María José Romero, família d'acolliment a València: “Poder oferir una família a un xiquet és un regal”

L'acolliment familiar és una mesura de protecció de la infància de caràcter temporal o permanent, mitjançant la qual s'ofereix un entorn familiar adequat als menors que, per diferents circumstàncies, han passat a ser tutela i tutelats per l'administració corresponent, fins a la seua majoria edat, o puguen tornar amb les seues famílies biològiques o mentre es formalitza el procés d'adopció. És sens dubte, donar una oportunitat a menors que, per diferents motius, estan lluny de les seues famílies.

La Comunitat Valenciana necessita famílies d'acolliment per a xiquets en situació de desemparament. Per això, hui entrevistem en elperiodic.com a María José Romero Escrivà,mare de tres fills biològics i família d'acolliment des de fa onze anys a València. Per la seua casa han passat 20 menors diferents, al que cadascun defineix com a “únic” i que li han fet viure una experiència meravellosa a tota la seua família. Per això, anima a tots els interessats a seguir els seus passos mentre reclama millors serveis per part de l'Administració.

Des de quan sou família acollidora?

Som família acollidora des de fa aproximadament onze anys, tenim tres fills biològics i hem fet 20 acolliments. Comencem en la modalitat de caps de setmana i vacances, en el segon acolliment passem al temporal i de seguida ens van passar a la modalitat d'urgència perquè era la que més falta feia i fins a abril d'enguany ho hem sigut.

A més, també hem realitzat dos acolliments permanents de dos adolescents que ja estan emancipats.

Per què vau començar a fer-ho?

Nosaltres coneixíem a una família que ho feia, però en aqueix moment érem molt joves. Per això, quan vam tindre als nostres fills i tenien any i mig vam veure un anunci en la tele en el qual es necessitaven famílies i ací ens llancem.

Com descriuries l'experiència de l'acolliment?

No sé ni com explicar-ho, l'experiència és meravellosa, única i diferent. Mai hi ha dos xiquets iguals i la gent no hauria de privar-se de viure una cosa així. Els que ho fem som uns privilegiats per poder sentir a vegades tantes emocions contradictòries i intenses. Els xiquets no poden créixer en centres, tenen dret a tindre d'una família i posseir l'oportunitat d'oferir-ho és un regal.

Què els aporta aquesta experiència als fills biològics?

Els aporta una sèrie de valors que d'una altra forma mai aprendrien. Els ensenya la realitat de la vida, la que tots els xiquets no tenen la mateixa sort de tindre una família que puga cuidar d'ells. També a ser generosos perquè compartir als teus pares, als teus avis, en definitiva quan eres capaç de compartir el que més vols, després pots compartir-ho tot.

De fet, quan als meus fills els preguntaven en el col·legi que perquè acollien ells em deien que el que no entenien era perquè no ho feia tothom. L'ajudar al proïsme el viuen d'una forma molt natural.

Quina és la part més dura de l'acolliment?

El més difícil és el duel, quan s'han d'anar, ja que com més temps porten amb tu, més complicat és de portar, sobretot pel sofriment del xiquet més que del teu. Moltes vegades penses aquest xiquet ha passat amb nosaltres un any, ara s'ha d'anar i ell no entén res.

Quant temps passa cada menor amb vosaltres?

Cada xiquet passa més temps de l'esperat per a ell, sempre és massa, excepte un menor de renúncia, els xiquets passen una mitjana d'un any o any i mig amb nosaltres. Molt de temps d'acolliment, per això s'haurien d'agilitzar els processos pel bé del xicotet i que no estigueren sempre de família en família, ja que ells necessiten estabilitat i canviar constantment no li la dona.

En haver sigut família acollidora de tants xiquets, manteniu el contacte amb tots?

Soc una privilegiada perquè dels 20 xiquets que he acollit mantinc el contacte amb 18. Això és el que li dona sentit a l'acolliment, perquè els menors passen massa temps amb nosaltres, durant aqueix temps hem sigut la seua família i hem sigut una part important de la seua vida. Poder continuar mantenint el contacte amb nosaltres és un dret dels xiquets i hauria d'estar regulat per llei.

Ara heu adoptat a una xiqueta, què us va animar a dur a terme aquest procés?

Nosaltres mai ens havíem plantejat l'adopció, però quan vam veure que la xiqueta el que necessitava era que l'adoptàrem vam fer el pas perquè canviar de família una altra vegada no era el millor per a ella i la seua millor opció era quedar-se. No obstant això, després de nadal volem reprendre l'acolliment.

Quants xiquets heu arribat a tindre a casa?

Nosaltres hem arribat a acollir a quatre alhora més els nostres tres fills biològics. Sempre hem tingut dos d'acolliment, però quan ens obrim a la tercera ens desbordem, no arribàvem a tot, per la qual cosa decidim tornar a baixar a dues places.

Per què creus que no hi ha famílies d'acolliment?

Molta gent no acull perquè hi ha un gran desconeixement d'aquest recurs i perquè pensen que són xiquets amb problemes conductuals, però no són xiquets difícils ni molt menys.

Com ajuda l'Administració a les famílies?

Ens donen una ajuda econòmica per a pagar la manutenció del menor, però aquesta no tracta bé a les famílies. Moltes vegades aquests xiquets són expedients per al govern i per a nosaltres són els nostres fills, llavors quasi sempre hi ha retards de mesos en les prestacions econòmiques. Les famílies d'acolliment som part legal en el procés d'acolliment i quasi mai se'ns té en compte.

A més, quan l'administració parla de les famílies d'acolliment ens posa com a herois alguna cosa que no som, som famílies normals amb les nostres virtuts i els nostres defectes, però en la pràctica som com un pàrquing de xiquets per a ells.

Quin paper juga AVAF en l'acolliment dels xiquets?

AVAF vela pel bon funcionament del sistema i intenta que estiguem tan bé com siga possible, defensant els drets de les famílies i els xiquets.

Un pas més prop de l'acolliment amb AVAF

Si estàs interessat a acollir a un menor en situació de desemparament, l'Associació de Voluntaris d'Acolliment Familiar (AVAF) donarà una xarrada informativa el pròxim 12 de desembre a les 17.00 a Elx. Allí s'explicaran els requisits que es necessiten per a ser família acollidora, així com les seues diferents modalitats: temporal, permanent i d'urgència. Actualment, de 3.930 xiquets, xiquetes i adolescents en el sistema de protecció de la Comunitat Valenciana, 1.559 continuen en servei residencial, dona'ls l'oportunitat de tindre una família! Descobreix més detalls ací.