Mazón aposta per una Comunitat Valenciana que siga "referència de generositat: “no ha d'haver-hi territoris que queden ressagats”
Assenyala en el lliurament dels Premis Jaume I que l'objectiu és “competir pel lideratge econòmic i social”
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana està disposada a ser “referència de generositat, sensatesa i de creació de riquesa” per a contribuir al desenvolupament del conjunt d'Espanya.
Així ho ha manifestat el cap del Consell durant la seua intervenció en la cerimònia de lliurament dels Premis Jaume I, que ha sigut presidida per Sa Majestat el Rei, Felip VI, en la qual ha advocat per traslladar a la ciutadania i a l'entorn internacional més pròxim “un missatge de serenitat, de sentit institucional i d'altura d'Estat”.
“No es tracta d'arribar més lluny -ha afegit- sinó de garantir que el destí és millor” i per a això ha insistit que “no ha d'haver-hi territoris que queden ressagats”. Segons ha explicat, “la prosperitat de la Comunitat Valenciana mai serà completa si no és la prosperitat de Múrcia, d'Andalusia, de Castella-la Manxa, d'Aragó i Catalunya” i ha reiterat que “no val la pena guanyar si no es tradueix en un futur més just i més equitatiu”.
Per això, ha mostrat el compromís de la Comunitat Valenciana per mantindre “la serenitat i el diàleg” i ha insistit que “mai renunciarem a eixa visió del desenvolupament comú”.
Carlos Mazón ha defensat la cerca de “punts d'unió” per a ser “més fortes” i ha assegurat que “Espanya és un projecte comú en el qual caminar units és imprescindible”. Així mateix, s'ha referit a la unitat que representa la figura de Sa Majestat el Rei, “símbol d'estabilitat que sempre trobarà entre els valencians el més sentit afecte i la més sincera de les gratituds”.
Aposta pel coneixement i la innovació
El cap del Consell ha assegurat que la Comunitat Valenciana reuneix “condicions, recursos i persones úniques per a estar entre les regions més competitives d'Europa”, a causa del caràcter “emprenedor i obert” dels valencians i a la seua inquietud per “buscar més enllà, per col·laborar amb uns altres, per a comerciar i creuar mars i trencar barreres”.
Així mateix, ha assenyalat l'aposta pel coneixement i la innovació com a “eix transversal de l'estratègia de futur” per a qualsevol territori que vulga “competir pel lideratge econòmic i social”, per la qual cosa ha destacat la necessitat d'impulsar el lideratge de “els qui aporten el coneixement”.
Agents del canvi
El president també ha recordat la figura del professor Santiago Grisolía, la seua brillant trajectòria i el seu compromís per la societat, així com la seua contribució al reconeixement dels qui dediquen la seua vida a millorar la societat a través de la creació dels premis Jaume I.
De la mateixa manera, ha destacat la generositat dels guardonats amb aquests premis, als qui ha qualificat de “agents del canvi”, donada la seua contribució a la presa de decisions dels poders públics “millor informades i més ponderades”.
En referència a les diferents modalitats premiades, Carlos Mazón ha assenyalat la connexió entre el medi ambient, la salut, l'economia i la igualtat, i ha mostrat la seua aposta pel desenvolupament de noves tecnologies mèdiques per a millorar l'atenció sanitària, així com per la generació de noves energies, per a lluitar contra el canvi climàtic i “frenar la seua incidència sobre la salut, l'economia i la igualtat”.
Premiats 2023
El premi en la modalitat d'Investigació Bàsica ha sigut per a Antonio Echavarren Pablos, catedràtic de Química Orgànica per la Universitat Autònoma de Madrid, professor investigador del CSIC i Group Leader en el Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), per les seues aportacions a la química orgànica, especialment centrades en la catàlisi, que han permés augmentar l'eficiència de les reaccions químiques per a produir medicines i altres nous materials.
Quant a la categoria d'Economia, ha obtingut el guardó Olympia Bover Hidiroglu, doctorada en Economia per la London School of Economics i investigadora associada del Institute for Fiscal Studies Research Fellow del CEPR i fellow de la European Economic Association (EEA), que exerceix la seua labor com a directora del Departament d'Anàlisi Estructural i Estudis Microeconòmics, pel seu treball en el camp de la microeconomia aplicada, on ha dut a terme importants estudis empírics sobre els mercats de treball i de l'habitatge i sobre el comportament de les llars.
En Investigació Mèdica el guardó ha sigut atorgat a Guillermina López-Bendito, doctora en Neurociències, professora d'investigació i directora del Departament de Neurobiologia del Desenvolupament de l'Institut de Neurociències d'Alacant, pel seu estudi dels processos que subjauen a la formació de les connexions neuronals, on demostra que són fonamentals per a una funció cerebral normal. La seua investigació té com a aspiració a llarg termini reparar connexions neuronals defectuoses en pacients amb defectes sensorials com la ceguesa.
El Premi Rei Jaume I a la Protecció del Medi Ambient ha recaigut en Carlota Escutia Dotti, doctora en Ciències de la Mar i investigadora científica en l'Institut Andalús de Ciències de la Terra (IACT)-Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), per les seues contribucions pioneres en la comprensió de les condicions ambientals canviants en els mantells de gels antàrtics, l'oceà austral i la biota i el seu impacte en el sistema climàtic global.
En la categoria de Noves Tecnologies, el guardó ha recaigut en Daniel Maspoch Comamala, llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Girona (UdG) i doctor en Ciència de Materials per la Universitat Autònoma de Barcelona, pels seus assoliments en l'administració de fàrmacs per al tractament de malalties com la diabetis, l'esclerosi múltiple i la distròfia muscular; el desenvolupament de tecnologia de microencapsulació biodegradable, a més de la seua dedicació a la formació de personal investigador i atracció de talent.
Finalment, el Premi Jaume I en la modalitat d'Emprenedoria ha sigut per a Alfonso Jiménez Rodríguez-Vila, president de Cascajares, empresa dedicada al sector de l'agroalimentació, amb diverses línies d'acció, des de la cria d'animals fins a l'hostaleria o l'elaboració de productes de marca blanca.
