MedusApp, una aplicació per a saber si hi ha meduses a la platja

MedusApp, l’aplicació d’albirament de meduses, incorpora intel·ligència artificial (IA) per al reconeixement automàtic d’espècies. Fins ara, aquesta app permetia seleccionar el tipus de medusa a través d’un complet catàleg, però gràcies a aquesta actualització, l’usuari pot pujar la foto i identificar automàticament l’espècie abans de pujar-la a l’app per a publicar-la.

Aquesta aplicació, gratuïta i disponible en espanyol i anglès tant per a Android com per a IPHONE, ha sigut desenvolupada per investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) i dos informàtics de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb el CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i el Laboratori d’Immunoal·lèrgia de l’Institut d’Investigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD). Des de la posada en marxa el 2018, la plataforma ha rebut més de sis d’albiraments. «Gràcies a la col·laboració ciutadana i als seus albiraments hem estat entrenant la màquina amb milers de fotos reals per a generar un model matemàtic amb vint-i-cinc espècies que servirà perquè l’app reconega automàticament les meduses més habituals», destaquen com a novetat per a aquesta temporada els programadors de la UPV Eduardo Blasco i Ramón Palacios.

Altres novetats

A més del sistema de reconeixement automàtic de meduses gràcies a la IA, l’eina ha anat incorporant altres novetats com l’opció «No albiraments», per a informar si una platja està lliure de meduses, i l’albirament per transsecte. «Aquesta nova opció, destinada a navegants, bussejadors o pescadors, permet incloure una imatge de possibles albirament fets durant una ruta en el mar a través de l’opció de transsecte», assenyalen els autors de MedusApp.

«L’aplicació està en procés de millora constant i està destinada a millorar el coneixement dels efectes sobre la salut que tenen les picades de meduses, així com entendre més bé aspectes de la seua biologia i ecologia (distribució espacial i temporal)», explica el professor d’Ecologia Marina de la UA César Bordehore. Les dades cientificomèdiques sobre les picades registrades, que ja superen les 970, són gestionades i analitzades per un equip científic multidisciplinari integrat pels investigadors César Bordehore (investigador principal) i Eva S. Fonfría, de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi (IMEM) i del Departament de la UA, i les doctores Victoria del Pozo i Mar Fernández Nieto, del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i el Laboratori d’Immunoal·lèrgia-Institut d’Investigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD).

D’altra banda, l’app ofereix una guia interactiva per a actuar davant d’una picada i informació sobre la perillositat de les diferents meduses. «Si es produeix una picada és fonamental eliminar les restes de tentacles amb pinces o una targeta plàstica, sense fregar, i inactivar les cèl·lules urticants que puguen quedar sobre la pell amb una mescla de bicarbonat i aigua de mar, encara que si sabem l’espècie, en l’app tenim protocols més específics; no hem d’utilitzar mai aigua dolça, perquè empitjoraríem els efectes de la picada», recorda Bordehore.

MedusApp s’ha convertit en una eina de ciència ciutadana oberta, senzilla i ràpida que ja ha despertat l’interès en equips d’investigació de Mèxic. «Especialistes i col·legues que treballen en centres d’Amèrica Llatina han sol·licitat permisos per a poder usar l’app i fer ús de les dades cientificomèdiques», detalla l’investigador de la UA.

Per a facilitar-ne el maneig, el coneixement i optimitzar totes les eines que ofereix l’aplicació, l’equip de treball de MedusApp ha desenvolupat un vídeo formatiu disponible en obert. Tota la informació està disponible a través de l’app i en la de la web.