“Va matar i va assassinar al meu pare i a dos companys ciclistas per anar drogada i beguda”

Fa a penes tres anys, el 7 de maig de 2017, una xica va canviar per sempre la vida d'un grup de ciclistes.

Els sis esportistes havien eixit a la carretera amb les seues bicis quan un cotxe els va atropellar en la carretera nacional 332 d'Oliva.

El desenllaç per a tres d'ells va ser el menys desitjat, ja que van morir per l'impacte del vehicle.

Altres dos ciclistes van patir lesions extremadament greus, mentre que el tercer supervivent de l'atropellament es va salvar miraculosament de les conseqüències físiques. Asseguren que aquest últim segueix en un estat de “shock” important després del succeït amb els seus companys.

La xica, de 28 anys en aquells dies, va donar positiu en les proves d'alcoholèmia i de drogues, la qual cosa li va fer entrar directament a la presó després de l'atropellament mortal.

La jove va complir un any de presó provisional, fins que va pagar una fiança de 7.000 euros mitjançant la qual es troba en llibertat provisional i amb càrrecs des de fa aproximadament dos anys.

Aquest matí s'ha celebrat l'acte de conformitat entre totes dues parts, resolt sense acord per discrepàncies en la petició d'anys de presó per a l'acusada d'homicidi imprudent.

Els advocats de l'acusació demanen la màxima pena, 4 anys, i la defensa vol reduir el temps.

El pròxim 24 de maig de 2021 se celebrarà el judici.

Parla el supervivent que va perdre al seu pare

Justo abans que els advocats de l'acusació confirmaren a les portes dels jutjats de Gandia que no s'havia aconseguit un acord, apareixia pels voltants judicials un dels ciclistes que va ser atropellat.

A més, aquesta víctima de l'accident va perdre al seu pare, que compartia ruta ciclista amb ell i que va morir en el xoc.

Mentre els lletrats de totes dues parts negociaven a l'interior dels jutjats, el jove supervivent explicava el dolor que sent “per reviure després de tres anys el fatal accident”.

Relata que “hui és un dia important, després de tres anys arribem al punt en el qual es jutja a la persona que ha causat tant de mal en la vida de sis famílies i al ciclisme a nivell nacional; un dia trist per recordar una vegada més la situació en la qual el meu pare ja no està i han mort la resta de companys”.

El supervivent recorda que “tota la vida recordarem aquests moments, es jutja a la persona que va matar i va assassinar, per anar drogada i beguda, al meu pare i a dos companys ciclistes”.

“Passe el que passe, entre en la presó o no, a mi i a les famílies, ningú ens retornarà als morts i mai el temps tornarà cap endarrere”, detalla el jove que es va recuperar de l'atropellament.

Respecte a l'acusada afirma que “ha comés un error, és una persona que imagine que en tot aquest temps ha pogut reflexionar sobre els seus actes i que haja entés tot el mal que ha causat a sis famílies”.

“El problema a Espanya és que la mort és un tabú, però la droga no ho és”, així de contundent es mostra per a explicar as circumstàncies que van desencadenar el mortal accident.

El supervivent, greument ferit en el fatal accident, relata que “a mi ningú em retornarà al meu pare” (mort en l'atropellament).

Explica que, per part seua, “vull anar fins al final” en el procés judicial contra l'acusada, “fins a veure-li en la cara a aqueixa persona si de veritat ella sap el mal que ha comés amb el seu error a tantes famílies, jo he perdut a un pare i el meu cos estava destrossat, encara que per sort jo hui sóc ací”.

Posa l'accent principalment que la jove, de 31 anys en aquests moments, anava “beguda i drogada quan ens va atropellar”.

Ha volgut llançar un missatge de responsabilitat al volant, ja que aquestes situacions són considerades com un homicidi imprudent al no tindre voluntat de danyar o matar.

Malgrat això, recalca que els fets són els que són i que, després de matar a tres persones, “el mal és irreparable i quedarà per sempre”.

“Jo no puc estar conforme amb res, a mi ningú em retornarà al meu pare, però hem d'entendre que aquesta persona va cometre un error i, abans o després, ella ha de reflexionar; encara que el problema a Espanya és la justícia perquè la reforma del codi penal no està completa i que m'agradaria continuar lluitant per ella, ja que jo no tinc perquè apuntar amb una pistola al capdavant de l'acusada de l'atropellament, sinó que jo he d'apuntar en la direcció que això no li torne a succeir a més ciclistes ni a ningú en la carretera”, conclou la víctima d'atropellament.