Mireia Mollà recupera el Consell de Ramaderia amb una bateria de reformes normatives i ajudes per a pal·liar les pèrdues per la COVID-19 al 95% de sol·licitants
El Consell exerceix les funcions d'assessorament en matèria de producció animal i seguretat alimentària i serà informat dels projectes de disposicions legislatives i reglamentàries relacionades amb la ramaderia
Un total de 566 persones ramaderes es beneficien de les ajudes extraordinàries convocades per la Conselleria d'Agricultura per a pal·liar les pèrdues per la crisi sanitària
La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha reunit aquest dijous el Consell de Ramaderia en un impuls decidit per reprendre la figura i les funcions d'aquest òrgan que s'encarrega d'assessorar l'Administració en matèria de producció animal i seguretat alimentària i serà informat dels projectes de disposicions legislatives i reglamentàries relacionades amb la ramaderia.
La reunió marca així la recuperació d'aquest Consell reconegut per decret, 8 anys després de la seva última convocatòria, i que en l'ordre del dia d'aquest dijous ha inclòs una bateria de qüestions normatives com les ajudes de comercialització a la mel, a la millora de la competitivitat i sostenibilitat de les explotacions ramaderes o al foment de races autòctones com l'ovella Guirra i la gallina valenciana de Xulilla, totes dues incloses en el catàleg de la FAO.
La Conselleria ha presentat, a més, les dades del decret d'ajudes per a pal·liar les pèrdues en el sector per la crisi sanitària de la COVID-19, que va obligar al tancament del canal Horeca i d'altres línies de distribució i venda d'aquests productes.
Un total de 566 explotacions ramaderes s'han beneficiat de les ajudes, que es van tancar el passat 2 de juny, la qual cosa representa al 95 % de les persones ramaderes que podien accedir a l'ajuda per un import de gairebé 3,5 milions d'euros.
Mollà ha assenyalat que l'alt percentatge de sol·licituds posa de manifest "l'impacte de l'emergència sanitària en el sector i l'oportunitat d'aquest decret d'ajudes per a alleujar les pèrdues econòmiques i dotar a les explotacions d'un fons de liquiditat essencial per a mantindre l'activitat".
Per províncies, Castelló encapçala el nombre de titulars beneficiats amb 278 i vora 1,5 milions d'euros repartits, seguida de València, amb 155, i Alacant, amb 133. València, no obstant això, lidera la quantia mitjana de les ajudes amb uns 7.200 euros, mentre que Alacant aconsegueix gairebé els 7.000 i Castelló supera els 5.000 euros.
El decret incloïa a les explotacions ramaderes de boví, oví, caprí, èquids i gallines ponedores amb un màxim de 30.000 euros d'acord amb un barem de prima en euros per tipus i quantitat d'animals.
El recompte de les ajudes assenyala la suficient quantia dels fons directes previstos per la Conselleria que han permés atendre totes les sol·licituds sense deixar a ningú fora.
Reformes legislatives
El Consell de Ramaderia també s'ha referit a la modificació de la llei de ramaderia de la Comunitat Valenciana. Una reforma que planteja agilitar els terminis requerits per a les explotacions clandestines així com adequar l'article 44 de benestar animal al tipificat en el Codi Penal.
Entre els projectes legislatius es troba també el registre de les Agrupacions de Defensa Sanitària Ramadera o l'Ordre de la Febre Q, un bacteri que pot afectar el bestiar boví, oví i caprí.
La Conselleria també ha donat compte de l'inici dels estudis i les accions per a harmonitzar la legislació ambiental aplicable als projectes ramaders per a equiparar-la a la d'altres territoris pròxims a la Comunitat Valenciana.
Mireia Mollà ja va avançar al gener la necessitat d'aquesta revisió normativa per part de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica per a equilibrar les exigències de tall autonòmic i conjugar l'activitat agrària valenciana amb els interessos ambientals, territorials i econòmics.