Com mengem els valencians?

El desdejuni dels xiquets i el sopar dels adults. Els valencians raspem l'aprovat en el que a alimentació es refereix però suspenem en el desdejuni infantil i el sopar adult. Són les principals conclusions que es desprenen de l'informe 'Com mengem a la Comunitat Valenciana?' que recentment ha presentat el Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiUuCoVa).

Per exemple, quantes vegades t'has vist en la situació d'estar preparant a casa el menjar que vas a portar al treball i veure que no tens gens del que tirar mà o que no et dóna temps? Un entrepà, un plat precuinat o un menjar ràpid en el bar del treball salven la situació... aparentment. Doncs bé, açò és un altre dels errors que cometem segons els dietistes valencians. Especialment entre els joves, tres de cada quatre mengen fora de casa i "no regulen la seua dieta diària".

Una altra dada interessant: el temps mitjà d'ingesta dels valencians és de deu a vint minuts en la major part dels casos: "La digestió comença en la boca. Si es menja en menys de 20 minutos és difícil fer una bona digestió, es mastega menys i és probable que el menjar ens sent pitjor i no es gaudisca", apunta Luis Cabanyes, secretari del col·legi, qui ressalta aquesta dada en una societat que viu la dieta mediterrània i troba en el menjar tot un esdeveniment social.

A més, per a més de la meitat dels dietistes-nutricionistes la publicitat enganyosa és la causant de pautes d'alimentació poc saludables en el desdejuni dels xiquets. També dels joves de 18 a 30 anys, encara que en aquest cas per falta de temps. El cansament també està darrere dels sopars mal preparats, motiu que comparteixen joves i adults entre 45 i 60 anys. En el cas de la tercera edat, la solitud està darrere de la seua mala alimentació, especialment en el sopar.

Preocupats per la dieta?

Davant aquestes dades ens sorgeix la següent pregunta: Ens preocupem els valencians pel que mengem? La veritat és que sí, un 67% l'estem encara que no considerem "important" acudir a un dietista-nutricionista ni rebre formació ni assessorament. De fet, segons aquest estudi, la salut no és un dels primers motius per a acudir a una consulta la primera vegada. És la pèrdua de pes el motiu principal, seguit de problemes d'obesitat o simplement per imatge. Els problemes de salut són la quarta raó.

Què podem fer per a millorar la nostra alimentació? Des de CODiUuCoVa han apuntat algunes pautes senzilles com reduir el consum de cereals refinats i substituir-los per integrals així com eliminar els plats processats. També recomanen menjar menys carn i més llegums i fruites: "A Espanya estem prenent la meitat de fruita del que hauríem de, una peça al dia del mínim de tres que es recomana", apuntava Paula Crespo, presidenta de CODiUuCoVa.

Per províncies, aprovat just

Es tracta del primer informe realitzat des del punt de vista professional -realitzat per mig miler de dietistes-nutricionistes de València, Castelló i Alacant- en el qual s'analitzen els hàbits alimentosos i les principals manques en la dieta dels valencians per franges d'edat. La Comunitat Valenciana aprova regular en aquest examen alimentós, amb una mitjana d'un 6, encara que per províncies fluctua. Per exemple, València és la "més saludable" amb un 6,8, li segueix Castelló amb un 5,7 sobre 10 i Alacant es queda en un aprovat raspat (5).

A què respon aquestes xifres? Segons Paula Crespo, en part als esforços de l'administració: "Hi ha més consciència, de fet València ha sigut Capital Mundial de l'Alimentació i s'ha fet un congrés sobre el tema, potser per açò aquesta província té millor puntuació".

D'aquesta forma, "dolenta" és l'adjectiu utilitzat per més de la meitat dels especialistes per a qualificar molts hàbits alimentosos dels valencians. Verdures, hortalisses i llegums són els principals aliments dels quals manca la nostra dieta, enfront de l'excés de pasta, arròs, pa i cereals.