La Llei Electoral Valenciana presa forma encara que sense aclarir la situació de Castelló

Donar accés als partits minoritaris al parlament valencià, llestes desbloquejables per als ciutadans i paritàries per a garantir que la meitat de l'hemicicle estiga ocupat per dones. Són algunes de les propostes del nou projecte de llei electoral valenciana que ha sigut presentat pels partits del govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem).

El problema que ve derivat d'aquesta proposta és què succeeix amb Castelló: la representació de la província en Les Corts és proporcionalment major (24 dels 99 diputats), per tant, el votant castellonenc té major força que el de les províncies valenciana i alacantina. Aquesta llei electoral pretén ser la “més moderna d'Espanya” i més representativa del que voten els valencians, destaquen els portaveus dels tres partits. Per tant, per a millorar la proporcionalitat seria convenient canviar l'actual repartiment.

I és que, tal com defensen en el resum d'aquesta nova llei, la barrera electoral actual del 5% dels vots emesos (vàlids+nuls) a nivell autonòmic “és la més dura de l'Estat amb l'única excepció de la de Canàries”.

Una altra novetat que afecta directament el votant és que es permetrà personalitzar el vot, la primera autonomia que incorporaria aquesta novetat. “L'elector continuarà votant la candidatura d'una única formació però tindrà la possibilitat, si així ho desitja, d'expressar la seua preferència per un màxim de 3 candidats o candidates d'aqueixa llista a través d'un vot categòric”.

Els candidats o candidates que compten amb vots preferencials que suposen el 10% del total de vots vàlids obtinguts per la seua candidatura en la circumscripció promouran dins de la llista. Únicament queden exclosos els caps de llista i els suplents. En cas que l'elector no expresse cap preferència o s'equivoque en el vot preferencial, el vot a la candidatura continuarà sent igualment vàlid.

També destaca el tema de la paritat: La seua proposta passa perquè les candidatures estiguen integrades com a mínim per un 50% de dones, respectant-ho en cada tram de dos candidats (el primer i el segon haurien de ser home i dona o dona i home, però el segon i el tercer poden ser dues dones o homes si es va alternant, i així successivament).

Un altre punt nou és el de les incompatibilitats, ja que es proposa que no puguen ser diputats de les Corts membres de corporacions locals, el Consell, presidència o direcció general d'alguna caixa d'estalvis o titulars d'autoritats portuàries per nomenament del govern valencià. A més, es proposa augmentar un 5% l'import de la subvenció electoral per a candidatures que acrediten aquest procediment, sempre que siga democràtic i mitjançant vot directe.

També s'estableix l'obligatorietat de celebrar debats en la televisió pública valenciana en horari de màxima audiència, amb la participació de tots els partits que hagen aconseguit almenys el 3%.

Què opinen els partits amb representació en Les Corts?

Des del PSPV neguen reticències entre els seus companys i garanteixen que es podria secundar amb el suport de Cs o fins i tot del PP. Creuen que al febrer o març podria estar llesta la llei. Manolo Mata, síndic socialista, no vol crear debat sobre si la nova norma portarà una reagrupació de partits o major fragmentació. Respecte al problema amb Castelló, Mata proposa que passe de 24 a 22 diputats i aqueixos dos restants vagen a València i Alacant. Des de Compromís, Fran Ferri celebra que hi haja més dones en les institucions i UP considera que es dóna mes poder als valencians.

Des de l'oposició, Cs considera que es tracta d'una proposta decebedora mentre que des del PP ho consideren una falta de respecte a les víctimes del coronavirus: “Una falta de respecte per a les víctimes veure com es distribueix les butaques el tripartit, i sembla que també Ciutadans, quan hi ha gent morint als hospitals i no sabem si demanarem el toc de queda”, declara Eva Ortiz.