l'Alemanya nazi i les restes dels arbres cremats durant els devastadors incendis que van tindre lloc a Galícia i Portugal a l'octubre de 2017. Aquestes són les dues obres guardonades en al quarta edició dels premis organitzats pel Biennal Miquel Navarro, i que representen una crítica a diferents moviments socials de l'actualitat.
Des que la iniciativa es posara en marxa en 2016 no ha deixat de consolidar-se com un referent en el panorama artístic valencià. La Biennal de Mislata Miquel Navarro viu la seua quarta edició centrant tots els seus esforços a donar suport a la creació artística contemporània que es desenvolupa en terres valencianes, i per descomptat als seus artistes.
I és que aquests guardons, suposen una oportunitat única perquè el públic conega la producció artística actual més rellevant a través de la mirada de deu artistes amb una important projecció professional internacional. Així com, una manera clara de reafirmar el compromís de l'Ajuntament de Mislata amb la cultura i la seua transmissió a la ciutadania local i visitant.
“Hem volgut recopilar iniciatives d'art contemporani que parlen de la memòria col·lectiva, dels avanços en democràcia, de moments que deixem arrere i manifestar que hi ha coses que no volem que tornen a ocórrer mai” afirma l'alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, en explicar que en aquesta nova edició s'ha tingut molt present el compromís social com a fil conductor de les obres.
Un doble jurat
En aquesta quarta edició també hi ha hagut espai per a les novetats, les quals han arribat de la mà del jurat que en aquesta ocasió ha sigut doble: un professional i un altre compost pels veïns de Mislata.
Referent al jurat més professional ha estat composta per professionals de renom com són Isabel Tejeda, Ester Alba i Alba Braza, no ho ha tingut res fàcil per a triar a les 10 obres guanyadors de les 308 sol·licituds que s'han tramitat des que s'obriren les bases del concurs.
Irene Grau, O.R.G.I.A, Miquel García Membrado, Josep Tornero, Art al Quadrat, Vall Galera, Davinia V. Reina, Rafael Tormo i Cuenca, María José Ribas Bermúdez i Ana Císcar, són els artistes emergents que ja poden veure fins al pròxim 31 de gener les seues obres exposades a la sala de Centre Cultural Carmen *Alborch, la qual estarà oberta al públic perquè puga contemplar-la.
Per part seua, el jurat més popular batejat amb el nom de Delegació Ciutadana i compost per 15 persones de diferents edats residents a Mislata, ha decidit les dues obres premiades amb dotació econòmica i que passen a formar part de la col·lecció pública municipal.
D'aquesta forma, el procés de selecció va estar dividit en dues fases: la primera per part del jurat que va seleccionar als deu finalistes que estaran exposat fins a finals de gener; i la segona la duta a terme pels veïns que van donar el veredicte final al certamen.
Les obres premiades
El primer premi – amb una dotació econòmica de 7.000 euros – ha recaigut sobre l'obra de Miquel García Membrado, qui ha realitzat una crítica a la censura amb una proposta presentada sota el títol “List of burned Books in Germany in 1933”. En ella, es mostra la llista de llibres i autors prohibits pel règim nazi a Alemanya i que van ser cremats públicament a Berlín durant la nit del 10 de maig de 1933.
Per part seua, el segon premi – que compta amb una dotació de 6.000 euros – ha sigut per a l'artista Irene Grau i la seua obra ‘Sobre el que resta’. Es tracta d'una arriscada proposta realitzada únicament amb les cendres dels arbres que van ser víctimes dels incendis que van tindre lloc a Galícia i Portugal el mes d'octubre de 2017.
A més de les dues obres guanyadores, van resultar finalistes “Black Tide” de Josep Tornero, inspirada l'enfonsament del petrolier Prestige i “Sèrie Verda” del col·lectiu O.R.G.I.A, una sèrie fotogràfica que mostra l'estereotip de masculinitat durant tardofranquismo.