Lola Andrés publica ‘de Uno’, el seu últim llibre de poesia en què reflexiona sobre la mirada i l’acció

Lola Andrés ha publicat de Uno, el seu últim llibre de poesia en què reflexiona sobre un sentiment ambivalent: la mirada i l’acció, la tristesa i l’alegria de la vida. L’escriptora, amb obra en castellà i valencià reconeguda amb diversos premis, inclou 20 poemes agrupats en dos blocs: Versión i El Poema, en un llibre que forma part de la Col·lecció Marte d’Ediciones Contrabando. [Veure documentació adjunta].

Andrés indica que “els Uno són trossos del que percep en mi. Tal vegada per això, la feresa i la feblesa cresquen en la paraula de la mateixa llavor”. El poeta José Luís Falcó, professor de Teoria de la Literatura de la Universitat de València, va proporcionar el títol a l’autora, a qui la paraula Uno “pel seu escarpat risc de contindre lo disgregat, va vindre a regirar la meua (in)capacitat d’intentar mostrar el pesar i la celebració de la vida”.

Una obra sense concessions per al lector, “no entra dins del bonisme poètic”; posa el focus en l’herència religiosa, en la dicotomia entre la contemplació i els actes enmig d’un món complex que l’autora exposa de manera enigmàtica, cabalística i potser hermètica. Estrofes nues i desproveïdes d’artificis, “poesia de l’os”, en les quals troben espai dos “deïtats accessibles” i contraposades: una vigilant, observadora, “com mirem”; una altra invertida, transformadora, que altera la llengua, “com actuem”.

La poeta subratlla que “el llibre és un compendi del que jo observe, del bagatge que portem de la tradició, dels espants, terrors… que en tens; però també com de bonica pot ser l’existència”. Així mateix, és una crítica social al món actual i també a “el que Uno és”, encara que la unitat “es pot trencar, partir, disgregar…”, dins d’un món patriarcal, masculí, des del qual ella escriu “per a donar-li la volta”. Sobre la seua lectura, indica que quan el va acabar el va disposar físicament com va ser concebut; no obstant això, sempre va sospitar que El Poema va ser el germen d’una versió “més dilatada i promíscua” del llibre.

Les primeres crítiques i ressenyes destaquen que el llibre “és poesia en estat pur, natural”, en un món “plagat d’instants que cal poetizar, desafiament que accepta i aconsegueix, i els eleva a la categoria de poesia capdavantera” (Enrique Villagrasa). Per a la premsa especialitzada, té una estructura “fortament cohesionada” que recorre a “formes de discurs allunyades de la lògica habitual com són el mite o els diàlegs” i que com “els grans representants de la poesia moderna acaba submergint-se en eixe estrat de dolor i coneixement que Nietzsche denominava “esperit dionisíac”.

En de Uno des del principi “aflora allò mític” i l’el·lipsi, “el no dit representa un paper fonamental”; se subratlla que “enfront dels usos quotidians de la llengua (sovint tendenciosos, mercantils o acomodaticis), la poesia de Lola Andrés torna a les fonts de l’idioma. En la seua escriptura sona un rajar cristal·lí”, així com que les seues formes expressives “enllacen el minimalisme i l’expressionisme alemany”, la seua estètica “amb les obres de Samuel Becket” i la paraula “s’obri sense parar a la plurisignificació: la seua ambigüitat no permet detindre el flux de sentits” (Marcos Ávila).

Poesia i risc

Andrés troba en la poesia el canal idoni de comunicació amb els altres, “és una manera de ser i de relacionar-se”, i considera que és minoritària però plena d’entusiasme i de risc, encara que no descarta altres gèneres. Desenvolupa diversos projectes entre els quals cal destacar una traducció, amb Anacleto Ferrer, de l’alemany al català de l’obra Mutterland / Màtria, un llibre de poesia de Rose Ausländer per a Vincle Editorial; a més d’un llibre de converses; un nou, i molt personal, poemari; i uns diaris i reflexions en els quals porta treballant diversos anys.

L’obra de Uno arriba sis anys després de Travesía, amb una tercera edició que va veure la llum en 2021 junt a les pintures de Pere Salinas en una acurada edició de l’editorial Contrabando. L’artista català, que ha exposat en galeries d’Alemanya, Àustria, Espanya, Finlàndia, Holanda, Israel i Suïssa, aporta 19 obres al llibre amb les quals “entra en la respiració que els poemes van deixar oberta per a ell”. Andrés va formar part del projecte SonEn4 al costat de la violinista Ester Vidal, la violista Pilar Parreño i l’artista sonora, Ramona Rodríguez, que va realitzar una potent proposta de videoart per a la presentació d’aquest poemari.

Obres i premis

Lola Andrés (València), llicenciada en Filologia per la Universitat de València, ha publicat també els següents llibres de poemes: Moléculas y astros, (Premi Gerardo Diego de la Diputació de Sòria, 2002); Jocs de llum, Edicions Bromera, 2006 (Premi Alfons el Magnànim Ciutat de València de poesia en valencià, 2006); Materia (Primer accèssit del Premi de Poesia Ciutat de Las Palmas de Gran Canaria, 2007); Cielo líquido, Amargord, 2015; i Travesía (2021).

També ha publicat les plaquettes de Pendiente del aire, al costat de l’artista multidisciplinària madrilenya Eva Hiernaux, en Ecuaciones de segundo grado (2013); cómo / sucede (en Silencio, diversos autors), (2016); Poemes, catàleg i exposició Angles del buit en el Centre del Carme de València amb les pintores Carolina Ferrer i Encarna Sepúlveda (2016); Brecha, Poética y peatonal (edició i pintures de Gabriel Viñals), exemplar únic, 2017 i Ho(yo) de hueso, en Las Hojas de Baobab, edició a càrrec d'Uberto Stabile i Gema Estudillo (2018).

Andrés ha traduït del català al castellà a poetes com Joan Navarro, Teresa Pascual, Jaume Pérez Montaner, Begonya Pozo o Josep Checa. També ha traduït al català, junt a Anacleto Ferrer, la poesia de Hannah Arendt, publicada en Edicions del Buc en 2018. Així mateix, els seus poemes han aparegut en diferents publicacions nacionals i internacionals, ha sigut inclosa en diverses antologies i ha format part de diversos projectes interdisciplinaris de poesia, música, dansa i pintura.