Mares solteres per elecció: augmenten a València un 20% els tractaments a dones sense parella en els dos últims anys

Fins fa uns anys, una dona que decidia emprendre l'aventura de la maternitat en solitari havia d'enfrontar-se als prejudicis i convencionalidades d'aquells que consideraven aquest model de família poc comuna i fins i tot transgressor. A poc a poc, aquests “nous models de família” s'han consolidat i hui representen una part important de la radiografia social de molts països. Només en l'últim lustre, IVI ha experimentat un increment del 66% en el nombre de tractaments a dones sense parella. Una xifra, com menys, sorprenent.

“Es tracta d'una realitat cada vegada més freqüent entre dones que tenen molt clar que volen formar una família i no volen esperar al moment perfecte ni dependre d'una parella per a això. Per a fer-nos una idea d'aquest escenari, en 2017, en IVI, les dones que optaven per ser mares soles representaven ja quasi un 12%, xifra que l'any passat va augmentar fins a un 20% del total de tractaments realitzats en les nostres clíniques d'Espanya (entre dones soles, homosexuals i parelles heterosexuals). En el cas concret de València, en els dos últims anys, aquest increment en el nombre de tractaments a dones que decideixen ser mares soles ha sigut del 20%. Estem davant una tendència social que augmenta exponencialment any rere any”, comenta el doctor Ernesto Bosch, Director de IVI València.

Depenent del perfil i historial mèdic de cada pacient, una dona que decideix afrontar la maternitat en solitari pot aconseguir-lo mitjançant diferents tècniques de reproducció assistida: des de la inseminació artificial i fecundació in vitro amb semen de donant, fins a la donació de tots dos gàmetes (semen i òvuls) o la transferència de preembrions donats per altres parelles.

“La nostra experiència ens mostra a dones que tenen clar que la maternitat no té per què dependre necessàriament de disposar d'una parella i venen amb la decisió presa: res ni ningú frena el seu desig de ser mares. Volen saber quines possibilitats tenen per a aconseguir-ho i quins tractaments personalitzats podem oferir-los, ja que moltes d'elles acudeixen passats els 35 anys, quan la fertilitat descendeix notablement”, explica el Dr. Bosch.

Repecto al perfil de pacient que inicia aquest procés, sol ser una dona d'entre 35 i 40 anys, que ha aconseguit una estabilitat en el pla laboral i financer, i amb una maduresa emocional que li porta a prendre amb fermesa la decisió de formar la seua família d'aquesta manera. Són dones que han aconseguit els seus principals objectius vitals, però tenen pendent un dels més importants per a elles: la maternitat.

Les ciutats espanyoles amb major demanda de maternitat en solitari
Analitzant geogràficament les dades de l'institut, les tres ciutats amb major increment de tractaments a dones sense parella són Eivissa, Màlaga i Almeria. Aquestes venen seguides per Mallorca, Las Palmas, Vigo, Madrid i València.

“La medicina reproductiva juga un paper essencial en aquest canvi de tendència social cada vegada més freqüent. A això se suma que moltes dones estrangeres acudeixen a Espanya per a fer realitat el seu desig reproductiu, tant per la qualitat dels nostres professionals com per un marc legal més avançat que el dels seus països d'origen”, conclou el Dr. Bosch.